Interacció

  
  
La participació artística pot contribuir a prevenir problemes de salut, millorar el benestar i acompanyar tractaments. L’informe de Daisy Fancourt i Saoirse Finn per a l’Organització Mundial de la Salut ordena aquesta evidència i planteja una qüestió de política pública: com articular cultura, salut i atenció social perquè aquestes contribucions siguin accessibles i sostenibles.
  

En aquest context, l’informe s’inscriu en el creixement de la recerca sobre arts i salut i en una concepció de la salut que incorpora els determinants socials i les condicions de vida. La seva aportació és reunir un camp dispers i mostrar que les pràctiques artístiques poden intervenir en diferents moments del recorregut vital, des del desenvolupament infantil fins a les cures al final de la vida.

Fancourt i Finn elaboren una revisió exploratòria de literatura publicada entre gener de 2000 i maig de 2019. Identifiquen més de 900 publicacions, que inclouen revisions que cobreixen més de 3.000 estudis. El corpus combina assaigs clínics, estudis longitudinals, recerques qualitatives i experiències comunitàries. Comprèn tant la creació i la pràctica artística com l’assistència a concerts, la lectura o les visites a museus.

El model explicatiu considera les activitats artístiques com a intervencions complexes: combinen experiència estètica, imaginació, estimulació cognitiva, expressió emocional i, segons la pràctica, moviment i interacció social. Aquests components poden activar respostes psicològiques, fisiològiques, socials i conductuals. La contribució de les arts a la salut s’explica per la combinació de processos que mobilitzen i per les condicions en què es participa.
  

Crear i compartir mobilitza dimensions emocionals, cognitives i socials.
  

Els resultats s’organitzen en dos grans àmbits. En prevenció i promoció, les arts poden afavorir el desenvolupament infantil, reforçar vincles socials, reduir l’aïllament i donar suport a hàbits saludables. En tractament i gestió de la malaltia, la revisió recull evidències sobre intervencions que contribueixen a reduir l’ansietat i el dolor, acompanyar persones amb problemes de salut mental o demència i millorar aspectes de la qualitat de vida. La solidesa dels resultats varia segons la pràctica, la població i l’efecte estudiat.

Les autores proposen reforçar la col·laboració entre serveis culturals, sanitaris i socials, facilitar l’accés a expressions artístiques diverses i donar suport a intervencions amb evidència suficient. També consideren la prescripció social, el finançament compartit i la formació artística i humanística dels professionals sanitaris.

Tanmateix, l’informe ofereix una base per treballar aquesta relació amb criteri. El volum d’estudis no equival a una certesa uniforme: la revisió reconeix biaixos de publicació, resultats desiguals i mancances sobre l’aplicació a gran escala. Per a la política cultural local, això demana precisar objectius, participants i condicions d’avaluació. També deixa oberta una qüestió: vincular cultura i salut requereix recursos i responsabilitats compartides, i una justificació de l’acció cultural que reconegui igualment el valor de l’experiència artística.
  

Referència 

Fancourt, D., i Finn, S. (2019). What is the evidence on the role of the arts in improving health and well-being? A scoping review (Health Evidence Network synthesis report 67). WHO Regional Office for Europe.

Text complet (pdf)