Mesurar la participació cultural local: indicadors, límits i decisions polítiques


  

Un article publicat a Poetics per Katya Johanson, Hilary Glow i Anne Kershaw analitza com els governs municipals defineixen i avaluen la participació artística i cultural.


L’estudi examina quatre municipis i mostra que la participació cultural es considera àmpliament un bé públic valuós per a les comunitats. Tot i aquest consens general, no existeix una definició compartida del concepte ni un acord sobre com mesurar-lo. Les autores interpreten aquesta diversitat com un factor funcional, ja que permet adaptar indicadors i metodologies a les condicions socials, territorials i institucionals de cada context.

La recerca identifica una tensió rellevant en les polítiques culturals contemporànies. Determinats marcs de governança pública privilegien indicadors quantitatius i resultats mesurables. Les pràctiques emergents de participació artística comunitària, en canvi, evidencien dimensions que escapen a aquestes mètriques, com el compromís, la implicació relacional o l’impacte social sostingut.

L’anàlisi comparada mostra que cada municipi construeix definicions pròpies i sistemes d’avaluació diferenciats. Aquesta heterogeneïtat revela que un model únic posaria en risc la capacitat dels governs locals per respondre a necessitats específiques. L’article assenyala així un canvi incipient cap a marcs més flexibles i contextuals d’avaluació cultural.

Idea central 
La participació cultural només es pot mesurar de manera significativa si els indicadors s’ajusten a la realitat concreta de cada municipi.

Accés
Persones membres d’Interacció poden sol·licitar l’article a: cidoc@diba.cat