Apunts

Grup de treball: Centre d'Informació i Documentació

Com promoure la participació artística local? Experiències...

England Arts Council – Dep. for Communities and Local Government (DCLG)

La integració de la comunitat és sovint un procés orgànic que no es pot crear artificialment des de l’administració. Aquest és el punt de partida d’aquest programa de l’Arts Council England (ACE) que recolza i posa de relleu bones pràctiques artístiques i culturals que tenen com a finalitat augmentar la participació, construir uns valors comuns i promoure la integració social.

Aquest projecte es va dur a terme entre 2014 i 2016 a quatre ciutats angleses (Birmingham, Bradford, Bristol i Burnley) i va comptar amb la col·laboració de 355 voluntaris locals.

Tuit de la setmana

Mejor salir a la calle con la ciencia de la mano de los artistas @josperello y @maradierssen @RESET_cultura

Björk: restablim la connexió entre ciència i cultura

Mentre restablim la connexió entre ciència i cultura, acomiadem la setmana amb un vídeo de Björk. Ningú millor que ella per il·lustrar el tema d'Interacció 17.
 

La setmana a Facebook: ciutats, economia, living labs,...

No heu tingut temps de consultar el Facebook d’Interacció en els últims dies?

Aquí teniu el recull dels continguts que hem anat publicant al llarg de la setmana. Si us interessa algun article només cal que entreu al nostre perfil i el llegiu.

Deuwatts: artistes i científics, connexions possibles...

No hi ha una única manera d’entendre el món. L’art i la ciència són dues de les formes de coneixement que intenten donar resposta a la curiositat humana, i sempre han estat una parella de fet, malgrat que des de fa temps conviuen clandestinament. El desenvolupament de les TIC ha fet que la seva relació sigui més visible, però una altra cosa es que visquin sota el mateix sostre.

‘Art i ciència’, un dels capítols del ‘Deuwatts’ ―programa setmanal de ciència, salut i medi ambient de Betevé―, entrevista investigadors artistes i científics per aprofundir en les actuals formes d’interacció entre aquestes dues disciplines, art i ciència, i per donar a conèixer projectes que fan possible espais d’encontre i col·laboració mútua.

Guia per avaluar l’impacte de la cultura en la salut i el...

Norma Daykin i Tim Joss | Public Health EnglandArts Enterprise with a Social Purpose (AESOP)

El nombre de projectes que cerquen millorar les condicions físiques i mentals de les persones a través de l’art i la cultura és cada vegada més gran. No obstant això, el potencial de l’escriptura, la lectura, la música, la dansa o les arts visuals i escèniques per contribuir al benestar social necessita un marc d’avaluació estandarditzat que evidenciï l’impacte, l’efectivitat i el cost de les intervencions, i que faciliti un correcte assessorament i una comparació sistemàtica entre els diversos programes, independentment de la seva complexitat i abast. Aquest és l’objectiu de la guia «Arts for health and wellbeing. An evaluation framework» que ha publicat Public Health England en col·laboració amb AESOP.

Art contemporani i acció local

Diputació de Barcelona

Aquest llibre és fruit del Laboratori de Tècnics Municipals d'Arts Visuals, una col·laboració entre la xarxa «Prototips en codi obert» de la Fundació Antoni Tàpies i el Programa d'Arts Visuals de l'Oficina de Difusió Artística, que es va desenvolupar entre els anys 2012 i 2013, amb l’objectiu d’incentivar la investigació, la professionalització i el treball en xarxa al voltant dels programes i les accions d'art contemporani en l'àmbit local entre els tècnics municipals d'arts visuals.

Tuit de la setmana

Les ciutats d’un futur no tan llunyà?

Fernando Barbella

Des de fa uns anys el creatiu argentí Fernando Barbella reflexiona sobre com seran les ciutats d’un futur proper a través dels senyals que hi trobem per tot arreu. Al seu blog «Signs From The Near Future» reinventa el contingut d’aquestes senyals des d’una vessant divertida, però que ens fa repensar sobre els llocs que hi habitem i en què podrien convertir-se.

