valor públic de la cultura

  
En un context de pressió sobre els recursos públics, la cultura ha hagut d’explicar-se cada vegada més en termes d’impacte i retorn. Aquest text entra en aquest debat i el situa en un terreny precís: com es pot pensar el valor social de la cultura sense reduir-lo a indicadors simples. Rellegir-lo avui permet revisar un llenguatge que s’ha estès molt en les polítiques culturals i preguntar-se què mesura realment quan parla de retorn. (n. de l'e., 2026)

  
Com la cultura genera valor públic en educació, salut i sostenibilitat més enllà de l’impacte econòmic.
  

  
La proposta de Sacha Kagan situa l’art i la cultura al centre de la transició cap a societats més sostenibles.
  

Sacha Kagan, investigador associat a la Leuphana University i cofundador deCultura21. Network for Cultures of Sustainability, presenta a Art and sustainability: connecting patterns for a culture of complexity els resultats de les seves recerques sobre la dimensió cultural de la sostenibilitat.

Jean-Michel Lucas qüestiona la deriva economicista de la cultura i proposa una nova ètica pública centrada en els drets culturals i el desenvolupament humà
  

Jean-Michel Lucas, doctor en Ciències Econòmiques, professor a la Université Rennes i antic alt càrrec de l’administració cultural francesa, ha dedicat bona part de la seva trajectòria a defensar els drets culturals. Sota el pseudònim Doc Kasimir Bisou, analitza críticament unes polítiques públiques que, segons sosté, han subordinat la cultura a la lògica del creixement econòmic.

  
La crisi cultural municipal no comença amb la caiguda dels pressupostos, sinó amb un model que es tensiona fins a fer-se insostenible. Aquesta píndola del CERC ho formula amb claredat: el problema no és només quant es gasta, sinó com s’ha construït el sistema.

  
Els dos estudis situen la mesura de la cultura en un terreny metodològic que no és neutre ni merament tècnic. Tant el sistema desenvolupat per l’Observatoire de la culture et des communications du Québec com el marc europeu d’ESSnet-Culture parteixen d’una mateixa necessitat: dotar les polítiques culturals d’eines de coneixement comparables i operatives. Ara bé, el punt de partida ja conté una decisió forta: què es considera cultura i, sobretot, què es pot mesurar sense reduir-la.
  

  
Aquest article parteix d’una constatació que estructura tot el debat contemporani sobre polítiques culturals: la cultura ha estat progressivament carregada d’expectatives que van molt més enllà del seu camp específic. Se li atribueix la capacitat de generar cohesió social, impulsar el desenvolupament econòmic, reforçar la governança o transformar l’espai urbà. En aquest context, la política cultural tendeix a redefinir-se com una política urbana, integrada en estratègies més àmplies de desenvolupament local.