Pla d’Equipaments Culturals de Castellterçol
El Pla d’Equipaments Culturals de Castellterçol aborda una qüestió clau per als municipis petits: com convertir una bona dotació d’espais en una política cultural articulada, amb capacitat de generar activitat, relació i projecte compartit.
El document parteix d’una realitat aparentment favorable. Castellterçol, municipi del Moianès amb poc més de 2.300 habitants, disposa d’una dotació d’equipaments culturals significativa, fins i tot per sobre dels estàndards habituals per municipis de la seva dimensió. Aquesta base infraestructural podria fer pensar en un sistema cultural consolidat. El diagnòstic, però, apunta en una altra direcció.
La vida cultural del municipi se sosté principalment en el teixit associatiu. Les entitats impulsen la major part de les activitats, amb un pes destacat de la cultura popular i tradicional vinculada al calendari festiu. Aquesta fortalesa comunitària és també un límit: les entitats treballen sovint de manera aïllada, amb poca coordinació i sense espais estables de relació o projectes compartits.
A aquesta fragmentació s’hi suma una limitació estructural pròpia dels municipis petits. La manca de recursos econòmics i humans condiciona la capacitat municipal per desenvolupar una política cultural continuada. L’acció cultural es manté, però tendeix a concentrar-se en moments puntuals i en lògiques festives.
El Pla identifica així un desencaix clar entre recursos i ús. Tot i disposar d’equipaments, no sempre estan plenament integrats en la dinàmica cultural del municipi ni generen l’impacte esperat. Alguns espais apareixen infrautilitzats o excessivament vinculats a usos concrets i col·lectius específics, fet que limita la seva obertura a la ciutadania.
Davant d’aquesta situació, el Pla proposa un canvi de mirada. L’objectiu no és tant crear nous equipaments com activar els existents. Això implica inserir-los en la dinàmica global del municipi, promoure projectes compartits i repensar-ne els usos per ampliar-ne l’abast social i cultural.
Un dels eixos centrals és la necessitat de generar espais de relació entre agents culturals. La manca de coordinació i de visió compartida dificulta la construcció d’un projecte cultural de municipi. El Pla planteja avançar cap a formes de treball més col·laboratives, capaces de superar la lògica d’activitats aïllades.
També es posa sobre la taula la relació entre cultura i educació. Algunes propostes apunten a convertir equipaments en espais d’intersecció entre aquests dos àmbits, reforçant la funció educativa de la cultura i la dimensió cultural de l’educació. Aquesta línia no és accessòria. Apunta a una concepció més estructural de la política cultural.
El que emergeix del Pla és una idea clara. A Castellterçol, el repte no és disposar d’equipaments, sinó donar-los sentit. Sense una activació real, els espais culturals poden esdevenir infraestructures buides. Amb una estratègia compartida, en canvi, poden convertir-se en el nucli d’una política cultural amb capacitat de cohesió i projecte.
- blog de Interacció
- 2298 lectures
