Blogs

Els usuaris d’autobús de Mont-real podran descarregar-se de manera gratuïta, a partir del proper mes de gener, els primers capítols d’una selecció de llibres d’autors quebequesos contemporanis. Només caldrà que escanegin amb un dispositiu mòbil els codis QR dels títols oferts que podrà trobar en tanques publicitàries a 125 autobusos i 50 parades d’autobús. Per accedir al llibre complet tindran l’opció d’agafar-ne en préstec la versió en paper o digital en  alguna de les biblioteques de la ciutat o comprar-lo al web ruedeslibraires.com. Un dels responsables de la STM afirma que fer servir els transports públics és disposar de temps per llegir, en lloc de emprar-lo per lamentar-se per les incomoditats de l’hora punta, les inclemències del temps o els embussos de circulació.

  
L'Eurobaròmetre de la Comissió Europea mostra una lleugera davallada en la participació cultural dels europeus. El consum cultural es transforma: es mantenen les desigualtats territorials i socials mentre creixen les pràctiques culturals vinculades a internet.
  

La Comissió Europea ha publicat un nou Eurobaròmetre sobre hàbits, consum i participació cultural dels ciutadans de la Unió Europea. Els resultats mostren una tendència moderada però clara: la participació cultural ha disminuït lleugerament en relació amb l’enquesta anterior de 2007.

  
Henry A. Giroux analitza com les polítiques educatives neoliberals han erosionat el paper de l’educació pública com a espai de formació ciutadana. L’assaig defensa que la crisi educativa és també una crisi del valor democràtic de les institucions públiques.
  

L’educació pública ha estat històricament una de les institucions centrals de les democràcies modernes.

Martí Casas i Payàs | Cafès de patrimoni 

“Estat actual de l’absis de Sant Climent de Taüll, on encara és visible l’empremta de les pintures murals que el decoraven, arrancades a principis del segle XX per salvar-les de l’espoli”

Els tècnics i professionals vinculats al patrimoni cultural parlen sovint de la política i dels polítics com si formessin part d’una realitat absolutament aliena a la seva tasca. Com si ocupessin el seu lloc de responsabilitat només per posar-los traves o fer-los perdre el temps en gestions inútils. No dic que no hi hagi càrrecs polítics, potser massa, que responguin a aquest perfil de superior perepunyetes. I és evident que qui té una responsabilitat política, per la mateixa naturalesa del seu càrrec, ha de dedicar moltes hores a tasques que tenen ben poc a veure amb la gestió patrimonial. Tot això però, no ens ha d’impedir veure i reconèixer la realitat: patrimoni i política estan íntimament lligats. I no només perquè bona part del patrimoni que conservem ha estat promogut des del poder i, per tant, des de la política (ja ho sabem: l’art ha estat sempre un producte de les elits), sinó perquè ha estat la política la que, al capdavall, ha donat carta de naturalesa i d’existència al patrimoni a través de les lleis. Per tant, encara que costi de reconèixer, el patrimoni neix de la política i no podem desvincular-lo d’ella.