estudis socials de la cultura

Anàlisi de la cultura des de les ciències socials. Criteri S’utilitza en articles que aborden la cultura des de la sociologia, l’antropologia o altres disciplines socials.

#Compartim. Setmana 11


 

És dilluns! Apropa’t a #compartim i posa’t al dia amb el millor de la setmana.

Cada dilluns fem un repàs als articles, opinions, reportatges i informes que hem llegit a les xarxes socials els últims dies. Què hem descobert aquesta setmana? 
 
 

YOUROPE lanza 3F 2.0 el siguiente paso hacia festivales más sostenibles e inclusivos

Redacció d'APM, 11  de març de 2025

YOUROPE, la xarxa de festivals europeus de música, ha presentat la versió 2.0 de la seva iniciativa 3F (Festivals For Future), un projecte que promou la sostenibilitat i la inclusió en els festivals de música. Aquesta actualització inclou nous criteris i eines per ajudar els festivals a reduir el seu impacte ambiental i millorar l'accessibilitat per a tots els públics.

La diversitat de gènere en el teatre europeu: un repte encara pendent


En la setmana del #8M, reflexionem sobre la diversitat de gènere en el teatre europeu. Aquest estudi proporciona una visió detallada basada en l'anàlisi de les dades de 13 teatres en 11 països, i destaca la persistència d'un entorn predominantment masculí malgrat els avenços individuals.
 

Sennett explora al llibre L’intèrpret. Art, vida i política l’impuls humà cap a la interpretació


«El món enter és com un escenari; homes i dones no són més que actors.» Al vostre gust, de William Shakespeare Richard Sennett subscriu aquestes paraules i en fa el punt de partida de L’intèrpret, un assaig dedicat a l’art, la vida i la política.
 

El sociòleg Richard Sennett (Chicago, 1943) és un pensador de referència. Ha estat professor a universitats tan prestigioses com el Massachusetts Institute of Technology, Cambridge, Harvard, la Universitat de Nova York i la London School of Economics.

El fracàs també forma part de l'experiència cultural


  
Hi ha una tendència persistent en les polítiques culturals i en la mediació a analitzar l'èxit de les experiències culturals: la participació, la satisfacció dels públics, l'accessibilitat o l'impacte. El número 44 de Culture & Musées (2024) proposa invertir aquesta perspectiva i examinar allò que no funciona. No per reivindicar el fracàs com una virtut en si mateixa, sinó perquè els moments en què una experiència cultural es veu interrompuda, frustrada o qüestionada permeten comprendre millor els models, les expectatives i les relacions de poder que estructuren l'acció cultural.
  

Cultura, participació i democràcia: una relació més profunda del que sembla


  
Aquest informe resulta especialment rellevant perquè aporta evidències sòlides a un debat recurrent en les polítiques culturals: la cultura és només un espai d’expressió i gaudi o també contribueix al funcionament democràtic de les societats? L'estudi impulsat per la Comissió Europea respon aquesta pregunta a partir d'una àmplia revisió de recerca internacional i conclou que la participació cultural està associada de manera consistent amb nivells més elevats d'implicació cívica, confiança social, participació democràtica i cohesió comunitària. No es tracta simplement d'un argument normatiu sobre el valor de la cultura. El document mostra que les persones que participen regularment en activitats culturals tenen més probabilitats de votar, fer voluntariat, involucrar-se en iniciatives comunitàries i mantenir actituds més obertes envers la diversitat.
  

El capitalisme que converteix la informació en poder

  
  
  

Joseph Vogl proposa a Capital y resentimiento una teoria del present construïda sobre una connexió que sovint s’analitza per separat: la financiarització de l’economia, l’expansió de les plataformes digitals i la formació d’una esfera pública dominada per la comparació, la valoració i el ressentiment. 

La cultura també produeix desigualtat


  
La cultura acostuma a justificar-se pels beneficis que aporta a les persones i a la societat. Orian Brook, Dave O’Brien i Mark Taylor desplacen aquesta mirada cap a una pregunta menys habitual: qui pot crear cultura, treballar-hi i veure-hi reconeguda la seva experiència?

Un nou 8M: la cultura que aposta per la igualtat


 

“No es pot canviar la mentalitat de les persones, ni dels homes ni de les dones, amb un enfocament que provingui de les autoritats, i crec que l’art és la forma de fer-ho. Aquest espai pot crear canvis”.

Yvette Hardie, directora de teatre, productora, educadora i activista

"La ciència s’ha de validar empíricament, però no deixa de ser un fenomen cultural". Entrevista a Jordi Pigem


  
Amb motiu de l’Espai Claustre ‘Els límits de la ciència i el progrés científic: cap a on ens dirigim?’, impartit de manera presencial el passat 15 de novembre al CERC, hem entrevistat el seu docent, Jordi Pigem, doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona i filòsof de la ciència, autor d’obres com Àngels i robots: La interioritat humana en la societat hipertecnològica (Viena, 2017) i Pandèmia i postveritat: La vida, la consciència i la Quarta Revolució Industrial (Fragmenta, 2021). Pigem va ser curador també d’una part de l’Opera Omnia de Raimon Panikkar. Aquesta és la conversa que hi hem mantingut.

Nou quadern Mutare: VulnerArts, com les arts abracen la vulnerabilitat


 

A la plenària Mutare 2022, que va portar per títol VulnerArts, es va experimentar com les arts connecten i acompanyen persones en situació de vulnerabilitat. A més, els més de 200 participants van buscar plegats respostes a través dels llenguatges artístics.