Recursos i publicacions

Unesco
 

No hi ha democràcia sense tenir en compte qüestions ètiques, no hi ha desenvolupament sostenible sense pensar en el nostre lloc al planeta i no hi ha una perspectiva conscient dels drets humans si no aconseguim entendre’ns els uns als altres. La vinculació dels set sabers necessaris per a l’educació del futur del filòsof Edgar Morin amb l'Agenda 2030 és clara.

Universidad Complutense de Madrid | Ediciones Compluense

Us presentem la revista científica Arteterapia. Papeles de arteterapia para la inclusión social, publicada anualment per la Universidad Complutense de Madrid (UCM), dedicada a estudis que aborden aspectes clínics, educatius, socials i culturals de l'artteràpia i altres àmbits que cerquen una major inclusió social a través de la pràctica i l’educació artística.

    
Publicat en plena pandèmia, aquest text introductori coordinat per Glòria Jové proposa una reflexió que va més enllà de l’impacte immediat de la COVID-19 sobre els museus i les institucions culturals. El punt de partida és que la crisi sanitària ha fet visibles preguntes que ja existien: quin paper han de tenir aquestes institucions en una societat en transformació i com poden reforçar el seu vincle amb la ciutadania i el territori.

  
  
▌L’actual crisi de la covid-19 ha eclipsat les qüestions climàtiques en l’àmbit dels museus, però aquesta serà una tasca important pels museus durant els propers anys sense cap mena de dubte. (Nordisk Museologi, 2020,  p. 3)
  

Aquest número monogràfic de The Journal Nordic Museology es dedica a la qüestió del canvi climàtic. A través de quatre articles recull les principals aportacions de les jornades 'Curating Climate - Museums as contact zones of climate research, education and activism', que van tenir lloc a Oslo a finals de l’any 2019.

  
Aquest article resulta especialment interessant perquè planteja una pregunta clau: és possible crear un museu començant per la comunitat abans que per la col·lecció, l’edifici o el programa museogràfic? L’experiència del Museu Marítim de Mallorca mostra un intent conscient de construir la institució a partir de processos de coparticipació amb la ciutadania i els agents vinculats al patrimoni marítim.

  
La tesi La gestió dels museus i el patrimoni en les polítiques culturals a Catalunya (1980-2018) de M. Teresa Blanch Bofill proposa una lectura extensa sobre l’evolució de la museologia catalana, els seus models de gestió i les tensions polítiques que travessen el sistema patrimonial. Lluny de limitar-se a una història institucional dels museus, el text analitza com les polítiques culturals han anat redefinint la funció social del patrimoni, els perfils professionals i les formes de governança cultural.
  

  
Havent llegit aquests dos textos, permeten entendre un nou desplaçament obert. D’una banda, Danilo Santos da Miranda defensa que el centre cultural del segle XXI ha de deixar de ser un simple contenidor d’activitats per convertir-se en un espai de llibertat, convivència i experimentació creativa. De l’altra, Fabrice Lextrait observa l’aparició de nous territoris de l’art que emergeixen fora dels equipaments convencionals i que transformen fàbriques abandonades, espais industrials o edificis en desús en laboratoris culturals.

  
Aquest article s'inscriu en una línia de recerca consolidada sobre els cicles polítics pressupostaris, és a dir, la tendència dels governs a modificar la despesa pública abans de les eleccions amb l'objectiu d'augmentar les seves possibilitats de reelecció. La seva aportació consisteix a traslladar aquest debat a les polítiques culturals municipals i preguntar-se si la cultura és objecte d'un ús electoral més intens que altres serveis públics.