Recursos i publicacions

  
El debat  plantejat per Rowan continua sent extraordinàriament actual. Moltes polítiques culturals locals encara operen sota aquesta idea de cultura com a instrument civilitzador i cohesionador. El problema és que, sovint, aquesta mirada dificulta reconèixer els conflictes socials, les desigualtats culturals o les pràctiques que no encaixen dins les formes legitimades per la institució. Rowan no defensa abandonar la cultura pública. El que qüestiona és la manera com històricament s’ha construït la seva funció política. (n. de l'e., 2026)
  

Al llarg de dècades, les polítiques culturals espanyoles s’han legitimat a partir d’una idea aparentment incontestable: l’accés a la cultura produeix emancipació, progrés i democràcia.

  
L’article d’Eleonora Belfiore parteix d’una constatació que desmunta un dels relats més consolidats de les darreres dècades: les polítiques culturals no es basen realment en l’evidència, encara que ho afirmïn de manera reiterada. El gir cap a una suposada “evidence-based policy” no ha comportat una presa de decisions més racional ni més transparent. Al contrari, el text mostra com l’evidència té sovint un paper secundari, subordinat a processos d’argumentació, persuasió i construcció discursiva.
  

Comparat amb altres àmbits culturals, el sector de la dansa ha rebut escassa atenció per part de la literatura econòmica. Des d’aquesta perspectiva, la dansa reflecteix moltes característiques inherents a les arts escèniques, com ara el caràcter intensiu del treball de producció o una estructura de costos que evidencia pocs augments en la productivitat, situació que l’obliga a dependre del finançament públic.

  
Llegit avui, l'article no és només una presentació d’iniciativa. És una indicació de direcció: quan la sostenibilitat es pren seriosament, la cultura deixa de ser un complement i es converteix en infraestructura de transformació.(n. de l'e., 2026)
  

El canvi climàtic ha entrat en l’agenda cultural. Aquesta iniciativa escocesa mostra què implica fer aquest pas de manera sistemàtica: construir eines, metodologies i aliances perquè el sector cultural actuï com a agent de transformació.
  

Unesco
 

No hi ha democràcia sense tenir en compte qüestions ètiques, no hi ha desenvolupament sostenible sense pensar en el nostre lloc al planeta i no hi ha una perspectiva conscient dels drets humans si no aconseguim entendre’ns els uns als altres. La vinculació dels set sabers necessaris per a l’educació del futur del filòsof Edgar Morin amb l'Agenda 2030 és clara.

Universidad Complutense de Madrid | Ediciones Compluense

Us presentem la revista científica Arteterapia. Papeles de arteterapia para la inclusión social, publicada anualment per la Universidad Complutense de Madrid (UCM), dedicada a estudis que aborden aspectes clínics, educatius, socials i culturals de l'artteràpia i altres àmbits que cerquen una major inclusió social a través de la pràctica i l’educació artística.

  
Llegit avui, l’article continua sent especialment útil per pensar la relació entre cultura, espai públic i govern urbà. Sobretot perquè obliga a preguntar-se si les polítiques culturals urbanes transformen realment les condicions socials dels territoris o si, en molts casos, només n’estetitzen els conflictes. (n. de l'e., 2026)