Interacció

  
Una mirada que reivindica que cultura no és un concepte abstracte sinó l’experiència en relació amb el món que ens defineix com a persones i com a societat.
  

El document El valor público de la cultura (Observatorio Vasco de la Cultura, 2018) planteja una reflexió crítica i integrada sobre què significa la cultura com a bé públic. Parteix de la constatació de dues tensions actuals: la pressió per justificar la cultura a partir d’impactes econòmics i socials i, alhora, la percepció de que les seves aportacions essencials queden desvalgudes en els debats públics. Propón un marc conceptual que supera la dicotomia entre valor intrínsec i valor instrumental per situar l’experiència de les persones i la creació de valor compartit com a nus central per a l’avaluació i la política cultural.

La cultura ha patit una doble crisi: econòmica i de legitimació social, que ha qüestionat la seva utilitat percebuda i les raons per a la seva promoció pública. El document interroga per què és necessària la cultura, què ens aporta i quin valor té des de la perspectiva de les polítiques culturals i de la societat en general. Advoca per no reduir l’anàlisi a la retòrica dels impactes mesurables, sinó abordar de manera amplia el valor cultural com a fenomen intersubjectiu i com a bé comú.

S’hi adopta una estructura tripartida inspirada en els treballs de John Holden que articula tres tipus de valor:

• Valor intrínsec, entès com allò que la cultura aporta a les persones des de la seva experiència subjectiva, incloent aspectes intel·lectuals, emocionals i simbòlics. Aquest valor no sol ser capturat per indicadors tradicionals, però és central per comprendre la relació entre cultura i vida humana.

• Valor instrumental, que s’associa als efectes derivats de la cultura sobre objectius socials o econòmics externs, com el desenvolupament local, l’ocupació o la cohesió social. Són aspectes mesurables però no exhaustius de la contribució cultural.

• Valor institucional, referit a com les organitzacions culturals i les polítiques públiques generen valor a través de processos, pràctiques i relacions amb la ciutadania. Inclou la capacitat de promoure transparència, equitat, confiança i corresponsabilitat entre actors institucionals i públic.

Aquest model transcendeix la simple avaluació dels resultats econòmics perquè incorpora factors qualitatius i interaccions entre públic, professionals i decisors polítics

El treball proposa una avaluació multidimensional del valor públic de la cultura que combina experiències, externalitats i dimensió institucional. Suggereix desenvolupar indicadors que recullin tant elements quantitatius (impactes, participació) com qualitatius (percepcions, experiències, relacions socials) per captar el valor cultural des de múltiples perspectives.

El valor públic de la cultura no pot ser comprès només a través de dades econòmiques o d’impactes instrumentals. Requereix una mirada que integri les experiències personals, les contribucions a objectius socials i la manera com les institucions culturals interactuen amb la societat per generar confiança, pertinència i valor compartit. Impulsar aquest enfocament implica replantejar polítiques públiques culturals més sensibles, democràtiques i centrades en la creació de significats col·lectius

Accés

PDF El valor público de la cultura