valor públic de la cultura

Concepte que analitza la contribució de la cultura al benestar col·lectiu i a l’interès públic. Utilitzar en articles que reflexionen sobre la legitimitat de les polítiques culturals, l’impacte social de la cultura o la seva contribució al bé comú.

Educació i democràcia: la crisi del valor d'allò públic


  
Hi ha textos que parlen d’educació i acaben interpel·lant directament la cultura. Aquest n’és un. La lectura de Giroux situa el debat en un terreny més ampli: què passa quan les institucions públiques deixen de pensar-se com a espais de formació ciutadana i passen a operar sota lògiques de mercat. L’educació apareix aquí com a indicador d’un canvi més profund que també afecta la cultura. Rellegir-lo avui permet fer una pregunta que va més enllà del sistema educatiu: quin paper estan jugant les polítiques públiques en la construcció, o en la pèrdua, de capacitat democràtica. (n. de l'e., 2026)
  
  
Henry A. Giroux analitza com les polítiques educatives neoliberals han erosionat el paper de l’educació pública com a espai de formació ciutadana. L’assaig defensa que la crisi educativa és també una crisi del valor democràtic de les institucions públiques.
  

Com avaluar el retorn social de les polítiques culturals


  
Les polítiques culturals han ampliat els seus objectius cap al desenvolupament territorial, la cohesió social i l’economia del coneixement. Tot i això, els sistemes d’avaluació continuen centrats en indicadors limitats. L’article proposa noves metodologies per analitzar el valor públic i el retorn social de la cultura.
    

En els darrers anys les polítiques culturals han experimentat una transformació significativa. La cultura ja no s’entén només com un camp de producció artística o com un sector institucional.

Per què costa tant avaluar les polítiques culturals?


  
Un estudi empíric sobre l’administració local analitza com s’avaluen les polítiques culturals i quines dificultats troben els governs municipals per mesurar-ne els resultats.
  

L’avaluació és una de les eines clau de la gestió pública. Permet conèixer si les polítiques aconsegueixen els objectius que es proposen, identificar els seus impactes i orientar les decisions futures.

Mesurar la cultura: abast, límits i decisions


  
L’avaluació de l’impacte econòmic de la cultura s’ha convertit en una pràctica cada cop més present en la gestió pública. El Protocol d’avaluació de l’impacte econòmic d’esdeveniments i institucions culturals parteix d’aquesta necessitat, però també en delimita clarament l’abast: mesurar activitat econòmica no és el mateix que avaluar el valor cultural ni el benestar social. El document ofereix una eina operativa, alhora que adverteix sobre els límits i riscos d’aquest tipus d’anàlisi.
  

L’espectador ja no és un lloc estable


  
Els llibres de Christian Ruby sobre la figura de l’espectador formen part d’una línia de pensament que ha  començat a qüestionar una idea molt arrelada en les polítiques culturals europees: la idea del públic com una categoria homogènia, previsible i relativament estable. Tant La figure du spectateur com L’Archipel des spectateurs parteixen d’una mateixa intuïció: mirar, escoltar o assistir a una experiència cultural no és un acte neutre ni universal. L’espectador és una construcció històrica.
  

Democràcia en risc, cultura en alerta


  

El primer número de La Maleta de Portbou reuneix veus internacionals que examinen les fragilitats democràtiques contemporànies des de l’economia, la filosofia, la política i la cultura.
  

El número inaugural de setembre-octubre de 2013 articula un dossier central dedicat a la idea de “democràcia en perill”. Hi intervenen figures com Dani Rodrik, que reflexiona sobre tensions globals, i Antón Costas, que analitza l’augment de les desigualtats en les societats capitalistes

Quan l’art qüestiona l’economia


  

Un informe que capgira la pregunta habitual i explora com les pràctiques artístiques poden transformar imaginaris, valors i models econòmics.
  

Durant anys el debat s’ha centrat en com l’economia condiciona les arts. L’estudi The Invisible Hand: Art in the Transition to Another Economy, de Charlie Tims i Shelagh Wright, proposa invertir el focus i analitzar com l’art pot incidir en l’economia.

Polítiques culturals urbanes: entre la promesa de transformació i els límits del govern local


  
Els dos textos analitzats comparteixen un mateix desplaçament de fons: la cultura deixa de ser pensada com un sector específic per esdevenir una peça dins les noves formes de governar la ciutat. Aquesta ampliació aparent obre oportunitats, però també introdueix amb força els límits estructurals de les polítiques culturals en l’escala urbana.
  

Patrimoni en crisi: diagnòstic o moment decisiu?


  
Un número de la revista PH que qüestiona els consensos del sector i planteja si la crisi pot ser una oportunitat per redefinir el sentit del patrimoni
  

Quan l’educació artística no necessita excuses


  
La recerca internacional mostra alguns impactes concrets de les arts en l’aprenentatge. Tot i així, la seva presència a l’escola no hauria de dependre d’aquests beneficis indirectes sinó del seu valor educatiu propi.
  

 En el debat públic sobre educació artística sovint apareix una pregunta recurrent: per a què serveixen les arts a l’escola? Les respostes acostumen a insistir en els seus possibles beneficis col·laterals.