desigualtats culturals

  
Aquest text proposa una lectura analítica dels drets culturals, situant-los no només com una categoria jurídica dins dels drets humans, sinó com un marc encara feble en la pràctica de les polítiques culturals. Els drets culturals són indissociables dels drets humans i inclouen, entre d’altres, el dret a participar en la vida cultural, accedir al patrimoni, expressar-se o intervenir en la definició de les polítiques públiques. Tanmateix, el seu desplegament efectiu continua sent limitat, especialment en contextos com el català, on la seva presència és més declarativa que operativa.
  

  
L’informe Access to Culture – Policy Analysis parteix d’una constatació que travessa tota la història de les polítiques culturals europees: l’accés a la cultura no és una qüestió tècnica, sinó una expressió directa de les relacions de poder i de les formes d’inclusió o exclusió que defineixen cada societat. Des dels orígens de les institucions culturals modernes, vinculades a les elits i a la construcció de la identitat nacional, fins a les polítiques de democratització cultural del segle XX, l’accés ha funcionat com un indicador de qui forma part de la comunitat política i en quines condicions.
  

  
Els equipaments culturals acostumen a aparèixer en el debat com a evidència de desplegament. N’hi ha, estan distribuïts, funcionen. Aquest informe permet fer un pas més: llegir-los com a sistema. No només quants són, sinó com s’organitzen, on es concentren i quines desigualtats territorials dibuixen. La infraestructura cultural no és neutra. Ordena l’accés i condiciona les polítiques.
  

  
  
El context de marcades transformacions socials i econòmiques es tradueix en profundes desigualtats entre persones, entre comunitats i entre territoris. Tot i que no s’acostuma a reconèixer, aquestes desigualtats tenen també una dimensió cultural. “Ens han parlat sempre d’equitat social i d’identitat cultural, però per nosaltres la clau és la inversa: equitat cultural i identitat social.” Aquestes són paraules de Noemí Rocabert, directora de l’Escola Mestre Morera, del barri de Ciutat Meridiana, a Barcelona.

  
El Pla nacional de lectura 2012-2016. Estat d’implementació (2012-2014) presenta una arquitectura de política cultural ambiciosa: augmentar els hàbits lectors de la població i reforçar el sector editorial mitjançant una intervenció transversal que articula educació, indústria cultural i mediació. El punt de partida és clar: la lectura no és només una pràctica cultural, és una infraestructura de coneixement, cohesió i desenvolupament.
  

Dave O’Brien, Kate Oakley | Arts and Humanities Research Council (AHRC)

 Aquest informe és una revisió crítica de la literatura acadèmica que investiga la relació entre valor cultural i desigualtat. I ho fa des de dos punts de vista: el de la producció i el del consum. Els autors de l’informe argumenten que aquestes dues activitats són essencials per entendre aquesta relació entre cultura i desigualtat social malgrat que tradicionalment s’hagin considerat de manera separada tant en la recerca acadèmica com en la política pública. La revisió es concentra en aspectes relatius a la raça, la classe social o el gènere, que són els enfocament des dels quals s’ha estudiat més la desigualtat, tot i que també contempla qüestions relacionades amb la discapacitat, la sexualitat i la desigualtat geogràfica.

David Márquez Martín de la Leona | Zeitgeist

lguien inventó en algún momento ese nefasto invento que es “El día de…”. Alguien pensó que así se conseguía centrar la atención sobre una actividad aunque sólo fuera por un día concreto, admitiendo así que el resto de los días pueda relajarse esa atención. Algo así pasa con el teatro que celebró su día internacional el 27 de marzo.

En ese día la International Theater Institute (Adscrita a la UNESCO) lanza algún que otro manifiesto escrito por algún profesional del mundo del teatro y este año el encargo se le ha hecho a Krystoff Warlikowski. El mensaje siempre es poético, con una cierta dosis lírica de reivindicación de una profesión, que (también) siempre se ve contrariada por adversidades.

En España ese mensaje del director polaco se ha acompañado del ya habitual discurso reivindicativo del IVA y de las condiciones crecientes de la precarización laboral.

En el marc de la commemoració el 8 de març del Dia Internacional de les Dones, la Diputació de Barcelona promou la campanya, engegada per l'Institut Català de les Dones, amb el missatge "Tu mous fitxa. Catalunya per l'equitat de gènere".

  
Què passa quan una biblioteca és percebuda menys com un espai de cultura que com una representació del poder públic? A partir dels atacs i incendis de biblioteques en barris populars francesos, Denis Merklen explora una paradoxa inquietant: un dels equipaments més associats a l'accés democràtic al coneixement també pot convertir-se en objecte de rebuig i contestació social.