Informes i documents

Quan l’aprenentatge permanent i l’accés a la cultura deixen de caminar en paral·lel i passen a formar part d’una mateixa estratègia de cohesió social.
  

L’any 2013, la Plataforma Europea de la Societat Civil sobre l’Aprenentatge Permanent (EUCIS-LLL), la Plataforma per l’Accés a la Cultura (ACP) i Culture Action Europe (CAE) van impulsar conjuntament la iniciativa Building synergies between education and culture. Es tracta d’organitzacions que comparteixen una visió comuna en els àmbits de l’educació i la cultura, amb objectius com l’ampliació de l’accés a la cultura i a l’educació, el foment de la inclusió social i l’acostament entre l’aprenentatge formal, no formal i informal.

Un informe del Center for the Future of Museums identifica els canvis que marcaran les decisions estratègiques del sector
  

El segon informe anual del Center for the Future of Museums (CFM) de l’American Alliance of Museums ofereix una lectura sintètica dels moviments que han definit l’últim any en el camp museístic. L’objectiu és clar: facilitar als equips directius i tècnics una visió operativa dels factors que convé tenir presents quan es planifiquen estratègies i línies d’acció.

 
Com el “big data” pot transformar decisions, impactes i relats en el sector cultural
  

“L'enfocament actual en l’ús de dades en el sector cultural és inadequat i caduc. El sector, en conjunt, està perdent l’oportunitat d’obtenir el màxim rendiment financer i operatiu que derivaria d’una millor utilització de les dades.

  
L’informe anual del CoNCA alerta d’un sector sotmès a pressions econòmiques i institucionals i proposa noves vies per garantir-ne la sostenibilitat.
  

El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts ha presentat l’Informe anual sobre l’estat de la cultura i de les arts 2013, que dibuixa un escenari crític per al sector cultural.

  
L’avaluació de les polítiques culturals s’ha basat sobretot en indicadors de consum, impacte econòmic o assistència. Diversos estudis han començat a explorar una altra dimensió: el retorn social que generen els projectes culturals. Un informe de l’Observatori Basc de la Cultura proposa un model d’indicadors per incorporar aquesta mirada en la concessió i l’avaluació de les ajudes públiques.
  

Les polítiques culturals han adquirit un paper rellevant en el desenvolupament territorial i en la construcció de societats més cohesionades.

  
En els darrers anys, moltes administracions públiques han començat a replantejar la manera com gestionen els equipaments culturals. L’externalització de serveis i les fórmules de cogestió amb entitats o empreses han guanyat pes en aquest debat. Un informe de l’Observatorio Vasco de la Cultura analitza aquests models i examina les implicacions que tenen per a la gestió pública dels equipaments culturals.
  

Els equipaments culturals constitueixen una de les infraestructures principals de les polítiques culturals.

Com la cultura genera valor públic en educació, salut i sostenibilitat més enllà de l’impacte econòmic.
  

L’estudi El retorn social de les polítiques culturals ha estat elaborat per l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP), sota la direcció de Joan Subirats, catedràtic de Ciència Política de la UAB, Xavier Fina, professor i director d’ICC Consultors Culturals, i amb la participació de Nicolás Barbieri, Eva Merino i Adriana Partal, a partir d’un encàrrec del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

  
El volum del Forum d’Avignon recull les idees clau del seu fòrum 2011 i traça un mapa de tensions estratègiques entre economia, tecnologia i polítiques culturals.
  

El Forum d’Avignon, creat el 2006 amb el suport del Ministeri de Cultura francès, actua com a laboratori internacional d’idees dedicat a analitzar la relació entre cultura i economia.

Dues mirades complementàries sobre com mesurar què fa la ciutadania amb la cultura i quin paper juguen les indústries culturals en l’economia, amb l’objectiu d’avançar cap a metodologies comparables sense perdre el context local.
 

L’Institut d’Estadística de la Unesco ha publicat, en el marc del Marc d’Estadístiques Culturals 2009, dos estudis clau per avançar en la mesura de la participació cultural de la ciutadania i en l’anàlisi de l’impacte de les indústries culturals en l’economia dels països.

  
En els darrers anys han aparegut diversos conceptes que intenten repensar la relació entre economia, sostenibilitat i societat. El model d’“economia púrpura” proposa incorporar la dimensió cultural en els processos econòmics i situar la diversitat cultural com un element central del desenvolupament sostenible.
  

La relació entre economia i cultura ha estat tradicionalment analitzada des del camp de l’economia de la cultura, que mesura l’impacte econòmic de les activitats culturals a través d’indicadors com l’ocupació o la contribució al PIB.