participació cultural

  
El 24 de maig del 2015 hi ha eleccions a governs locals. Tot fa pensar que seràn eleccions especials. Ho poden ser per l’evident significació que té la crisi sistèmica en la que estem immersos situa en el món local, tant pel que fa a la disponibilitat de recursos, com per la necessitat de modificar moltes de les coses que es feien i que caldrà repensar i reformular.  No es gens fàcil situar-se en aquest perspectiva de canvi estratègic quan està en marxa una immensa operació de captura i marginació de les institucions públiques fent servir la gran palanca de l’austeritat i la prioritat en el pagament del deute com eina centralitzadora i privatitzadora.

  
Publicat el juliol, en un context marcat per la crisi de legitimitat de les institucions públiques, la reducció de la despesa cultural i l’expansió de noves formes de producció i participació, l’article de Nicolás Barbieri planteja una qüestió que afecta el mateix fonament de les polítiques culturals: què passa si deixem de pensar la cultura principalment com un conjunt de béns i serveis als quals cal facilitar l’accés i comencem a entendre-la com un procés col·lectiu de producció, negociació i gestió?

En un recent article publicat al seu blog, el jove director d'orquestra suís Baldur Brönnimann afirma que és urgent repensar el concert de música clàssica en la seva totalitat i apunta 10 coses que hauríem de començar a canviar.  Què en penses?

I encara més, aquí teniu un magnífic exemple de la Universitat de Maryland Symphony Orchestra (UMSO) on els músics són ballarins.  Aquesta experiència pot potenciar la comunicació amb el públic més jove? 

  
Silencio y política no és un llibre sobre el silenci. És un llibre sobre què queda fora del llenguatge quan la política es pensa només des del llenguatge.

Des de la presentació, el text situa el silenci en un context de crisi política i econòmica marcada pel 15-M i les revoltes globals, on es produeix una fissura en el model de societat de consum i en les formes convencionals de representació política.

Angelique Trachana | Arte, Individuo y Sociedad Vol 26, No 2 (2014) p. 233-254

Resumen: El concepto de “ciudad híbrida” se acuña en el nuevo contexto tecnológico para señalar una serie de fenómenos contemporáneos que se producen en la conjunción de las condiciones físicas de la ciudad y la virtualidad de soporte tecnológico. El término puede encontrase asociado a categorías tan actuales como smart cities o “ciudades inteligentes”, “ciudades de código abierto” y a los nuevos “aprendizajes” de “hacer ciudad” con el “uso cotidiano de internet”. Aquí, sin embargo pretendemos extender el alcance de su significado haciendo una síntesis de “aprendizajes” que modifican nuestra percepción del entorno. Desde el mundo de las artes como la fotografía o el cine hasta la televisión y ahora internet y las múl­tiples herramientas telemáticas de uso cotidiano, comprobamos cómo la mediación tecnológica, incide intensificando la percepción sensible de la ciudad y ampliando el imaginario de los ciudadanos.

Fira Mediterrània de Manresa 

La Fira Mediterrània de Manresa va organitzar, el passat  28 de maig, una jornada de reflexió amb el nom “Arts escèniques i comunitat”. Una quinzena de professionals del sector, en representació d’associacions d’artistes, institucions, empreses i col·lectius, van debatre, durant tot un matí, sobre nous conceptes que potser, en alguns casos, no ho són tan de nous. Aquí teniu un extracte:

Karen Wise ׀ English Touring Opera ׀ Guildhall School of Music & Drama ׀ Barbican Cinema

Informe sobre les retransmissions d’òpera en viu als cinemes de Londres i la seva efectivitat a l’hora d’atreure nous públics cap a les representacions d’òpera en directe. L’estudi demostra que no hi ha un traspàs clar del públic assistent a les sessions d’òpera al cinema cap als teatres d’òpera. També es detecta que aquestes retransmissions atreuen a un públic de més edat i ja conscienciat que valora l’assequibilitat i l’accessibilitat d’aquestes sessions. L’informe analitza el tipus d’audiència que assisteix a les retransmissions d’òpera al cinema, les seves motivacions, els factors que més valoren i les similituds i diferències amb els espectadors de l’òpera en viu.

Lucina Jiménez | Agenda 21 de la cultura - Comisión de cultura de Ciudades y Gobiernos Locales Unidos (CGLU)

En este artículo titulado 'Educación, cultura y ciudadania', la autora examina el papel que ejercen la educación y la cultura en el desarrollo social y sostenible. Aquí tenéis un extracto:

  
Llegides avui, aquestes entrevistes anticipen molts debats que després s’han consolidat dins les polítiques culturals: la crisi de legitimitat institucional, la demanda de participació, la centralitat de les cures, la mediació comunitària o la necessitat de repensar els equipaments culturals més enllà de la programació. També mostren els límits d’aquell moment: la paraula “mediació” encara apareix carregada d’expectatives difuses, sovint sense eines clares per transformar estructures més profundes de poder cultural.

Però precisament aquí rau l’interès del document. Captura un instant en què el sector cultural intenta redefinir-se després de l’esgotament dels grans models expansius dels anys anteriors. El comissariat deixa de presentar-se com una pràctica de prestigi per començar a pensar-se com una forma de relació, negociació i conflicte. (n. de l'e., 2026)

  
Parlar de desenvolupament local acostuma a activar un vocabulari econòmic: ocupació, inversió, competitivitat. Ciudadanía empoderada: cultura y participación para el desarrollo local proposa un desplaçament més profund: entendre el desenvolupament com un procés cultural i participatiu. No com un complement, sinó com el seu nucli. El llibre no ofereix una teoria tancada, sinó un conjunt de reflexions i experiències que qüestionen la manera com s’ha pensat i practicat el desenvolupament des de les polítiques públiques.