Informes i documents

  
El període d’inactivitat i les restriccions que han acompanyat les mesures per fer front a la Covid-19, sumats a una participació dels públics afectada pel confinament i el temor al contagi, s’han saldat amb un greu impacte en l’ecosistema cultural i, especialment, en el de les arts escèniques.

HOMEE
 

El patrimoni cultural ofereix a les ciutats que l’acullen tota una sèrie de potencialitats, com ara, l’explotació d’aquests béns materials i immaterials com a reclam turístic o el foment de grans esdeveniments que poden suposar un revulsiu cultural, social i econòmic per a una destinació en particular.

ADGAE
 

Els estudis i les mesures de suport a les arts escèniques s’han centrat principalment en la producció i l’exhibició, deixant de banda la distribució. Segons el sector, aquestes carències han provocat que no s’hagi prestat l’atenció necessària a la tasca essencial de les distribuïdores en la cadena de valor de les escèniques.

Les arts del carrer reivindiquen, des de diverses disciplines i llenguatges, l’espai públic, posen l’accent en la interacció amb les persones i superen qualsevol mena de barreres físiques, econòmiques o educatives. Resideix el valor social de les arts del carrer en aquestes particularitats?

  
L’informe Culture in the localization of the 2030 Agenda: an analysis of Voluntary Local Reviews (2021) ofereix una lectura sistemàtica de com els governs locals incorporen la cultura en els seus mecanismes de seguiment de l’Agenda 2030, especialment a través dels Voluntary Local Reviews (VLRs). El document parteix d’un posicionament clar del moment: després d’anys de reivindicació perquè la cultura tingui un lloc explícit dins els Objectius de Desenvolupament Sostenible, la batalla ja no és només conceptual sinó operativa. La qüestió és com es tradueix aquesta centralitat en les polítiques locals.
  

A. Sargent | Centre for Cultural Value
 

La pandèmia ha accentuat les vulnerabilitats ja existents en els sectors culturals i creatius, però, tot i les greus conseqüències que ha pogut causar, aquest període d’inflexió també ha propulsat un nou espai per a la democratització de les arts i la cultura a través de l’ús de les noves tecnologies.

Aquest informe parteix d’una constatació que travessa tot el camp cultural europeu: el reconeixement creixent del valor social, democràtic i econòmic de la cultura no s’ha traduït en una millora equivalent de les condicions de treball de les persones que la fan possible. El document situa aquesta contradicció com un problema estructural del sistema cultural europeu. La vitalitat de la cultura depèn directament del benestar, la llibertat i les trajectòries professionals dels artistes i treballadors culturals, però aquest vincle continua sent fràgil i insuficientment protegit en termes legals, socials i econòmics.
  

Cada dia són més les iniciatives que connecten la dansa amb la salut i el benestar, demostrant que aquestes relacions tenen un impacte positiu, tant en el benestar individual i com en el relacional, i promovent aspectes tan diversos com la solidaritat, la cohesió o el diàleg intercultural.

  
Un informe de la Unió Europea analitza les desigualtats de gènere en els sectors culturals i creatius i identifica els principals obstacles que dificulten la plena igualtat en aquest àmbit.
  

Quin paper juga la cultura en la promoció de la igualtat de gènere? Com atènyer la igualtat de gènere dins dels sectors culturals i creatius?