La setmana a Facebook: districtes culturals, autònoms,...

No heu tingut temps de consultar el Facebook d’Interacció en els últims dies?

Aquí teniu el recull dels continguts que hem anat publicant al llarg de la setmana. Si us interessa algun article només cal que entreu al nostre perfil i el llegiu.

L’anàlisi del temps en els nous models de creació...

L’era digital d’Internet ha capgirat la nostra relació amb el rellotge. Les xarxes han estès una configuració temporal lineal globalitzada que conté, però, múltiples contextos sincrònics i asincrònics que ens condicionen i defineixen. I és que la representació i la vivència del temps en una societat és una de les característiques que millor la determinen, perquè està fixada pel seu context cultural i especialment pel grau de desenvolupament de la seva tecnologia comunicativa.

És per això que, tot i que la nostra mesura temporal està constreta per l’obsessió per l’aprofitament del temps en les estructures de producció arran de la revolució industrial, les possibilitats que avui dia ofereixen les TIC estan expandint els límits de les realitats temporals quotidianes d’una manera tan complexa que es fa difícil predir l’evolució dels nostres codis temporals. «Temporalidades digitales. Análisis del tiempo en los new media y las narrativas interactivas» tracta aquesta qüestió en relació amb l’àmbit audiovisual per albirar futurs models de creació interactiva, i és una de les primeres investigacions que s’atribueix aquesta complexa i interessant tasca.

Ciències i lletres: la falsa divisió de la Cultura

Laura Paús | espiantdimonis

El 1959 Charles Percy Snow, físic i novel·lista anglès, va ser l’encarregat de pronunciar una de les conferències anuals més prestigioses de la Universitat de Cambridge, la Rede Lecture. El títol de la conferència va ser «The Two Cultures and the Scientific Revolution» («Les dues cultures i la revolució científica»). L’expressió «les dues cultures» va ser la manera de Snow de referir-se als dos pols en què veia que es dividia —cada cop més profundament— la vida intel·lectual a Occident: en un pol, hi havia els intel·lectuals literaris (que, diu Snow, «per casualitat, mentre ningú no mirava, van prendre el terme “intel·lectuals” per referir-se només a si mateixos, com si fossin els únics»), i en l’altre, els científics. I entre ells s’obria «un abisme de desconfiança i incomprensió». És a dir, Snow va parlar ja de la divisió en «ciències i lletres» que avui continua tan vigent.

Treballadors de la cultura i la comunicació s’alien per...

Pascale Charhon i Dearbhal Murphy (coord.)

Els principis fonamentals i els drets dels treballadors de la cultura i la comunicació sovint es violen a causa de la naturalesa contractual del seu treball. Aquests sectors es caracteritzen per abastar un ampli espectre de relacions laborals i mercantils que no s’encabeixen en el model tradicional d’assalariat amb contracte indefinit: se’ls designa sota la categoria de «treball atípic» (de l’anglès «atypical work»).

L’informe «The Future of Work in the Media, Arts & Entertainment Sector. Meeting the Challenge of Atypical Working», finançat per la Comissió Europea, és un treball fruit de l’esforç de diversos agents, l’International Federation of Actors (FIA), l’International Federation of Musicians (FIM), la Global Union for the Media and Entertainment Sector (UNI MEI) i l’European Federation of Journalists (EFJ), que presenta els reptes en la regulació del mercat de treball europeu pel que fa a aquests sectors i busca establir un marc de treball comú per reforçar els seus drets de lliure associació i de conveni col·lectiu a través dels mecanismes de legislació i jurisprudència nacionals, europeus i internacionals.

Tuit de la setmana

O potser sigui cosa del baix nivell del debat cultural a Barcelona @AdriPujol

Óscar Abril Ascaso: «La separació entre ciències i...

