valor públic de la cultura

Concepte que analitza la contribució de la cultura al benestar col·lectiu i a l’interès públic. Utilitzar en articles que reflexionen sobre la legitimitat de les polítiques culturals, l’impacte social de la cultura o la seva contribució al bé comú.

L’ecologia de la cultura

John Holden |  Arts and Humanities Research Council’s Cultural Value Project

Informe que examina el concepte d’ecologia de la cultura i les complexes interdependències que configuren la demanda i la producció de béns i serveis culturals. L’autor proposa analitzar la cultura des del punt de vista de l’ecologia i no de l’economia ja que proporciona una comprensió més rica i completa de la realitat i té en compte un ampli ventall de valors no monetaris. Segons Holden, l’aproximació ecològica es fixa en les relacions i patrons d’un sistema global que observa les trajectòries dels artistes i professionals, els intercanvis d’idees i coneixements, els fluxos de diners i la circulació de productes i continguts culturals entre els diferents sectors culturals i àmbits públic, privat i amateur.

Un teatro que haga menos teatro (de si mismo)

David Márquez Martín de la Leona | Zeitgeist

lguien inventó en algún momento ese nefasto invento que es “El día de…”. Alguien pensó que así se conseguía centrar la atención sobre una actividad aunque sólo fuera por un día concreto, admitiendo así que el resto de los días pueda relajarse esa atención. Algo así pasa con el teatro que celebró su día internacional el 27 de marzo.

En ese día la International Theater Institute (Adscrita a la UNESCO) lanza algún que otro manifiesto escrito por algún profesional del mundo del teatro y este año el encargo se le ha hecho a Krystoff Warlikowski. El mensaje siempre es poético, con una cierta dosis lírica de reivindicación de una profesión, que (también) siempre se ve contrariada por adversidades.

En España ese mensaje del director polaco se ha acompañado del ya habitual discurso reivindicativo del IVA y de las condiciones crecientes de la precarización laboral.

La estetización del mundo

Ens ha arribat al Centre la darrera obra del sociòleg francès Gilles Lipovetsky, ‘La estetización del mundo’ escrita en col·laboració amb Jean Serroy i publicada per Anagrama, on analitza com l’art i el comerç s’han hibridat en el món actual. 

Lipovetsky, professor agregat a la Universitat de Grenoble, entre les seves obres hi ha ‘Els Temps hipermoderns’ o ‘La Cultura-mundo : respuesta a una sociedad desorientada’, que també podeu consultar al Centre.

Us proposem llegir aquesta ressenya i també aquí el principi del llibre : 

Algunas reflexiones al hilo de la desaparición de zemos98

Santi Eraso Beloki | santieraso.wordpress.com. Arte, Cultura, Ética y Política

El festival Zemos98 anuncia que el año que viene no volveremos a disfrutar de sus propuestas. Dentro de unas semanas, si algún dios terrenal no lo remedia, se celebrará su última edición. Desaparece uno de esos muchos pequeños eventos artísticos que pueblan nuestro tejido cultural; pequeño, pero grande en cuanto a la calidad de sus contenidos. Desde sus inicios, este festival ha estado dirigido y producido por la propia Zemos98, otra de esas empresas culturales, con marcado carácter social, que siempre han puesto por delante el interés público de las actividades, antes que su provecho particular; más allá, claro está, de exigir dignidad en el trabajo y justas remuneraciones por su excelente labor profesional. Me consta que la mayoría de los trabajadores del sector son autónomos o dependen de estas pequeñas empresas que, por encima de su condición jurídica, siempre han trabajado con vocación de servicio público.

La diplomàcia pública i cultural de demà: noves estratègies per a nous reptes

Charles Nattier Sous ׀ Association internationale des études québécoises (AIEQ)

Informe que dóna a conèixer l’evolució recent de les estratègies i pràctiques de diplomàcia pública cultural desenvolupades a Alemanya, Canadà, Estats Units, França, Regne Unit i als estats no sobirans de Catalunya, el Quebec i la Federació Valònia-Brussel·les. L’estudi sobre Catalunya està elaborat per Andrew Davis, delegat del govern de la Generalitat als Estats Units. Les anàlisis evidencien que cada vegada és més freqüent una diplomàcia ‘tova’ que complementi o rellevi a la diplomàcia oficial governamental. L’objectiu de l’informe és conèixer millor les polítiques i recursos per a la diplomàcia cultural implementades a país i estat no sobirà, detectar-hi diferències i convergències, identificar-ne els principals reptes i extreure’n lliçons útils per al Quebec.

Cultura compartida, propietat disputada


  
  
El debat sobre els drets d’autor s’ha presentat sovint com una qüestió tècnica o jurídica. Un terreny reservat a experts, indústries culturals i organismes internacionals. L’informe que Farida Shaheed presenta davant del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides desplaça radicalment aquest marc: la propietat intel·lectual no és només una qüestió econòmica. És també una qüestió de drets culturals, accés al coneixement i participació en la vida cultural.
  

Mesurar els festivals més enllà del recompte de públic


  
  
Festival statistics: Key concepts and current practices, publicat per l’Institut d’Estadística de la Unesco, parteix d’un problema que és central en l’avaluació cultural: les dades que recollim sobre un festival depenen de què considerem que el festival ha de produir. Si l’objectiu és atraure turisme, predominaran la despesa i els visitants; si és reforçar la vida cultural local, caldran altres indicadors.

'Museo en llamas'. Quan el museu es converteix en instrument


  

  
Què passa quan els museus deixen de respondre principalment a una lògica cultural i es converteixen en peces al servei d’altres interessos? Aquesta és la qüestió que ressona darrere de «Museo en llamas», una cançó de La Banda Municipal del Polo Norte que Interacció recupera enmig d’un debat sobre la instrumentalització dels museus.

Els projectes culturals emblemàtics en les estratègies metropolitanes i de regeneració urbana

Belgeo, revue belge de géographie

A partir d’estudis de cas i exemples concrets situats a França, el Regne Unit i a Itàlia, els vuit articles que integren aquest número proposen una aproximació retrospectiva i comparativa dels efectes urbans, metropolitans i regionals de grans equipaments culturals insígnia desenvolupats durant les últimes dècades a Europa. Els articles destaquen la creixent instrumentalització de la cultura dins el marc de les actuals polítiques urbanes neoliberals on aquests projectes emblemàtics són algunes de les manifestacions simbòliques més habituals. Els autors i autores plantegen l’existència d’un possible ‘efecte Bilbao’ i debaten el paper que juguen aquests projectes al voltant de quatre grans eixos: la reconversió econòmica, la regeneració urbana, la llegibilitat i la governança de les ciutats.

Costos i beneficis de la independència de Catalunya pel sector de la cultura

Lluís Bonet i Agustí | Cercle de Cultura 

En aquest text, Lluís Bonet i Agustí, titular d'economia aplicada i director del Programa de Gestió Cultural de la Universitat de Barcelona, avalua els costos i beneficis de la potencial independència de Catalunya, així com les estratègies necessàries en cada cas per assegurar un bon desenvolupament del món cultural.

Per tal d'encarar el tema planteja tres escenaris potencials: a) l'assoliment de la independència; b) el pacte amb l'estat, amb major autonomia política, fiscal i cultural per a Catalunya; i c) el manteniment del status quo polític actual.