Blogs

Introduïu un llistat de noms d'usuari separats per comes.

El paper dels ‘cultural brownfields’ en les polítiques culturals i urbanes

Lauren Andres, Boris Grésillon | International journal of cultural policy, vol.19, Issue 1, 2013

Article on es desenvolupa el concepte de ‘cultural brownfield’ (descampats o zones industrials abandonades on es desenvolupen projectes culturals). Els autors reflexionen sobre la importància creixent que aquests indrets i projectes han adquirit en les estratègies i polítiques de planificació cultural i urbana al llarg dels últims deu anys. Així mateix, analitzen la transformació de tres experiències significatives en aquest sentit desenvolupades a Berlín, Marsella i Lausanne i es fixen en les seves dinàmiques internes i externes distintives i el seu rol diferencial en les polítiques culturals i urbanístiques. L’article conclou amb una sèrie de lliçons de política per a la planificació urbana i les estratègies culturals.

Com reacciona un grup d'infants davant un ordinador antic

Un grup de nens i nenes de 6 a 13 anys participen en un vídeo que s'ha fet viral. Es tracta d'una espècie d'experiment del grup còmic The Fine Bros que enfronta la Generació iPad, HD i internet 4G amb un ordinador de la dècada dels 70. Magnífica lliçó

See video

Resultados del cuestionario sobre la nueva Agenda 21 de la cultura

Agenda 21 de la Cultura

En el marco del proceso de actualización de la Agenda 21 de la cultura, en marzo de 2014 la Comisión de cultura de Ciudades y Gobiernos Locales Unidos (CGLU) lanzó un cuestionario online de consulta. A lo largo de casi cinco meses, hasta el 31 de julio de 2014, el cuestionario recibió 255 respuestas, de las cuales 142 se pueden considerar completas. 

La transversalitat a les polítiques culturals locals a França

Observatoire des politiques culturelles

Reflexió sobre el concepte, abast i tipologies de la transversalitat a les polítiques locals franceses i sobre les conseqüències internes i externes d’aplicar  polítiques culturals transversals. El document planteja la necessitat d’incorporar a les polítiques culturals qüestions relacionades amb la cohesió social (política educativa, política social, ...) i amb l’atractiu territorial (planificació urbana, turisme, desenvolupament econòmic, ciutat creativa, ...) però sense desplaçar l’objectiu primer de les polítiques culturals que és promoure la creació artística i les pràctiques culturals. També es reflexiona sobre aspectes relacionats amb els mètodes i sistemes de gestió de la transversalitat i sobre els impactes i conseqüències que aquesta pot tenir en l’organització política i administrativa de les diverses àrees o serveis municipals.

Les relacions laborals en el sector cultural

Gijsbert van Liemt ׀ Organització Internacional del Treball

Document de treball que analitza les condicions laborals, les relacions de treball i els ingressos dels treballadors culturals, així com el paper que juga l’Estat en l’àmbit de les indústries culturals i creatives i en quina mesura el sector de l’art i la cultura marca tendència a la resta del mercat laboral. L’autor proporciona una visió general dels canvis tecnològics i del model de negoci i financer que ha experimentat el sector de la cultura en alguns països de l’OECD i de quina manera aquests canvis han afectat a les relacions de treball i a l’ocupació.

El museo como servicio de interés general no económico

Ramón Macía Bobes | Diario La Ley, Nº 8060, Sección Doctrina, 11 Abr. 2013

Resumen: En este artículo, tras examinar la jurisprudencia del TJUE, se llega a la conclusión que el Museo desempeña una actividad prestacional que puede conceptuarse como de servicio de interés general no económico. Esta última categoría se encontraría englobada dentro del concepto servicio de interés general que resulta ser más amplio que el tradicional de servicio público.

Mesurar el treball cultural: condicions, límits i possibilitats de les estadístiques globals


  
L’Enquesta de metadades sobre ocupació en el sector cultural impulsada per l’Unesco Institute for Statistics el 2013 no ofereix encara dades sobre ocupació cultural, sinó una cosa prèvia i menys visible: una radiografia de les condicions que fan possible, o no, produir-les. El punt de partida és metodològic. Abans de saber quantes persones treballen en cultura, cal saber si els sistemes estadístics nacionals ho poden captar amb criteris comparables. Aquesta operació, aparentment tècnica, té conseqüències directes sobre la manera com la cultura entra en l’agenda pública.
  

Menys municipis, més intensitat: el reajustament del Circuit escènic


  
L’informe del Circuit de la Xarxa d’Espais Escènics Municipals de 2013 dibuixa un escenari clar de contracció i adaptació. No és només un any més dins d’una sèrie. És un moment en què el sistema es redueix en termes de participació institucional, alhora que intenta mantenir activitat, públic i sentit com a servei públic.
  

Arts escèniques i comunitat

Fira Mediterrània de Manresa 

La Fira Mediterrània de Manresa va organitzar, el passat  28 de maig, una jornada de reflexió amb el nom “Arts escèniques i comunitat”. Una quinzena de professionals del sector, en representació d’associacions d’artistes, institucions, empreses i col·lectius, van debatre, durant tot un matí, sobre nous conceptes que potser, en alguns casos, no ho són tan de nous. Aquí teniu un extracte:

Les retransmissions d’òpera al cinema no atreuen a nous públics

Karen Wise ׀ English Touring Opera ׀ Guildhall School of Music & Drama ׀ Barbican Cinema

Informe sobre les retransmissions d’òpera en viu als cinemes de Londres i la seva efectivitat a l’hora d’atreure nous públics cap a les representacions d’òpera en directe. L’estudi demostra que no hi ha un traspàs clar del públic assistent a les sessions d’òpera al cinema cap als teatres d’òpera. També es detecta que aquestes retransmissions atreuen a un públic de més edat i ja conscienciat que valora l’assequibilitat i l’accessibilitat d’aquestes sessions. L’informe analitza el tipus d’audiència que assisteix a les retransmissions d’òpera al cinema, les seves motivacions, els factors que més valoren i les similituds i diferències amb els espectadors de l’òpera en viu.