Blogs

Introduïu un llistat de noms d'usuari separats per comes.

8 de març 2015. Dia Internacional de les Dones

En el marc de la commemoració el 8 de març del Dia Internacional de les Dones, la Diputació de Barcelona promou la campanya, engegada per l'Institut Català de les Dones, amb el missatge "Tu mous fitxa. Catalunya per l'equitat de gènere".


Indicadors de cultura per al desenvolupament (CDIS) de la Unesco

Els indicadors de cultura per al desenvolupament de la Unesco (CDIS) són una eina estratègica i metodològica per avaluar i mesurar el paper multidimensional de la cultura en els processos de desenvolupament sostenible. El paper de la cultura en el desenvolupament sostenible s’ha situat com una qüestió política i estratègica molt important a escala nacional i internacional i és per això que la Unesco considera necessari proporcionar una demostració dels impactes de la cultura en el desenvolupament basada en dades quantitatives i indicadors. En aquest sentit, vol establir una base comuna i pràctica per ajudar a tots els actors involucrats a integrar millor la cultura en les estratègies i polítiques de desenvolupament. 

La diplomàcia pública i cultural de demà: noves estratègies per a nous reptes

Charles Nattier Sous ׀ Association internationale des études québécoises (AIEQ)

Informe que dóna a conèixer l’evolució recent de les estratègies i pràctiques de diplomàcia pública cultural desenvolupades a Alemanya, Canadà, Estats Units, França, Regne Unit i als estats no sobirans de Catalunya, el Quebec i la Federació Valònia-Brussel·les. L’estudi sobre Catalunya està elaborat per Andrew Davis, delegat del govern de la Generalitat als Estats Units. Les anàlisis evidencien que cada vegada és més freqüent una diplomàcia ‘tova’ que complementi o rellevi a la diplomàcia oficial governamental. L’objectiu de l’informe és conèixer millor les polítiques i recursos per a la diplomàcia cultural implementades a país i estat no sobirà, detectar-hi diferències i convergències, identificar-ne els principals reptes i extreure’n lliçons útils per al Quebec.

6 pequeños grandes proyectos de patrimonio de Km 0

L'estraperlista

Acostumbramos a relacionar la palabra patrimonio a grandes espacios patrimoniales, yacimientos arqueológicos o museos con grandes instituciones y complejas organizaciones. Acostumbramos también a olvidar que el patrimonio cultural es identidad, una identidad que se ha ido fraguando en un territorio a partir de una historia, de un pueblo y de una estructura social y en cuyo adn se han ido almacenando determinadas características que hacen de ese territorio algo único. Ese patrimonio, el del territorio, el de la cotidianidad, es el que se localiza en la mayor parte de nuestro país, en circunscripciones urbanas y rurales, muchos alejados de ese otro gran patrimonio que también de otra manera necesita ser preservado.

Polítiques sobre els drets d’autor i el dret a la ciència i la cultura

Farida Shaheed ׀ Nacions Unides

Informe que examina la legislació i les polítiques sobre drets d’autor des de la perspectiva del dret a la ciència i a la cultura. La relatora de l’informe, Farida Shaheed, alerta de la necessitat de protegir l’autoria de les obres i oferir oportunitats a la ciutadania per participar en la vida cultural. Afirma també que no és el mateix protegir l’autoria que protegir els drets d’autor i proposa diversos instruments per promoure els interessos dels autors en matèria de drets humans. Proposa també ampliar excepcions i limitacions als drets d’autor per tal de potenciar la creativitat, millorar les contrapartides que reben els autors, augmentar les oportunitats educatives, preservar un espai per a la cultura no comercial i promoure la inclusió i l’accés a les obres i productes culturals. Així mateix, assenyala que cal reformar les lleis de copyright i recomana l’ús de llicències obertes com les que ofereix Creative Commons.

Sis tendències de futur per als museus

Center for the Future of Museums (CFM)

Un any més el CFM presenta l’informe TrendsWatch 2015 amb les noves tendències i aspectes clau que els tècnics i responsables de museus han de tenir en compte a l’hora de planificar i dissenyar les seves estratègies futures. Les dades obertes, el consum ètic, la personalització de productes, serveis i experiències, el canvi climàtic i l’augment del nivell del mar, les tecnologies portables (com Google Glass) i el moviment ‘slow’ (lent) aplicat a la cultura són els sis aspectes clau detectats aquest any.

Els festivals creixen més ràpid que les dades que els haurien d’explicar


  
Els festivals s’han convertit en peces centrals de la política cultural i urbana. Generen activitat, visibilitat i economia. Però hi ha una pregunta que encara no sabem respondre del tot: què fan realment i amb quin impacte?
  

 

Museo en llamas

Ens despedim d'aquesta setmana amb la cançó «Museo en llamas» com a resum al debat al voltant de la instrumentalització dels museus obert a la xarxa a partir de l’article «Barcelona y los museos como marionetas» de Santos M. Mateos.

LA BANDA MUNICIPAL DEL POLO NORTE from jotha on Vimeo.

Cooperativismo y cultura: una alianza necesaria

Resulta llamativo como en tiempos de recesión y atribulaciones el sector de la economía social no sólo se mantiene sino que logra incrementar significativamente su volumen. Siguiendo datos de CEPES, la patronal española del ramo, en 2013 habría crecido en facturación interanual un 4%. Sin duda, en esta eventualidad influye poderosamente el hecho de que el 45% de los jóvenes emprendedores apuesten por fórmulas de economía social para sus futuros negocios, sean en forma de cooperativas, sociedades laborales o bajo otras personalidades jurídicas. También resulta chocante que, en esta época de minijobs, un 80% de los puestos de trabajo en la economía social sean indefinidos y que un 49% sean ocupados por mujeres, rozando la paridad absoluta.

Els projectes culturals emblemàtics en les estratègies metropolitanes i de regeneració urbana

Belgeo, revue belge de géographie

A partir d’estudis de cas i exemples concrets situats a França, el Regne Unit i a Itàlia, els vuit articles que integren aquest número proposen una aproximació retrospectiva i comparativa dels efectes urbans, metropolitans i regionals de grans equipaments culturals insígnia desenvolupats durant les últimes dècades a Europa. Els articles destaquen la creixent instrumentalització de la cultura dins el marc de les actuals polítiques urbanes neoliberals on aquests projectes emblemàtics són algunes de les manifestacions simbòliques més habituals. Els autors i autores plantegen l’existència d’un possible ‘efecte Bilbao’ i debaten el paper que juguen aquests projectes al voltant de quatre grans eixos: la reconversió econòmica, la regeneració urbana, la llegibilitat i la governança de les ciutats.