Blogs

Introduïu un llistat de noms d'usuari separats per comes.

Audience Explorations: Guidebook for hopefully seeking the audience

IETM International Network for Contemporary Performing Arts

El desenvolupament de públics és un concepte de difícil definició, depenent de l’òptica de les persones i de contextos diferents, fins i tot dins d’una mateixa organització. Molts artistes i professionals de l’esfera cultural, a més, miren aquest terme amb recel, com si es tractés d’un sinònim de retorn de la inversió.

L’IETM publica aquesta guia per convidar el sector a aprofundir en el món dels públics, què signifiquen i repensar el seu desenvolupament d’una forma propera amb la ciutadania, tot i evitant aportar solucions màgiques per augmentar la presència de públics, però oferint eines i suggerint accions a dur a terme per connectar millor amb ells, en relació als valors i missions de cada projecte.

Crònica de la sessió 'Estructures i mancomunació de recursos' del Debat 16 d'Interacció


  
«La confiança és essencial a l’hora d’engegar un projecte en comú». Aquesta és una de les conclusions de la dinàmica de grup ‘Estructures i mancomunació de recursos’ que es va dur a terme el passat 21 d’octubre al CERC, en el marc del Debat 16 d’Interacció – Cultura i petits municipis. A continuació us presento una crònica de la trobada, en què exposo les qüestions més rellevants que s’hi van debatre.
  

Taking Charge – Evaluating the Evidence: The Impact of Charging or Not for Admissions on Museums

Association of Independent Museums (AiM)  | DCResearch

L’etern debat sobre la gratuïtat d’accés als museus, sobre la taula en aquest estudi britànic que demostra que les entrades que cobren alguns museus per accedir a les seves col·leccions i exposicions no serien una barrera d’accés, contràriament a la suposició generalitzada.

Can you measure "great" art?

Simon Mellor | Arts Council England

Les experiències personals i la percepció que tenim sobre les diverses manifestacions artístiques es presenten de manera ben diferent entre individus, el que dificulta la tasca de definició de la qualitat i l’excel·lència en l’àmbit cultural.

Un innovador sistema de mesura de la qualitat de les experiències del públics de la cultura s’ha posat en marxa a Anglaterra, després d’un període de prova dut a terme en 150 institucions i museus nacionals. Segons Simon Mellor, director executiu d’arts i cultura de l’Arts Council, la venda d’entrades o les opinions dels crítics són poc representatives per analitzar la qualitat ja que no donen resposta a qüestions com la percepció dels espectadors i la seva experiència.

El Quality Metrics

El projecte 'Quality Metrics', desenvolupat per responsables de la creació i exhibició i recolzat per l’Arts Council, reuneix valoracions pròpies (dels artistes i curadors), d’ altres professionals i opinions del públic per construir un mapa d’allò que hom pensa de la qualitat de les arts i de les experiències culturals.

Polítiques culturals i elefants blancs

Joaquim Rius Ulldemolins i Gil-Manuel Hernàndez (coord.) | Arxius de Ciències Socials Nº33 (desembre 2015). Universitat de València.

El propòsit d’aquest monogràfic és estudiar la gènesi i el desenvolupament dels anomenats "elefants blans" en política cultural, és a dir, les infraestructures que tenen un cost de manutenció més gran que els beneficis que aporten, aquelles grans construccions o esdeveniments que han centrat l’acció pública de la cultura en una llarga etapa des de finals dels noranta fins a finals dels dos mil i que, avui, són el símbol d’una època de malbaratament amb greus problemes de finançament i de gestió de continguts.

Coses que els empresaris de la cultura, l’educació i el lleure volien sentir

No sempre és fàcil parlar del món de l’empresa quan s’aborda des de les polítiques culturals, educatives o socials. Un lloc comú poc explicitat en veu alta però present en el tarannà del país castiga la iniciativa particular quan gosa aventurar-se en els sectors que podríem anomenar d’interès col·lectiu o de promoció del be comú. L’activitat econòmica lligada a aquests àmbits és sempre sospitosa d’abús de posició, d’aprofitament dels recursos públics en benefici propi o de mercadeig indigne amb les necessitats socials.

Conclusions del Debat 16 d'Interacció


  
Els petits municipis van estar els protagonistes del Debat 16 Interacció, celebrat el passat 21 d'octubre, que va tenir per objectiu reflexionar sobre quin ha de ser el paper de la cultura i dels agents culturals en aquest entorn, detectar mancances i reunir esforços. Avui, el Centre d'Informació i Documentació aportem el relat de la jornada
  

Anuari SGAE 2016 de les arts escèniques, musicals i audiovisuals

Societat General d’Autors i Editors (SGAE)

Anuari que ofereix dades i informació analitzada en termes quantitatius i estructurals sobre els següents sectors culturals: arts escèniques (teatre, dansa i òpera), música clàssica, música moderna, cinema, música enregistrada, televisió, vídeo, ràdio i noves tecnologies. Per a cada apartat, l’anuari presenta un informe que analitza les principals dades del sector, en destaca els seus aspectes característics al llarg de l’any 2015 i aporta elements per a la comparació amb l’exercici anterior.

Malgrat la tímida recuperació que semblen experimentar per segon any consecutiu alguns dels indicadors, l’any 2015 s’hi observen encara els efectes acumulats de la crisi sobre el sector cultural. A continuació es mostra, per sectors, com han evolucionat els principals indicadors en els últims anys (es pren com a punt de partida l’any 2008, quan va començar la crisi econòmica).

Elle, o cuando lo perturbador no es suficiente.

Existen en el cine al menos dos escenas de violación sexual más perturbadora e incómodas que la que presenciamos en el inicio de Elle. Me refiero a los filmes Baise moi, (Fóllame en España) de Virginie Despentes, 2000, e Irreversible, del director Gaspar Noé, 2002. Estas dos películas están en las antípodas de lo que pretende el director holandés Paul Verhoeven, autor entre otras películas de Basic instinct, 1992 o Showgirls, 1995.

Se apaga la luz en el cine y con el negro de la pantalla se escuchan gritos que no podemos identificar si son de una agresión o de un acto sexual salvaje. La oscuridad se ilumina y vemos el plano de un gato que mira fijamente al fuera de cuadro que evoca la todavía desconocida acción. El director coloca al espectador en posición de voyeur, buscando que nos identifiquemos con la curiosidad primaria de los felinos.