diversitat cultural

Va ser una de les veus joves que vam poder escoltar el passat mes d’octubre a les jornades d’Interacció’23 i unes mesos més tard ens acompanya per compartir amb nosaltres els seus millors consells.
 

Ell és en Martí Rossell, coordinador de Novaveu, una experiència iniciada el juliol de 2016 que pretén ser un espai des del qual els joves afeccionats al teatre i a la dansa puguin tenir l’oportunitat d’atansar-se al món de la crítica, establir contactes amb el sector, així com fer arribar a joves lectors les impressions, punts de vista i prescripcions que altres joves els poden fer.
 

Mireia Gubianas va ser una de les veus que ens van acompanyar a les passades jornades Interacció’23. Cultura amb veu jove a la taula Joves agents culturals, per tal de parlar-nos de com implicar els joves en els processos creatius i curatorials, quins aprenentatges se’n deriven i què cal per potenciar que els joves se sentin convocats per les programacions culturals dels equipaments municipals.

Aquesta vegada comptem amb ella per escoltar els seus millors consells en quant a gustos musicals, propostes de lectures, associacions a seguir i qüestions que li fan perdre el son a les nits.

L'Associació Catalana d'Intèrprets de Música Clàssica (ACIMC) ha presentat la segona edició de l'informe "La situació actual de la música clàssica a Catalunya", que analitza les dades referents al 2022 a càrrec del grup de treball Rescue de la Universitat de Barcelona que coordinen les doctores Arlinda Garcia i Magda Polo. 

Text íntegre de la Conferència inaugural d'Eudald Espluga i Casademont a Interacció23 : "La joventut en qüestió"
 

Què vol dir ser jove? Ha significat sempre el mateix? Hi ha avui més que mai un interès per definir allò jove? Per què? Quines conseqüències té? És un interès genuí o bé fruit de la mercantilització del terme? Què comporta parlar en termes de generacions: millenials, zeta, etc.? Què implica la relació joves i cultura?

Territori setze-trenta és la primera part d’un recull de programes, activitats i projectes artístics i culturals col·laboratius liderats, dissenyats, gestionats i/o desenvolupats per joves a tot el territori espanyol. Aquesta proposta de lectura abasta de l’any 2019 al 2023 i vol posar en valor una genealogia d’iniciatives que trenquen el sostre de vidre d’una categoria condescendent, paternalista i controvertida com és la de joventut i refutar amb exemples pràctics la creença que sosté que els joves no senten interès per la cultura.
 

  
Les polítiques culturals acostumen a parlar d’accés, participació o inclusió. Però molt menys sovint es pregunten qui produeix els relats culturals legítims, quines identitats hi tenen presència i quines continuen quedant fora dels circuits institucionals. El treball d’Imma Vilches sobre les dissidències LGTBI+ en les arts visuals contemporànies a Terrassa és valuós perquè desplaça la mirada cap aquí: no només cap a la cultura com a servei públic, sinó cap a la cultura com a espai de reconeixement simbòlic, construcció d’identitats i disputa política.
  

  
  
La Plataforma per la Llengua (PxLL) considera "inadmissible que el govern de la Generalitat no aprofiti la seva posició com a agent subvencionador i prestador per incloure clàusules que forcin els festivals a incloure més música cantada en català a la programació"