Óscar Abril Ascaso és llicenciat en Història de l’Art. En la seva trajectòria professional ha produït i gestionat projectes culturals en els àmbits de les arts visuals, els nous mitjans tecnològics, l’art sonor o el pensament contemporani. Actualment és director d’Innovació, Coneixement i Arts Visuals a l’Ajuntament de Barcelona, el departament que impulsa la ciència ciutadana a la ciutat.

12 coses que els policymakers haurien de saber sobre els...

Roland Jackson | The Guardian

Recuperem l’article de l’especialista en política i educació científica Roland Jacksonm, publicat al periòdic britànic The Guardian, «12 things policy-makers and scientists should know about the public» (12 coses que els dissenyadors de polítiques i els científics haurien de saber sobre els públics),  un text que malgrat focalitzar la seva atenció al món de la ciència podria extrapolar-se a la gestió cultural.

L’article (en anglès) denuncia com la societat general por esdevenir fàcilment invisible per als dissenyadors de polítiques, ja que aquesta es pot veure com una barrera per a l’acceptació de nous corrents o decisions. 

El cinema revela el que amaguen les imatges

Les imatges, i encara més les imatges en moviment, tenen un pes important en la nostra vida. A les xarxes socials són el mitjà principal amb què rebem informació i ens comuniquem, però el seu flux continu sovint impedeix que eduquem la mirada per identificar-ne el discurs subjacent, a través de la semiòtica dels fotogrames.

«First and final frames» és un vídeo de Jacob T. Swinney que juxtaposa a la pantalla els inicis i els finals de 55 pel·lícules de cine. Aquest muntatge, a través de grans obres com «Solaris», «2001: Una odissea de l’espai», «Taxi driver» o «Her», mostra el valuós significat de les imatges en la construcció d’una història, més enllà del seu impacte visual, i ens interpel·la com a productors i receptors de la iconografia del nostre temps, alhora que reivindica el paper del cinema en la cultura contemporània.

La xarxa EUNIC i la UE signen un acord per ampliar la seva...

La Unió Europea i la xarxa EUNIC (‘EU National Institutes for Culture’) han fet un pas endavant significatiu per millorar les estratègies de cooperació en projectes d’àmbit cultural.

El passat 16 de maig, ambdues organitzacions van signar un acord amb els principis, valors i objectius a aconseguir, així com les àrees principals de cooperació, junt amb els aspectes pràctics per a implementar-lo.

La cooperació cultural amb els països membres en qüestió s’enfoca en les tres àrees temàtiques següents:

Els museus Smithsonian: una història de compromís cultural,...

Kylie Message| Routledge

Quan es parla de museus inclusius sovint es tendeix a pensar en qüestions relacionades amb l’accessibilitat física als equipaments. Però el seu paper va molt més enllà; la responsabilitat dels museus va lligada a l’apoderament de col·lectius desafavorits, al foment de la interculturalitat i a l’impuls de polítiques de transformació social per al desenvolupament de les comunitats i el benestar de totes les persones.

Els museus poden i han de fer activisme social. La cultura i la política no s’han d’entendre com a sectors aïllats. Aquest és el principal missatge de «Museums and social activism. Engaged protest», un llibre que forma part de la col·lecció ‘Museum Meanings’, destinada a fer recerca al voltant del canvi de paradigma social, cultural i polític que estan experimentant els museus en els darrers temps.

Mapa d'Assegurances d'esdeveniments culturals...

Són moltes els dubtes que tenallen les entitats quan volen contractar una pòlissa d’assegurança per l’organització d’una activitat. Quines normatives de referència convé tenir present per cobrir els socis i sòcies de l’entitat? Quina legislació regula les persones voluntàries? És necessari realitzar els mateixos tràmits quan l’activitat se celebra a la via pública, un espai cedit o a un local propi? Per clarificar tot el corpus legal que regeix aquestes casuístiques, Arç Cooperativa ha elaborat el Mapa d’assegurances d’esdeveniments associatius culturals i Juntes Directives. 

