participació cultural

  
Vull començar escrivint el que va escriure Patrice Meyer-Bisch perquè de fet ho resumeix TOT, “ La culture es ce qui permet à chacun de toucher et d’ètre touché, et aussi de choisir et d’ètre choisi. Il n’y a rien de plus intime, et en même temps de plus social”.

Seguim.

Planificar és una eina per fer millor la feina, per poder avançar-se i predir escenaris; és una manera de concretar el somnis; és un compromís fruit d’un treball de molts. Planificar és voler dibuixar i fer-ho convocant els elements necessaris perquè el dibuix sigui ben complert. Planificar és treballar en i per acords, en visions compartides, en construir a moltes mans. És ser inclusius. La planificació requereix d’un desenvolupament d’esforços pel comú;  per evitar que quedi la menys gent possible al marge. Planificar és possible? Podem planificar?

  
Sobre l’interrogant compartit de si existeix la gestió públic-comuna de la cultura, proposo prendre com a punt de partida l’afirmació que el que sí existeixen són els fets culturals gestats en el si d’una comunitat de referència, per la qual cosa neixen amb l’essència o propietat públic-comuna. Aquí dubto de si es reconeix aquest origen i, si es fa, com, qui i en quin grau.

  
Helena Cruz | Sòcol

El planejament estratègic territorial és un instrument de gestió que les administracions locals començaren a utilitzar especialment a mitjans dels noranta per guiar el desenvolupament econòmic dels municipis i respondre als reptes que presentaven les ciutats a finals del segle XX. Si mirem de fer-ne un balanç, en alguns casos la redacció d’un pla estratègic ha representat l’ocasió per acordar amb la societat civil i especialment amb els agents econòmics un futur desitjable pel municipi. El disseny de futurs escenaris i objectius permet als participants esclarir quines són les prioritats pel municipi en qüestió, discernint quines són necessàries de les urgents.

Killing Architects

Document on s'analitza com finançar i gestionar millor els projectes d’ús temporal en espais desocupats a les ciutats. Segons els autors, aquest tipus de projectes tenen un gran potencial per revitalitzar zones deprimides, oferir bones oportunitats a ciutadans que vulguin participar en projectes artístics comunitaris, o desenvolupar-hi les seves pròpies iniciatives, proporcionar serveis als residents locals i fer dels carrers i places llocs més vius i atractius. Assenyalen, però, que el veritable repte per aquest tipus de projectes és el finançament. L’estudi té per objectiu orientar a totes les parts interessades i agents que hi participen sobre com gestionar i organitzar millor aquestes iniciatives, com localitzar fonts de finançament sostenibles i a llarg termini i, finalment, insta als urbanistes a que les tinguin en compte en les seves estratègies.

L’article de Lauren Andres analitza com els usos temporals d’espais urbans esdevenen eines de regeneració i camps de negociació política entre actors amb interessos desiguals.

Aquest estudi examina els mecanismes de governança multinivell que intervenen quan espais urbans singulars o no convencionals s’utilitzen de manera provisional amb finalitats de revitalització.

  
L’orquestra de Cateura no és només una història de superació. És una pregunta sobre què pot fer la cultura en contextos de desigualtat extrema.
  

Landfill Harmonic és un documental que segueix un projecte musical nascut en un dels contextos més fràgils possibles. A Cateura, al Paraguai, una comunitat construïda al voltant d’un abocador, un grup de joves aprèn música amb instruments fabricats a partir de residus.

  
L’article analitza l’evolució recent de les llibreries a Catalunya en un període excepcional, marcat per l’impacte de la pandèmia entre 2020 i 2023. El punt de partida és clar: la crisi sanitària no només va alterar el funcionament del sector, sinó que va actuar com a accelerador de canvis latents, especialment en l’àmbit digital i en la relació amb la comunitat lectora.
  

  
 Autors: Efraín Foglia,  Lucía Lijtmaer 
  

Definición según Wikipedia: El Bicing es un servicio de alquiler de bicicletas públicas en la ciudad de Barcelona que se implantó en marzo de 2007, promovido por el Ayuntamiento y gestionado por la empresa Clear Channel.

El relato en torno a la prestación del servicio de alquiler de bicicletas promovido por el Ayuntamiento de Barcelona se ha instalado en los siguientes ejes: se trata de un servicio público, que mejora la calidad de vida de los ciudadanos, y que facilita la movilidad de los usuarios utilizando una tecnología verde y asequible para los bareloneses.