Blogs

Introduïu un llistat de noms d'usuari separats per comes.

Llibre Blanc de la Cultura al Penedès

Institut d’Estudis Penedesencs

El Llibre Blanc de la Cultura al Penedès, elaborat per l'Institut d'Estudis Penedesencs amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i la Fundació Obra Social de Caixa Penedès, fa una diagnosi de la situació de la cultura a les comarques de l'Alt, Baix Penedès i Garraf.

L'estudi constata que existeix acció cultural a qualsevol racó del Penedès gràcies a unes 600 entitats que treballen arreu del territori, amb un pes molt important del món associatiu i una llarga tradició d'ateneus, societats i corals, entre altres.

Pla d'Acció Cultural de la Llagosta

La Diputació de Barcelona ha lliurat a l'Ajuntament de la Llagosta el «Pla d'Acció Cultural» del municipi per donar resposta a la petició d'assessorament formulada pel consistori.

Aquest pla, elaborat pel Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC), és l'instrument que guiarà la vida cultural del municipi durant els propers anys. Es tracta d'un document operatiu que ha de convertir-se en un dels principals referents tant per als responsables polítics i tècnics, com per als agents culturals.

Estrategias culturales en la renovación de las ciudades.

Aquesta obra inclou reflexions i experiències sobre el paper de la cultura en la gestió dels governs municipals i de les ciutats en el context iberoamericà. S’hi inclou casos de recuperació de cascs històrics i  la construcció de ciutadania en l’espai amb la finalitat de facilitar la convivència i enfortir el teixit social. El llibre recull onze ponències del seminari ‘Intervenciones culturales en la renovación de las ciudades’ celebrat a la ciutat de Chacao l’any 2008, que va comptar amb representants d’Argentina, Brasil, Colòmbia, Xile, Espanya, Mèxic, Perú i Veneçuela.

Piano vivent: Vine a l'òpera!

Us presentem Le Piano Vivant, una iniciativa del Festival d’Òpera del Quebec per apropar l’òpera a la gent del carrer i intentar atreure-la als seus recitals.   

See video

Com explicar Catalunya a una llebre morta

 A*DESK  |   A*MAGAZINE #105 setembre de 2013

«A l’A*DESK tenim pocs principis. I aquests pocs principis en els que creiem són molt bàsics. Creiem en la capacitat transformadora i crítica dels individus. Creiem en una cultura lliure que traspassa fronteres. I ens agrada recordar aquell lema dadaista que proposava cagar-se en colors en les banderes de tots els consolats. Més enllà dels principis, no ens agrada pecar d’un excés d’ingenuïtat. Tampoc creiem que els processos culturals estiguin al marge de les realitats socials i polítiques. Dit d’una altra manera, si la pràctica artística i cultural té algun sentit, és aconseguint treure-la del seu capficament. Un capficament que en moltes ocasions és auto-protector, que malgrat els discursos benintencionats social i políticament busca un refugi en el qual trobar bon resguard. I és un capficament que amaga complicitat amb les dinàmiques del mercat en el tardo-capitalisme i amb les polítiques que regeixen l’actual neo-conservadurisme. Per això de vegades ens dóna per voler pensar des de la cultura i l’art alguns processos polítics i socials concrets, actuals, que afecten les nostres vides de manera explícita o que podem sentir en mitjans de comunicació i davant els quals la cultura sembla emmudida.» (Editorial)

Los bienes comunes: cultura y práctica de lo común

Documentación social, núm. 165 (abril-juny 2012)

Monogràfic de la revista «Documentación social» dedicat a analitzar els anomenats béns comuns, commons o procomú. Un concepte que, com ens assenyala el coordinador d’aquest número, Imanol Zubero, en l’article “De los ‘comunales’ a los ‘commons’: la peripecia teórica de una práctica ancestral cargada de futuro”, fa referència a una pràctica tradicional estesa per tot el planeta, que han renovat i reforçat en els últims anys tant els moviments antiglobalització, a través de la seva lluita contra la mercantilització del món, com els col·lectius que reivindiquen el coneixement i la cultura lliure.

Voluntariado cultural: ¿Participación ciudadana o ninguneo profesional y arrinconamiento de la cultura?

David Ruiz | Economía i cultura

En estos tiempos de recesión, agudización de la crisis económica y cambio de sistema social, en su más amplio sentido, se ha convertido en recurrente un aviso a navegantes que circula desde ciertos poderes públicos. De una manera explícita o no, se lanzan globos sonda que postulan acudir al voluntariado cultural para la realización de actividades profesionales en este ámbito en tanto que la ausencia de recursos económicos incide en la ausencia de profesionales. Se pide la participación ciudadana voluntaria para la ejecución de programas y actividades culturales, incluso para la gestión de espacios públicos (bibliotecas, por ejemplo), saltándose a la torera, no sólo la figura del gestor cultural (público o privado), sino también el marco legal del voluntariado

Si és transparent, millor

A propòsit de la primera trobada del grup de treball sobre Periodisme de Dades demanem a Mara Balestrini que reflexioni sobre transparència i Institucions Culturals al blog del CCCB LAB //

Impactrimonio tecnologías de la información aplicadas a la valoración del impacto económico de la cultura

Pau Rausell-Köster, Vicente Coll-Serrano, Raúl Abeledo-Sanchis, Francisco Marco-Serrano, | El profesional de la información,  julio-agosto, vol. 22, núm. 4.(2013). p. 309-314

Resumen Se propone un servicio de información, Impactrimonio, que evalúa el impacto económico que un museo, biblioteca, festival o elemento patrimonial genera sobre el territorio. A partir de la información contenida en las tablas input-output y los datos proporcionados por el propio usuario a través de cuestionarios, Impactrimonio estima los efectos directos, indirectos e inducidos para cuantificar el impacto. Se describen los principales elementos que configuran la arquitectura y la interfaz  del sistema.

Análisis de redes sociales : sector museos

SocialWin

SocialWin presenta el primer informe de redes sociales en el sector Museos que se ha realizado en España analizando la presencia en social media y sus resultados llevados a cabo por los Museos con mayor engagement. En el «Informe redes sociales 2013: Sector Museos»,  han sido seleccionados los 12 museos con mayor engagement y que están más comprometidos con las redes sociales actualmente.  Este informe proporciona datos muy interesantes a nivel de audiencia total del sector, media de usuarios y audiencia por plataforma social.