Mapa cultural i creatiu de València

Rafael Boix, Pau Rausell | Econcult

La recent publicació d’un exhaustiu informe sobre la situació dels sectors culturals i creatius a la ciutat de València i la seva àrea metropolitana, promogut per l’Espai d’Innovació Las Naves i elaborat per Econcult, dona llum a la realitat econòmica d’aquests sectors des de l’inici de la crisi fins l’any 2016.

El document aporta dades clau i un detallat mapa d’actors per districtes per entendre en profunditat els efectes que la crisi ha tingut en les indústries culturals locals, les seves dinàmiques de funcionament i una estimació de l’estructura econòmica a cadascun d’ells.

Tuit de la setmana

Jon Hawkes "Key issue with culture & cultural rights in engagement.Policy making is a cultural act" @uclg_org #CultureSummit #UrbanThinkers @agenda21culture

PintofScience: La ciència aterra als bars

Assistir a una xerrada sobre ciència mentre prenem una cervesa? Aquesta és la proposta de Pint of Science, una iniciativa internacional formada per investigadors voluntaris que comparteixen els resultats de les seves recerques amb el públic dels bars.

El festival s’organitza de forma simultània, entre els propers 15 i 17 de maig, a diversos països de tot el món (com el Japó, Canadà o Brasil) i permet acostar la ciència a la gent d’una forma distesa i debatre directament amb els investigadors sobre els seus estudis. A Barcelona es duran a terme una vintena de conferències, sobre els darrers descobriments en camps com la neurociència, el VIH, el canvi climàtic o la nanotecnologia i, fins i tot, algun experiment.

La setmana a Facebook: turisme, Instagram, humanitats,...

No heu tingut temps de consultar el Facebook d’Interacció en els últims dies?

Aquí teniu el recull dels continguts que hem anat publicant al llarg de la setmana. Si us interessa algun article només cal que entreu al nostre perfil i el llegiu.

Universitat = Humanitats + Ciències + Agents culturals...

Martinus Buekers i Bas Nugteren | League of European Research Universities (LERU)

Quin hauria de ser el rol de les universitats pel que fa a la integració de la cultura i les arts en el món acadèmic? Per què és necessària, aquesta integració? I quin paper hi tenen les indústries creatives i els agents culturals locals, com ara els museus? Martinus Buekers i Bas Nugteren, investigadors en centres membres de la Lliga d’Universitats Europees de Recerca (LERU), plantegen una xarxa de col·laboracions dirigida a ressituar les universitats com a institucions culturals de primer ordre, a partir de la identificació dels processos d’aprenentatge científics amb els artístics.

Cultura i discapacitat a Àsia i Europa

Jordi Baltà Portolés | Asia-Europe Foundation (ASEF)

Quines pràctiques s’estan desenvolupant en l’àmbit de la cultura i la discapacitat? Quines polítiques culturals i mesures legislatives s’han adoptat fins ara? Jordi Baltà Portolés mostra a «Culture and disability. Policies and practices in Asia and Europe» una selecció de projectes i programes en els 53 països que pertanyen a l’Asia-Europe Meeting (ASEM), una organització intergovernamental que des del 1996 promociona la cooperació i les bones pràctiques en diversos àmbits com ara l’econòmic i l’educatiu entre institucions asiàtiques i europees, i que compta amb un portal específic per a les arts i la cultura: ASEF culture360.

El valor (també) econòmic dels museus, a debat

NEMO (Network of European Museum Organisations)

Quina mena de valor creen els museus? Un dels criteris més estudiats en els darrers temps per mesurar l’activitat de les institucions culturals és el valor econòmic, considerat des d’una perspectiva holística que integra també el valor social, educatiu i de desenvolupament urbà, entre altres. Precisament aquest va ser el tema de la 24a Conferència Anual de la Xarxa d'Organitzacions de Museus Europeus, ‘NEMO’ (en anglès, Network of European Museum Organisations), que el novembre passat va comptar amb 170 participants de 36 països i de la qual presentem el document resultant: «Money matters: The economic value of museums.»

