Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA)
«La expressió de l’auditoria cultural, implica el seguiment i la valoració en l’aplicació pràctica de les polítiques culturals que, definides per l’Administració, es desenvolupen mitjançant equipaments als quals s’encarrega la funció finalista. Altrament, es conforma com l’instrument que, en referència a les organitzacions objecte d’anàlisi, verifica la correcció de la proposta d’activitats i de la seva execució envers els objectius proposats i el sistema d’avaluació que s’hagi establert per fer-ne el seguiment, amb la finalitat central que les seves conclusions vehiculin les decisions precises per assolir una major quota de rellevància en els objectius, eficàcia en la consecució i eficiència en l’ús apropiat dels recursos disponibles.
La RSC, material altamente inflamable
Publicat originalment al blog L’estraperlista i recuperat a Interacció, aquest article de Carme Rodríguez qüestiona l’ús de la Responsabilitat Social Corporativa com a relat legitimador dins les institucions culturals. A partir de casos concrets, assenyala com determinades pràctiques que es presenten com a responsables poden amagar precarietat laboral, externalitzacions problemàtiques o aliances amb actors econòmics amb impactes socials i ambientals discutibles. Interacció el recupera perquè aquest desajust entre discurs i pràctica continua travessant el sector: la RSC sovint opera més com a cobertura simbòlica que com a transformació real de les condicions en què es produeix la cultura. (n. de l'e., 2026)