Informes i documents

  
La reflexió sobre els drets culturals i la reflexió feminista han evolucionat sovint en paral·lel, malgrat compartir un mateix objectiu: fer efectius els drets de totes les persones a participar en la vida cultural. En aquesta nota d'anàlisi, Cécile Bonthonneau proposa posar en diàleg aquests dos camps i sosté que els drets culturals ofereixen un marc especialment útil per comprendre les desigualtats de gènere més enllà de les estadístiques.

  
L’informe del CoNCA 2021 descriu un any marcat per la continuïtat de la pandèmia. El sector cultural reprèn parcialment l’activitat, però ho fa des d’una posició fràgil, amb una sensació compartida de resistència més que de recuperació.
  

  
El Cultural Rights Manual (2022) és una guia elaborada pel Danish Cultural Institute amb el suport del New Democracy Fund que trasllada els drets culturals del terreny jurídic al de l'acció cultural. No es limita a explicar què són els drets culturals, sinó que mostra com poden orientar les polítiques públiques, el treball dels professionals de la cultura i l'acció de la societat civil mitjançant un enfocament basat en drets culturals (Cultural Rights-Based Approach, CRBA).

  
  
L'Anàlisi i debat sobre el sistema de preus dels museus de l'Institut de Cultura de Barcelona parteix d'una pregunta aparentment senzilla: quin impacte tindria modificar el sistema de preus dels museus municipals? Tanmateix, a mesura que avança l'anàlisi, el debat es desplaça. La qüestió ja no és tant si els museus han de ser gratuïts, sinó quin paper pot jugar la política de preus dins d'una estratègia més àmplia d'accés, sostenibilitat i desenvolupament de públics.

  
Aquest llibre blanc del CIDAI resulta especialment interessant perquè captura un moment inicial de la relació entre la intel·ligència artificial i les indústries culturals i basades en l’experiència. El document no es pregunta tant què poden crear les màquines, sinó com les organitzacions culturals poden aprofitar les dades i la intel·ligència artificial per transformar processos, serveis i models de negoci.

Arts Council England | Good Things Foundation
 

La bretxa digital existent abans de la pandèmia no va fer més que accentuar-se amb la crisi, posant de manifest els reptes als quals havien de fer front les organitzacions culturals a l’hora d’adaptar-se a les necessitats digitals emergents.

Tot apunta que la implementació d’eines tecnològiques i digitals en els museus i el patrimoni cultural suposarà un canvi de paradigma al sector en els anys vinents. Estudis i experiències de diversa índole lloen els avantatges de la tecnologia per estimular el potencial emocional dels museus i fidelitzar els públics

  
Què passa quan una festa major deixa de ser només celebració i es converteix en objecte d’anàlisi? L’estudi sobre Les Santes de Mataró introdueix un desplaçament que no és menor: mirar la festa no des de la seva intensitat, sinó des dels seus impactes, tensions i condicions de futur. I això obliga a fer una pregunta que sovint queda fora: què vol dir governar una festa d’aquesta escala?