Articles i anàlisi

  
Totes ballem. Cada cultura balla i tant a la seva manera que balla! Precisament aquest fet demostra que moure el nostre cos al ritme de la música és omnipresent arreu i ho ha sigut durant tota la història de la humanitat.

Aleshores, per què aquest acte aparentment frívol és tan fonamental per l’ésser humà?

Si, plana. Tan plana com la nostra pantalla del mòbil, o no és així com la solem tenir a l'abast? El terraplanisme, que promou The flat earth society, és un corrent que reivindica que el nostre planeta és pla i no esfèric, tal com s’afirmava abans que Galileu morís en nom de la ciència. Justament, la ciència que ha arribat a demostrar que la terra és un astre esfèric, malgrat que la seva representació sovint és sobre el pla, abans de paper i ara sobretot en pantalles.

  
Lectura prèvia per a Interacció18 – Sobre la humanitat dels humans
  

Què vol dir educar? Transmetre coneixements? Preparar per a una professió? Adaptar-se a una societat determinada? Pier Paolo Pasolini va dedicar bona part de la seva obra a qüestionar aquestes certeses. Ho va fer des del cinema, la literatura, el periodisme i també des de l'escriptura epistolar.

Lectura prèvia a la Interacció 18 — Sobre la humanitat dels humans

Aquesta lectura introdueix una reflexió sobre com la tecnologia no és només una eina addicional, sinó una dimensió que transforma profundament les pràctiques educatives, culturals i socials.

  
La relació entre cultura i educació sovint es presenta com una suma de sectors que han de col·laborar. Les experiències més innovadores mostren una realitat més profunda: els reptes socials contemporanis obliguen a repensar qui decideix, qui participa i qui assumeix responsabilitats en la construcció dels espais comuns. La governança cultural esdevé així una qüestió educativa, i l'educació una pràctica de ciutadania cultural.

  
Les institucions educatives van néixer en un món que valorava l'estabilitat, la continuïtat i la transmissió de coneixements consolidats. Avui, en canvi, bona part de les nostres experiències estan marcades per la velocitat dels canvis tecnològics, la fragilitat de les trajectòries laborals i la necessitat d'adaptar-nos constantment a contextos nous. En aquest escenari, la pregunta ja no és només què hem d'aprendre, sinó com podem continuar aprenent.

Article breu que utilitza l’òpera com a cas per qüestionar les barreres simbòliques i socials de l’alta cultura, destacant iniciatives que la desplacen cap a l’espai públic i quotidià per ampliar-ne els públics i desactivar-ne l’estigma elitista.

  
Les transformacions culturals sovint no comencen en les institucions ni en les polítiques públiques. Comencen en les paraules que fem servir, en les expectatives que projectem sobre els infants i en les normes que considerem naturals sense haver-les qüestionat mai. La carta que Chimamanda Ngozi Adichie va escriure a una amiga sobre com educar una filla feminista és també una invitació a revisar els aprenentatges culturals que configuren la nostra manera de viure.

  
Abans que existissin els equipaments culturals, les biblioteques o els centres cívics, hi havia espais al voltant dels quals les comunitats es reunien per explicar històries, transmetre coneixements i construir sentit compartit. Aquesta imatge inspira una reflexió sobre el paper dels centres culturals de proximitat en societats cada vegada més fragmentades i connecta directament amb una de les preguntes d’Interacció18: com es transmet la humanitat dels humans?
  

  
  
Quantes vegades ho hem sentit dir? I és cert, sempre ens manca temps sobretot per fer allò que més ens agrada, per gaudir amb els que estimem, llegir, anar a un concert, al teatre, al cinema o visitar aquella exposició que acaba aviat. La clau la podem trobar en la gestió que en fem, però ens caldrà anar a alhora. Sincronitzem els nostres rellotges!