participació cultural

Els deu drets del petit visitantconviden els nens a apropiar-se del museu d’una manera viva i desinhibida.
 

Moltes de vosaltres heu portat amb família els infants als museus o inclús ho heu viscut en primera persona quan us hi portaven els vostres pares o hi anàveu amb l’escola. El cert, és que ser petit i anar a museus es viu des d’una perspectiva completament diferent que quan som adults. Per molt que actualment l’oferiment de serveis adreçats a les famílies i als infants és cada vegada més una prioritat, és interessant aturar-nos a reflexionar sobre com perceben els més petits una visita al museu.

Les polítiques relacionades amb l'esport i la cultura comparteixen trets comuns. Històricament, s’han avaluat pràctiques en ambdues àrees en relació amb els beneficis potencials per a les persones i la societat en general, com la salut i el foment d’un entorn democràtic
 

La infància i l’adolescència, dues etapes de la vida que determinen en gran mesura les nostres maneres de ser, els nostres principis, els nostres interessos i potser fins i tot la nostra professió. Sovint trobem a faltar ser petits i tenir menys obligacions i preocupacions, però el cert és que aquestes són dues de les etapes de la vida més vulnerables, en què depenem més dels que ens envolten i l’entorn en què vivim ens influencia sense que ens n’adonem.

Com l’art i la cultura naveguen entre popularitat, consum i compromís crític
  

Poques vegades veiem algú demanar un cafè descafeïnat, però aquest format ha aconseguit un lloc dins del consum habitual, tot trencant amb la tradició. Alguns crítics consideren que l’art contemporani segueix un patró similar: guanyar presència i visibilitat a costa de perdre força crítica i política. Quin és, doncs, el preu que paga la cultura per ser més popular?

Nicolás Barbieri i Yunailis Salazar | L’equitat en la cultura. Estudi de casos amb metodologia de recerca participativa
   

Mentre les polítiques públiques en matèria de salut, habitatge o educació han anat incorporant l’equitat com a objectiu i criteri en la seva agenda, l’equitat en la cultura, entesa com la igualtat d’oportunitat de tota la ciutadania per a exercir els seus drets culturals, no sol ser una qüestió que aparegui explícitament en les polítiques culturals dels ajuntaments.

"Ladrón de huevos en asiento bussines

El pájaro se lanza sobre su presa

Aeropuerto del Prat

Aeropuerto del Prat de Llobregat"
 

Si heu agafat gaires avions, sereu conscients que els vols que s'enlairen i aterren a Barcelona, en realitat ho fan a El Prat de Llobregat. Una ciutat amb més creativitat que quilòmetres de pista d'aterratge. La música, per exemple, s'encomana al ritme de cada u.

Al meu ritme és un projecte de La Capsa i l'Escola d'Arts en Viu del Prat que enguany compta amb la coordinació, dinamització i producció de Los Ganglios i la direcció i edició del vídeo de ToniFilmmaker. Així com el 2018, van comptar amb la col·laboració del grup Sidonie.

Jean-Pierre Saez [dir.] | L’Observatoire des politiques culturelles

El número 52 de la revista l’Observatoire està dedicada al concepte «Tiers-Lieu» (tercer lloc), el qual té força presència a França. 

El concepte neix l’any 1989 a Estats Units, de la mà del sociòleg Ray Oldenburg. Té a veure amb un espai que no és el mateix que el domèstic (primer lloc) ni el laboral (segon lloc), en els quals les persones invertim la major part del nostre temps, sinó que es tracta d’un altre espai on socialitzar i practicar tota diversitat d’activitats durant el temps lliure. A més, és normalment un indret reclamat per la pròpia comunitat amb un fort sentiment de pertinença. Com és ben sabut, el tercer lloc no necessàriament té a veure amb l’àmbit cultural, ja que fins i tot una botiga de barri pot arribar a ser-ho, però en moltes ocasions si que sorgeix aquesta vinculació. 

  
Moltes polítiques públiques han treballat les desigualtats des d’una lògica segmentada. Hi havia polítiques per a dones, per a joves, per a persones migrades o per a persones amb discapacitat. Aquesta organització ha permès visibilitzar discriminacions històricament invisibilitzades, però també ha acabat generant un altre problema: la tendència a pensar les persones des d’una sola categoria. La Guia per incorporar la interseccionalitat a les polítiques locals, elaborada en el marc del projecte Igualtats Connectades impulsat per l’Ajuntament de Terrassa, intenta precisament intervenir en aquesta limitació.
  

  
Una entrada que reivindica una mirada lleugera però profunda sobre la cultura per crear espais d’experimentació, vida i transformació social.
  

A l’estiu la cultura surt a les places, jardins, platges i fins i tot piscines de tot Catalunya. Alguns exemples són:

Cinema a la fresca al mNACTEC de Terrassa o als jardins de la Casa Rull de Reus; gaudir del’òpera del Liceu a més de 100 indrets; arrebossar-se els peus a la platja de Palamós o bé estar en remull a un piscina mentres es segueix la trama d’una pel·lícula.

  
El text analitza l’expansió del crowdfunding en l’àmbit cultural en el marc de la transformació digital i del debilitament de les formes tradicionals de finançament. El fenomen, que en pocs anys ha passat de ser marginal a consolidar-se com una via reconeguda de suport a projectes, s’inscriu en un canvi més ampli: la irrupció d’internet com a infraestructura que permet noves formes de producció, intercanvi i organització social.
  

  
Una entrada que proposa la cultura com a espai de qüestionament i reflexió col·lectiva, més enllà de discursos administratius o narratives consumistes.
  

Aquests darrers mesos ens hem empassat maratons de debats, alguns han sigut d’allò més crispats, d’altres més ensopits, però el cert és que els debats polítics han ocupat gran part de l’atenció als mitjans durant aquest període electoral, en prime time