Interacció

Gabriela Espinosa Hormazabal 

El concepte d'Educació Cultural Crítica sorgeix com una alternativa a la traducció literal d'Alfabetització o Literacitat Cultural Crítica que aborda el projecte europeu “EXPECT_Art: EXPloring and Educating Cultural Literacy Through Art” (Explorant i Educant l'Educació Cultural Crítica a través de l'Art), a sis territoris de la Unió Europea. Des de començaments del 2024 fins a finals del 2026, Dinamarca, Eslovènia, Hongria, Alemanya, Polònia i Espanya conformen el consorci de recerca que reuneix entitats acadèmiques amb entitats culturals de cada país. En el cas de Barcelona-Espanya s'han associat EART: Centre de Mediació, Educació i Art Contemporani amb la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, ​​específicament l'equip acadèmic de la Unitat de Pedagogies Culturals.El projecte es desenvolupa conjuntament amb dues escoles públiques de la ciutat comtal les comunitats de les quals estan caracteritzades per una rica diversitat cultural i, alhora, estan en risc de vulnerabilitats i marginació en l'àmbit sociocultural dins del context Barcelona-urbs.

L'Educació Cultural Crítica, terme emprat per l'equip local amb el propòsit de disminuir fronteres conceptuals amb les comunitats educatives, forma part d'un entramat genealògic que es nodreix de l'Alfabetització Cultural (Luke, Weil), les Pedagogies Crítiques (Freire, Giroux), la matriu Decolonial (Walsh, Mignolo, Quijano) i la generació de coneixement des de la Investigació Comunitària (Boyd). Tots aquests corrents coincideixen en que són les bases (en aquest cas els estudiants i les seves comunitats), les qui porten, aporten i ressignifiquen els coneixements, a través de les pràctiques culturals. Com assenyala Paulo Freire a Pedagogía del Oprimido (1970), no es tracta únicament d'adquirir la tècnica de la lectoescriptura, sinó també de desenvolupar la capacitat de llegir críticament el món i actuar sobre ell. Això implica reconèixer les estructures de poder que ens travessen i, des d’aquesta consciència, construir la nostra pròpia veu i identitat com a exercici d’autonomia narrativa, capaç de diferenciar-nos i emancipar-nos de marcs de pensament hegemònics, moltes vegades d’arrel occidental i colonial.

Seguint aquest fil, el projecte i particularment l'equip de Barcelona, ​​ha treballat en la problematització i la desviació del currículum, en sostenir que aquest és un dels grans aparells dissenyats per produir i reproduir una forma hegemònica de la modernitat d'existir i pensar (Paraskeva, Steinberg, 2016). I es pregunta, com les cultures i els sabers propis de l'estudiantat poden afectar -des de “a baix”- el currículum de les seves escoles. En aquest sentit, el projecte confereix poder legítim als sabers, creences, estètiques, discursos i pràctiques pròpies de nens, nenes i joves que provenen de cultures diverses, i que paradoxalment comparteixen una cultura global mainstream, dominada per referents digitals mediats pel mercat, no menys rellevant a l'hora de reconèixer i enunciar-se culturalment. Que en comptes de veure'l com un problema, és material amb què sempre es pot abordar des d'una mirada crítica i situada.

Les arts, com a mètodes i pràctiques emmarcades en un context escolar, són convocades pel projecte EXPECT_Art i apareixen com una possibilitat fèrtil per activar aules que propiciïn intercanvis subjectius el valor dels quals és fomentar pertinences i performativitats culturals diferents de la meva. Els llenguatges multimodals de l'art contemporani han servit al llarg del projecte, per proposar pràctiques a l'aula que no persegueixin allò homogeni, allò normatiu, les veritats a priori (Maturana, 2020), els binarismes, ni posicionen una cultura sobre una altra. A través de l'educació artística amb una perspectiva d'educació cultural crítica, s'han propiciat diàlegs entre universos plurals i entrellaçats, que en posar-los en relació, ens permeten veure com ens constituïm mútuament els uns amb els altres; i com, des de les nostres diferències, estem ineludiblement interconnectats. Aquesta aproximació respon a una gestualitat decolonial, on el saber és articulat des de les diversitats que som, i les certeses rígides (molt pròpies dels sistemes educatius) es qüestionen, recomponen i obren a l'ambigüitat, amb la finalitat d'instal·lar que podem imaginar altres mons possibles on som autors i agents actius en aquesta conformació.

Al llarg del projecte hem constatat com imaginar i mediar aquest tipus d'aules obre escenaris possibles i urgents però, alhora, ens posa davant de reptes i impossibilitats particulars de la infraestructura escolar, construïda sota necessitats de certesa(es) i eficiència institucional. Per això, és important tornar-li a l'aula la capacitat de dispositiu crític davant l'esdeveniment social però que, alhora, pugui oferir-se com un espai afectiu segur. On mostrar, dir, compartir “allò propi” no es torni un risc dins de l'espai escolaritzat. En entrevistar els estudiants que van participar del projecte, diversos van destacar positivament la possibilitat de conèixer els gustos i els pensaments dels companys, i que no acostumaven a fer-ho a l'escola, que no sentien que l'aula fos el lloc adequat per mostrar qui són.

L'estandardització i neutralització de sabers silencia i aliena veus. Per això, insistim en l'educació cultural crítica com una oportunitat per a la trobada de cossos i històries que són a la diària convivència escolar, i que requereixen un espai i temps per compartir-nos des de les nostres diferències endèmiques. No des d'una mirada de carència cultural, sinó des del misteri interessant i profund que porten altres maneres de fer i comprendre la realitat. Per això, la utilitat de l'experimentació amb llenguatges multimodals de l'art, on allò visual, sonor i corporal entren en primer pla a l'hora de comunicar-nos i mobilitzar continguts.

