estudis socials de la cultura

  
La mediació cultural acostuma a entendre's com un mecanisme que connecta obres, institucions i públics. Oriol Fontdevila proposa una lectura molt diferent. En aquest text breu però dens, la mediació deixa de ser una funció auxiliar per convertir-se en la condició mateixa que fa possible l'art, la cultura i la producció de significat.

Racheal Fest proposa rellegir el «gir cultural» de la segona meitat del segle XX des d’una perspectiva poc habitual: la cultura no va esdevenir central només per a l’esquerra, sinó també per al pensament neoliberal. La comparació entre Raymond Williams i Friedrich Hayek mostra que tots dos van rebutjar visions elitistes de la cultura i van reconèixer la importància de les pràctiques quotidianes.

SHIFT Culture
 

El moviment #MeToo, sorgit en 2017 arran les denúncies d’actrius del cinema que havien patit abusos i agressions sexuals, va adquirir aviat rellevància mundial i diverses organitzacions van començar a fer un seguiment per afrontar l’assetjament sexual des del sector cultural i creatiu.

Fundação Calouste Gulbenkian
 

Les crisis socials evidencien la necessitat que l’art posi les persones al centre del relat i la pràctica artística degut, en part, a la seva capacitat per connectar l’individu amb la comunitat i en tant que poderosa eina emancipadora i d’inclusió social.

"A restless art: how participation won and why it matters" tracta sobre art comunitari i participatiu, sobre com són aquestes pràctiques, com es conceptualitzen, per quines raons es duen a terme i quins resultats es poden esperar.

  

L’entrevista a César Rendueles publicada a la sèrie #LaDistinción d'Arteinformando funciona com una impugnació directa d’una part important del relat cultural contemporani. El text apareix el 2020, enmig d’un context de crisi sanitària i social que accelera preguntes que ja feia temps que erosionaven el sistema cultural: qui queda fora de la cultura legitimada, quina relació hi ha entre capital cultural i desigualtat, i fins a quin punt les institucions culturals continuen reproduint mecanismes de distinció social sota una retòrica aparentment emancipadora.
  

Ministère de la Culture - DG Patrimoines
 

Quines eines teòriques del procomú ens ajudarien a pensar i definir millor el patrimoni? Fins a quin punt els béns comuns ens permetrien empènyer la noció més estesa de patrimoni, anar més enllà i, fins i tot, fer-la obsoleta?

La qüestió dels béns comuns està cada vegada més present als projectes de recerca, a les polítiques públiques i el discurs polític, als moviments ciutadans i a les demandes col·lectives.