Informes i documents

  
  
La Plataforma per la Llengua (PxLL) considera "inadmissible que el govern de la Generalitat no aprofiti la seva posició com a agent subvencionador i prestador per incloure clàusules que forcin els festivals a incloure més música cantada en català a la programació"

Quants programadors busquen activament treballar amb artistes discapacitats? Quines són les principals barreres que justifiquen les institucions culturals per esdevenir més accessibles? Qui pot orientar i ajudar els gestors culturals per obrir els seus programes als professionals de les arts amb discapacitats?

  
  
Llegir el Llegat del 1r Fòrum de les Arts a l’Educació resulta especialment interessant perquè desplaça el debat de les experiències singulars cap a les condicions estructurals que haurien de permetre que les arts formessin part de l’educació de manera estable. El document recull dos anys de treball impulsats pel CoNCA, amb seminaris internacionals, grups de treball i el Fòrum celebrat l’any 2022, i culmina amb una Carta de les Arts a l’Educació que formula recomanacions adreçades a les administracions.

 
El nou Llibre Blanc de la FECYT actualitza el marc ACTS a Espanya. La qüestió no és només identificar l’ecosistema, sinó entendre quin lloc ocupa dins les polítiques culturals.
  

  
La pandèmia va mostrar que les polítiques culturals podien mobilitzar ajuts d’emergència i, alhora, que disposaven de poca preparació per afrontar canvis de gran abast. En aquest document, Sylvia Amann proposa passar de la reacció a una política capaç d’anticipar transformacions. La pregunta que deixa oberta per a l’acció cultural local és concreta: quines condicions institucionals permeten col·laborar amb altres àmbits sense reduir la cultura a un recurs al seu servei?

Què passa quan un municipi decideix mirar un festival no només com a èxit, sinó com a sistema d’impactes? L’estudi del Revela’T a Vilassar de Dalt introdueix un desplaçament rellevant: de la celebració a l’anàlisi. I en aquest pas apareix una qüestió clau per a la política cultural local: què genera realment un esdeveniment d’aquesta escala en el territori que l’acull?
  

  
El Manual Measuring the social dimension of culture (MESOC) s’inscriu en un moment en què la política cultural europea intenta resoldre una tensió persistent: la necessitat de demostrar l’impacte social de la cultura sense reduir-la a allò que és fàcilment quantificable. El document no parteix d’una ingenuïtat metodològica. Assumeix, més aviat, que el problema no és només tècnic sinó conceptual: què vol dir exactament “dimensió social” de la cultura i com es pot traduir en evidència útil per a la decisió pública.