En termes concrets, l'equip de Barcelona juntament amb els equips docents van explorar a través de pràctiques artístiques continguts curriculars proposats per cada establiment escolar. Des de l'aparell locomotor, els hàbits saludables, el Riu del Llobregat (i els rius dels nostres territoris), les formes d'habitar i sobreviure Barcelona, ​​el cicle d'extracció-producció-deixalla de matèries primeres, i un taller de cuina, van ser continguts que van mediar l'acte educatiu cap a una posició situada i encarnada, on els cossos presents, les seves experiències i les seves maneres de generar significats van tenir un lloc a l’aula. Les pràctiques artístiques van variar segons cada projecte però van deambular entre allò performatiu, la cultura visual, la creació musical amb tecnologies artificials, la cartografia, les arts visuals i gràfiques, la fotografia i l'experimentació audiovisual, el collage i l'especulació narrativa. Van ser aquests llenguatges els que van ajudar per recompondre el currículum des de l'obertura i la integració de les mirades i descobriments del grup classe.

Els processos no van estar exempts de tensions de tota mena. Des de contradiccions epistemològiques quant al rol de l'art en els projectes educatius, implicacions intermitents de part dels docents o dels equips directius a causa de les circumstàncies saturades que porten els centres, i desviaments curriculars crítics que no sempre van evidenciar les seves aportacions, però que sí que van permetre portar al capdavant existències que moltes vegades queden excloses del currículum prescrit. Agraïm a tot l'equip docent i administratiu que va formar part del treball de camp i, sobretot, als estudiants, que sense els seus sabers no podríem parlar d'educació cultural crítica.

El projecte continua en execució. Avui transitem exercicis d'anàlisi local i comparatius entre països, es generaran cursos universitaris per a pedagogs en formació, eines digitals en educació cultural crítica per a docents i estudiants, orientacions per a polítiques públiques a nivell europeu i divulgació de troballes científiques a través de revistes acadèmiques. Què queda a les escoles? El desig de continuar col·laborant i potser certs esbossos i empremtes de la possibilitat d'una educació cultural crítica a través de les arts a l'escola pública a Catalunya.

Per a més informació del projecte visiteu: https://www.expectart.eu/

Referencies utilitzades al text:  

Freire, P. (1970). Pedagogía del Oprimido. Tierra Nueva

Maturana, H. (2020). Emociones y lenguaje en educación y política. Paidós

Paraskeva, J. M. y Steinberg, S. (eds.) (2016). Curriculum: Decanonizing the field. New York: Peter Lang. 

*

Gabriela Espinosa Hormazabal 

És artista escènica, educadora i mediadora artística, amb un recorregut recent en recerca. Té un grau a Teatre (Universitat Catòlica de Xile) i un Màster en Arts Visuals i Educació (Universitat de Barcelona), estudis pels qual ha rebut el Premi Extraordinari de la mateixa institució. Ha fet estudis de postgrau al Centre de Teatre de l'Oprimit (Rio de Janeiro), l'Institut Hemisfèric de Performance i Política (Nova York), i va ser becada al Programa de mentories a la formació superior en mediació cultural Beques Complement Directe 2021 (Madrid).

Gesta i coordina projectes on l'Art, l'Educació i el Comunitari col·laboren per obrir espais i experiències des d'un enfocament artivista on les arts serveixin com a articuladores d'allò social, polític i desenvolupament cultural de cada territori i/o comunitat. Treballa en l’àmbit institucional i autogestionari, amb trajectòria a Xile, Equador, Estats Units, Portugal i Espanya. Guia i fa mediació de processos on l'agència transformadora i situada del cos s'explora des del transdisciplinar, combinant eines i llenguatges de la performance, el teatre de carrer, les danses afrolatinoamericanes carnavaleres, les arts visuals, el muralisme i el llenguatge audiovisual participatiu.

Actualment és investigadora predoctoral a la Universitat de Barcelona, ​​indagant en la possibilitat emancipadora que té allò lúdic i allò relacional entre cossos, en processos d'educació artística en contextos de l’escola formal. Des de marcs ontoepistemològics decolonials, de pedagogia crítica i feminismes del sud, explora amb metodologies de recerca basada en les arts per interseccionar i compondre amb conceptes i fenòmens com són el poder, el cos, les pedagogies performatives, el joc i la (im)possibilitat del cos al sistema de l'educació formal.

Treballa com a artista i mediadora al programa Caixa d'Eines del Pla de Barris de Barcelona, ​​a EART: Centre de Mediació, Educació i Art Contemporani, i és tècnica en investigació del departament de Pedagogies Culturals de la Universitat de Barcelona, ​​al projecte Europeu: “EXPECT_Art: Explorant i Educant l'Alfabetització Cultural a través de les Arts. Col·labora com a Assistent Tècnic de la revista acadèmica MATTER: Journal of New Materialist Research, i ha treballat amb la Universitat de les Arts de Guayaquil en projectes de recerca d'arts comunitàries i en assessorament curricular.

Avui, és part d'organitzacions comunitàries al seu barri El Carmel-Barcelona, ​​com MUVAS, Karmela Fest, Tomberes a BCN, i juntament amb el Pla Comunitari Carmel Amunt, lideren projectes d'art i educació com Territori Carmel: accions col·lectives contra les violències, que ha rebut el premi de La Confederació del Tercer Sector Social 2025 a la categoria Premi a l’Impacte a la Comunitat. Ha fundat i participat en col·lectius d'Amèrica Llatina com La Poderosa Media Project, col·lectiu d'art acció Diosas Justicieras, ONG Madre Nativa, companyia de teatre La Migra, Tomba Carnaval, entre d'altres.