Recursos i publicacions

  
El debat  plantejat per Rowan continua sent extraordinàriament actual. Moltes polítiques culturals locals encara operen sota aquesta idea de cultura com a instrument civilitzador i cohesionador. El problema és que, sovint, aquesta mirada dificulta reconèixer els conflictes socials, les desigualtats culturals o les pràctiques que no encaixen dins les formes legitimades per la institució. Rowan no defensa abandonar la cultura pública. El que qüestiona és la manera com històricament s’ha construït la seva funció política. (n. de l'e., 2026)
  

Al llarg de dècades, les polítiques culturals espanyoles s’han legitimat a partir d’una idea aparentment incontestable: l’accés a la cultura produeix emancipació, progrés i democràcia.

  
L’article d’Eleonora Belfiore parteix d’una constatació que desmunta un dels relats més consolidats de les darreres dècades: les polítiques culturals no es basen realment en l’evidència, encara que ho afirmïn de manera reiterada. El gir cap a una suposada “evidence-based policy” no ha comportat una presa de decisions més racional ni més transparent. Al contrari, el text mostra com l’evidència té sovint un paper secundari, subordinat a processos d’argumentació, persuasió i construcció discursiva.
  

Comparat amb altres àmbits culturals, el sector de la dansa ha rebut escassa atenció per part de la literatura econòmica. Des d’aquesta perspectiva, la dansa reflecteix moltes característiques inherents a les arts escèniques, com ara el caràcter intensiu del treball de producció o una estructura de costos que evidencia pocs augments en la productivitat, situació que l’obliga a dependre del finançament públic.

  
La crisi financera de 2008 va tenir com a resposta de les administracions unes dràstiques retallades al finançament públic de la cultura, que la va deixar penjant d’un fil. Arran d’aquesta situació, el patrocini empresarial ha anat adquirint un rol cada vegada més important en les estructures dels grans equipaments culturals.

  
  
"CTRL" és el primer programa cultural focalitzat exclusivament en les noves possibilitats i oportunitats que ofereixen les tecnologies digitals, tant a la creació com al consum de cultura. El podem veure a TV3  i ens permet descobrir una generació de creadores i creadors digitals que estan canviant la manera d'entendre les arts i les lletres. La tecnologia digital ho canvia tot.
 

  
Llegit avui, l'article no és només una presentació d’iniciativa. És una indicació de direcció: quan la sostenibilitat es pren seriosament, la cultura deixa de ser un complement i es converteix en infraestructura de transformació.(n. de l'e., 2026)
  

El canvi climàtic ha entrat en l’agenda cultural. Aquesta iniciativa escocesa mostra què implica fer aquest pas de manera sistemàtica: construir eines, metodologies i aliances perquè el sector cultural actuï com a agent de transformació.