Programa i document de reunió

  
El 5è Congrés Internacional d’Educació i Accessibilitat a Museus i Patrimoni, celebrat a Barcelona el juny de 2018, reflecteix un canvi significatiu en el debat museològic: l’accessibilitat deixa de plantejar-se principalment com un conjunt d’adaptacions específiques i passa a entendre’s com una responsabilitat institucional que afecta la planificació, la gestió i la mateixa concepció dels continguts.

Podeu consultar el programa d’Interacció18 - Sobre la humanitat dels humans, que tindrà lloc del 9 al 11 d’octubre a la Casa de la Caritat de Barcelona, i també inscriure-us-hi. Les jornades  giraran entorn de tres nuclis temàtics:

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

European union agency for fundamental rights (FRA)
 

Crear, expressar o qüestionar són sinònims de llibertat. Les expressions artístiques però, sovint es troben en tensió amb les legislacions territorials que moltes vegades ignoren la mateixa Declaració Universal dels Drets Humans. Aquesta trobada europea sobre la relació entre els Drets Humans i les Arts, analitza quines són les causes d’aquestes tensions, per posar a debat la preservació dels drets dels creadors i la ciutadania en la plena llibertat artística.
 

  
Les conclusions del Foro Cultura y Medio Rural (2017) proposen un desplaçament que no és menor: deixar de pensar la cultura en el món rural com un recurs complementari per començar a entendre-la com una infraestructura central de sosteniment social, econòmic i demogràfic. El document no ofereix un model tancat, però sí un marc que obliga a revisar moltes de les inèrcies amb què s’han abordat les polítiques culturals en aquests territoris.
  

  
En plena crisi econòmica i social, les VI Jornades sobre Inclusió Social i Educació en les Arts Escèniques celebrades a Sevilla el 2014 van situar una pregunta de fons que encara avui continua oberta: quin paper poden jugar les arts en contextos de desigualtat, conflicte i fragilitat democràtica? El document de les jornades recull intervencions, debats i experiències que intentaven pensar les arts escèniques més enllà de la programació cultural convencional i entendre-les com un espai de representació, conflicte i empoderament col·lectiu.
  

  
La Declaració de Hangzhou, adoptada el mes de maig en el congrés internacional de la Unesco Culture: Key to Sustainable Development, formula una reivindicació política molt precisa: la cultura no ha de quedar situada com un benefici derivat del desenvolupament, sinó formar part de la manera mateixa d’entendre’l.

  
Un projecte del Centre d’Art Tarragona que entén la mediació com a espai de treball col·lectiu per repensar la producció cultural des del territori
  

  
La Declaració de Hangzhou, adoptada el 2013 en el marc d’un congrés internacional impulsat per la Unesco, formula una aspiració que des de fa dècades recorre el camp cultural: reconèixer la cultura no com a sector, sinó com a dimensió estructural del desenvolupament. El document no es limita a reclamar més presència cultural en les polítiques públiques, sinó que proposa un canvi de paradigma: integrar la cultura com a principi equivalent als drets humans, la sostenibilitat i la igualtat en l’agenda global post-2015.