estudis socials de la cultura

Anàlisi de la cultura des de les ciències socials. Criteri S’utilitza en articles que aborden la cultura des de la sociologia, l’antropologia o altres disciplines socials.

La participació cultural també té història


  
  
Histories of Cultural Participation, Values and Governance, editat per Eleonora Belfiore i Lisanne Gibson, parteix d’una idea especialment fecunda per a les polítiques culturals: conceptes que sovint es presenten com a evidents, com participació, valor cultural o governança, són construccions històriques.

Les biblioteques com a espais refugi, segurs i oberts per a l’exercici dels drets culturals


Les biblioteques són uns dels actius locals essencials en la promoció de l’exercici dels drets culturals, en l’enfortiment de la capacitat de contribuir lliure i plenament en la vida cultural de les comunitats, i ho fan garantint l’accés a la cultura (als llibres, les pel·lícules, la música o les arts visuals) i també fomentant la llibertat creativa, a través dels seus serveis i també els seus espais.

Els drets culturals deixen de ser una excepció


  
Aquest article de Yvonne Donders representa una síntesi madura de més de dues dècades de debat sobre els drets culturals dins del dret internacional dels drets humans. Escrit quan el mandat de la Relatora Especial de Nacions Unides sobre drets culturals complia deu anys, el text defensa que els drets culturals han deixat de ser els "parents pobres" del sistema internacional i han esdevingut una part consolidada dels drets humans.

Dones i cultura. Que el sostre de vidre es comenci a esberlar és responsabilitat col·lectiva

Recentment s’han celebrat els 25 anys dels Acords de Beijing, la quarta Conferència Mundial sobre les Dones que va suposar un abans i un després a l’agenda internacional pel que fa als drets i les llibertats de les dones i les nenes arreu del món. Aquesta conferència mundial va tenir com a resultat la 'Declaració i Plataforma d’Acció de Beijing' (ONU Dones, 1995), signada per 189 països i amb un seguit d’objectius estratègics per tal d’assolir la igualtat real i efectiva entres dones i homes.

Amb la crisi provocada per la pandèmia de la COVID-19 però, la celebració d’aquesta fita i la pertinent revisió per aconseguir nous acords s’ha vist ajornada. Aquesta situació està provocant un retrocés en l’adquisició de drets i llibertats d’àmbit mundial. La crisi de coronavirus ha fet augmentar la violència masclista i l’empobriment femení, fet que demostra la necessitat d’adoptar noves mesures i de manera urgent per tal de revertir aquesta situació.

Creació participativa per redescobrir-nos

ifHuman

Viatgem per un moment a Brussel·les, març de 2020. Davant d’un confinament que feia impossible les reunions entre persones, Gaia Saitta, artista associada al centre de creació les Halles de Schaerbeek llança una convocatòria oberta a la ciutadania a través de les xarxes socials per participar en un projecte col·laboratiu que cercava visions que representessin com cadascú s’enfrontava a les diverses formes de soledat, en entorns i condicions de vida concretes. L’objectiu era elaborar un repertori de diverses formes d’expressió en una situació única i imprevisible.

El resultat és el film ‘In.Vulnerability’ elaborat a partir de més de 30 hores de materials que capta rostres, objectes i accions que invoquen les més diverses sensacions i que, com podeu comprovar, fan palès com l’ociositat del moment és més propícia a la invenció que a l’avorriment. No es tracta, però, d’un documental sobre el confinament, sinó d’una creació participativa destinada a redescobrir la condició humana en temps d’aïllament forçat a través d’accions per fer front a una situació de solitud.
 

Els equipaments culturals com a instruments de transformació urbana: l'ambivalència del cas de Brussel·les

 
  
   
Actualment, el debat sobre la relació entre cultura i gentrificació està deixant enrere les interpretacions simplificades que atribueixen als grans museus un efecte automàtic sobre la regeneració urbana. L'article de Simon Debersaques s'inscriu en aquesta línia de recerca, centrant l'atenció en les formes més subtils amb què els equipaments culturals intervenen en les transformacions urbanes.

Escolta les desigualtats en cultura

Cultura i desigualtat. Un curs de podcast transnacional.
 

'Culture & inequality' es tracta d’un curs de podcast transnacional gratuït i col·laboratiu presentat per l'European Center for the Study of Culture & Inequality. El curs s'estructura a partir d'una sèrie de podcast didàctics sobre cultura i desigualtat, concebuts durant el primer confinament global la primavera de 2020, quan estudiants i professors de tot el món van haver de passar a la docència en línia en qüestió de setmanes i la interacció a l’aula va deixar d’estar lligada a una ubicació física.

El nom de la derrota


  

Quin poder té realment la cultura? Fernando Broncano parteix d’una sospita: potser ens equivoquem tant si atribuïm a la cultura una capacitat gairebé redemptora com si la considerem simplement un reflex de les estructures socials.

La cultura com a ecologia: una proposta per repensar el valor públic de la cultura


  
  
L'informe The Value and Social Effects of Culture, elaborat per Klas Grinell per a l'Ajuntament de Göteborg, s'inscriu en un moment en què nombroses administracions europees intenten justificar amb més solidesa la inversió pública en cultura. El seu interès, però, no rau tant en aportar noves evidències sobre els impactes socials de la cultura com en qüestionar el marc conceptual amb què habitualment es planteja aquesta qüestió.

La interdependència que sosté la creació

Un cop llegit, aquest text d’Emmanuel Négrier és una provocació útil. En un moment en què la independència artística es reivindica sovint com un principi irrenunciable, l’autor proposa una idea més desafiant intel·lectualment: la creació artística no es desenvolupa fora de les relacions de dependència, sinó dins d’una trama d’interdependències que impliquen poders polítics, econòmics, socials i culturals.