públics de la cultura

  
L’ampliació de públics s’ha convertit en una prioritat recurrent en el discurs de les institucions culturals. The Road to Results no qüestiona aquesta prioritat, sinó la manera com sovint s’aborda: de forma intuïtiva, fragmentada o oportunista. El que proposa és un gir metodològic: tractar la relació amb els públics com un procés estratègic sostingut, basat en evidència i capaç d’implicar tota l’organització.  
  

  
Com es construeix el valor cultural d’una experiència? Critical Mass: Theatre Spectatorship and Value Attribution proposa una resposta que desplaça els marcs habituals: el valor no és una propietat de l’obra ni un resultat mesurable, sinó un procés que es genera en la relació entre l’espectador, la representació i el context. L’estudi no intenta definir què és el valor, sinó entendre com emergeix, es transforma i es manté en el temps.
  

  
L’article parteix d’un context molt concret, la incorporació d’aplicacions mòbils en institucions culturals,  per qüestionar una idea que ha guanyat força en els darrers anys: que la tecnologia, per si sola, pot ampliar i transformar els públics culturals. Situat en el marc del gir participatiu associat a les xarxes socials i els anomenats networked publics, el text revisa críticament aquesta promesa a partir d’un estudi de cas amb una orquestra simfònica britànica.
  

  
El document de l’OCIM no és un manual ni un informe en sentit estricte. És una bibliografia comentada. I aquesta forma no és menor. El que proposa no és una teoria tancada del recorregut d’exposició, sinó un mapa de coneixement que permet entendre com s’ha construït aquest camp des de diferents aproximacions: estudis de públics, disseny museogràfic, mediació, avaluació o anàlisi del discurs.
  

 Arts Victoria | The Australia Council for the Arts

'Audience Research Made Easy - A guide for small to medium performing arts organisations', is a practical guide demonstrating how performing Arts organisations can carry out cost-effective audience research.

The guide was written to provide arts organisations with guidance and advice on how to conduct effective audience research and better understand their audiences. From informal observation to focus groups and questionnaires, it explores ways to manage this essential marketing activity. The guide covers how to plan an audience research campaign from inception through to analysis and implementation.

‘Culture Segments’ és una metodologia de recerca en l`àmbit del màrqueting desenvolupada per la consultora Morris Hargreaves McIntyre (MHM) en 2010 per donar suport a les institucions culturals i artístiques.

Aquest sistema permet a les organitzacions analitzar alguns dels factors que atreuen als visitants a les seves activitats culturals i artístiques. Aquests factors fan referència al valor o al grau d’entreteniment que atorguen els visitants a una atracció cultural concreta i determinen quan aquesta visita es pot considerar intrínseca i en concordança amb el seu estil de vida o bé és tracta d’un fet especial o es contempla com una activitat educativa que cal realitzar de tant en tant.

  
L’informe sobre Els interessos culturals de la població de Catalunya 2013 introdueix un desplaçament analític rellevant en l’estudi de les pràctiques culturals: no se centra només en allò que la població fa, sinó en allò que li interessa. Aquesta distinció entre interès i participació permet obrir una lectura més precisa dels comportaments culturals en un context marcat per la crisi econòmica i per l’impacte creixent de la digitalització. 
  

  
Fa uns anys, reproduir una escena de Star Wars exigia estudis, pressupostos milionaris i equips tècnics professionals. El 2014, en canvi, un grup d’aficionats pot recrear la batalla de Hoth des de casa seva amb joguines, maquetes improvisades, una càmera digital i moltes hores d’edició. El vídeo Rogue Two to Rogue Leader! és exactament això: una recreació artesanal i domèstica d’una de les seqüències més emblemàtiques de la saga galàctica. I precisament aquí hi ha el seu interès cultural.
  

  
Moltes polítiques culturals parteixen de la idea que ampliar l’oferta o reduir el preu és suficient per generar nous públics. Aquest article de Jaume Colomer qüestiona aquesta suposició a partir de dues iniciatives pensades per apropar les arts escèniques a la ciutadania i, especialment, als joves. 

L’autor recorda que les barreres d’accés a la cultura no són només econòmiques. També hi intervenen factors com els hàbits culturals, els imaginaris socials sobre el teatre o la distància entre les formes institucionals de programació i les pràctiques de sociabilitat dels joves. En aquest context, el problema no és només què es programa, sinó com i en quin context es produeix el consum cultural. 

Llegir aquest text permet pensar una qüestió clau en la gestió dels equipaments escènics: si l’objectiu és ampliar els públics, potser no n’hi ha prou amb facilitar l’accés, sinó que cal repensar també els formats, els espais i les experiències que ofereixen les institucions culturals.
  
  

  
L’informe anual del programa Anem al teatre del curs 2012-2013 permet llegir amb una certa precisió una política cultural que sovint queda situada en un segon pla: la construcció de públics des del sistema educatiu. No es tracta només d’una oferta d’espectacles per a escolars, sinó d’un dispositiu sostingut en el temps que articula cultura, educació i territori a escala provincial.