Informes i documents

Art, ciència i tecnologia: de la intersecció al camp de política cultural


 
El nou Llibre Blanc de la FECYT actualitza el marc ACTS a Espanya. La qüestió no és només identificar l’ecosistema, sinó entendre quin lloc ocupa dins les polítiques culturals.
  

Mesurar allò que la cultura fa: entre indicadors, límits i sentit


  
El Manual Measuring the social dimension of culture (MESOC) s’inscriu en un moment en què la política cultural europea intenta resoldre una tensió persistent: la necessitat de demostrar l’impacte social de la cultura sense reduir-la a allò que és fàcilment quantificable. El document no parteix d’una ingenuïtat metodològica. Assumeix, més aviat, que el problema no és només tècnic sinó conceptual: què vol dir exactament “dimensió social” de la cultura i com es pot traduir en evidència útil per a la decisió pública.
  

Els drets culturals i la cultura “co”, bases per a la reactivació cultural de Granollers


  

El document defensa que la cultura no pot continuar operant com un sistema aïllat dins l’administració, sinó que ha de travessar el conjunt de polítiques municipals. Aquesta mirada implica assumir-la com a quart pilar del desenvolupament sostenible i com a condició per a processos de transformació real.

El valor del pla rau en aquesta presa de posició. La reactivació no es planteja com un retorn a l’estat anterior. Es planteja com una oportunitat per redefinir el paper de la cultura en la ciutat. A Granollers, la qüestió no és només recuperar el que s’ha perdut. És decidir què ha de canviar perquè la cultura deixi de ser perifèrica i passi a ser estructural. (n. de l'e., 2026)


S’entrega a l’Ajuntament de Granollers el document Pla per a la reactivació de la política cultural i creativa de Granollers post Covid-19, un estudi que marca un full de ruta per l’horitzó 2030. El treball ha estat realitzat amb el suport del CERC i de Conexiones Improbables.
 

Cultura, salut mental i joventut: de l’experiència fragmentada a la necessitat de sistema


  
Aquest informe recull les aportacions d’un procés de diàleg estructurat europeu que posa en relació tres àmbits que sovint han evolucionat en paral·lel: cultura, salut i joventut. El punt de partida és clar: existeix una acumulació creixent d’experiències que mostren el potencial de les pràctiques artístiques i culturals per incidir en el benestar mental dels joves, però aquest coneixement continua dispers, poc sistematitzat i amb una traducció encara limitada en polítiques públiques.
  

Impuls d'una estratègia de cultura digital als municipis


  
La digitalització fa temps que forma part del discurs cultural. El que no sempre està clar és com es tradueix en acció concreta als municipis. Aquest text se situa precisament en aquest punt i proposa una cosa més exigent que incorporar eines: pensar la cultura digital com a estratègia. Això implica revisar organització, projectes i relació amb la ciutadania. Rellegir-lo avui permet identificar una qüestió que continua oberta: fins a quin punt la digitalització s’ha integrat realment en la política cultural local o si encara funciona, sovint, com una capa afegida més que com una transformació de fons. (n. de l'e., 2026)
  

El Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) promou la publicació d’Impuls d’una estratègia de cultura digital als municipis, elaborada per Marc Hernandez Güell, amb el propòsit de facilitar el plantejament estratègic d’ajuntaments que vulguin repensar, millorar i articular la dimensió digital en la seva acció cultural. 

2021: la cultura sobreviu, la recuperació encara no arriba


  
L’informe del CoNCA 2021 descriu un any marcat per la continuïtat de la pandèmia. El sector cultural reprèn parcialment l’activitat, però ho fa des d’una posició fràgil, amb una sensació compartida de resistència més que de recuperació.
  

El videojoc com a política cultural: entre motor econòmic i assignatura institucional


  
El Llibre blanc del videojoc situa el sector com un dels principals vectors de creixement cultural i tecnològic. La qüestió no és tant si cal apostar-hi, sinó com es construeix una política pública capaç d’acompanyar un ecosistema que creix ràpid però amb fragilitats estructurals.
  

Inclusió (i exclusió) digital en el sector cultural i les arts


Arts Council England | Good Things Foundation
 

La bretxa digital existent abans de la pandèmia no va fer més que accentuar-se amb la crisi, posant de manifest els reptes als quals havien de fer front les organitzacions culturals a l’hora d’adaptar-se a les necessitats digitals emergents.

Mataró: quan una festa major esdevé objecte de política cultural


  
Què passa quan una festa major deixa de ser només celebració i es converteix en objecte d’anàlisi? L’estudi sobre Les Santes de Mataró introdueix un desplaçament que no és menor: mirar la festa no des de la seva intensitat, sinó des dels seus impactes, tensions i condicions de futur. I això obliga a fer una pregunta que sovint queda fora: què vol dir governar una festa d’aquesta escala?
  

Cultura, medi ambient i emergència climàtica. Com actuar en l’àmbit de la gestió i les polítiques culturals locals

 

 

La darrera publicació del CERC és un estudi realitzat amb la col·laboració d' Innovación, Transferencia y Desarrollo (ITD) en el qual s’analitzen les relacions entre la cultura, el medi ambient i l’emergència climàtica des de la perspectiva de les polítiques i la gestió culturals a escala local.