La filosofia posa a prova els discursos dels polítics...

Antoine Schirer i Karim El Hadj | Le Monde

En plena carrera cap a l’elecció de la presidència francesa, acomiadem la setmana amb un vídeo que, en clau filosòfica, revisa els discursos amb què els polítics busquen persuadir les audiències. I Macron i Le Pen, entre d’altres, queden en evidència: les seves argumentacions són plenes de fal·làcies, és a dir, errors de lògica que serveixen per intentar convèncer amb raonaments enganyosos i tenir sempre la raó.

La setmana a Facebook: intel·ligència artificial, art,...

No heu tingut temps de consultar el Facebook d’Interacció en els últims dies?

Aquí teniu el recull dels continguts que hem anat publicant al llarg de la setmana. Si us interessa algun article només cal que entreu al nostre perfil i el llegiu.

La Culture sans État : De Modiano à Google

K. Berger, M. Alduy, C. Le Moign

Aquest llibre reflexiona al voltant del rol de l’estat en la cultura i polítiques culturals enfront als poders econòmics de gegants de l’era digital com Amazon o Google. Un rol que els autors consideren haver-se esvaït com mai abans, on la cultura ha estat abandonada a les forces del mercat amb l’arribada del nou mil·lenni.

La culture contre la violence ?

Guillaume Pfister (coord.)| Arfuyen

Que la cultura no sigui un tema candent en els debats polítics no és un mal endèmic de casa nostra. Aquest llibre, una obra col·lectiva concebuda per joves estudiants de la prestigiosa universitat Sciences Po de Paris i coordinada pel professor G. Pfister, aborda la cultura com un element indispensable per fer front a la violència política, social i econòmica.

Guía para diseñar y organizar eventos culturales accesibles...

elkartu (Federación Coordinadora de Personas con Discapacidad Física de Guipúzcoa) i San Sebastián 2016

Què vol dir que un esdeveniment cultural sigui accessible i inclusiu, i com se n’organitza un? La guia que presentem, elaborada per l’entitat guipuscoana elkartu i San Sebastián 2016, fa una reflexió a partir de l’experiència de la Capitalitat Europea de la Cultura i recull una llista de pautes a tenir en compte en el disseny i l’execució de projectes culturals perquè es dirigeixin, verdaderament, a totes les persones.

Pla d’Equipaments Culturals de Castellterçol

Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC). Diputació de Barcelona

El Programa d’Assessorament Cultural del CERC de la Diputació de Barcelona ha lliurat a l’Ajuntament de Castellterçol el Pla d’Equipaments Culturals del municipi donant resposta a la petició feta des del consistori

L’objectiu d’aquest Pla és reordenar, racionalitzar i rendibilitzar els equipaments culturals de Castellterçol, pel que fa a possibles canvis d’ubicació dels usos, millores d’infraestructures, d’acció i gestió. A la vegada donar orientacions respecte a la programació per tal de reforçar els aspectes més febles i potenciar aquelles línies que siguin més significatives per acomplir els objectius culturals del municipi i incrementar la qualitat dels serveis culturals que ofereix al seus ciutadans.

Dia Internacional de la Dansa 2017

El dia 29 d’abril celebrem el Dia Internacional de la Dansa, «l’antídot als antidepressius» com defensen des de l’Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya al seu missatge en aquesta celebració.

Amb aquest motiu, volem compartir amb vosaltres el programa «La ciència en dansa», emès al programa de divulgació científica de Televisió de Catalunya «Quèquicom». A partir de les lleis de la física, el document analitza l’expressivitat de l’anatomia humana i permet conèixer millor el funcionament del cos a través de la disciplina de la dansa i de diversos experiments científics.


La setmana a Facebook: lectura, museus, ciència, CoNCA,...

No heu tingut temps de consultar el Facebook d’Interacció en els últims dies?

Aquí teniu el recull dels continguts que hem anat publicant al llarg de la setmana. Si us interessa algun article només cal que entreu al nostre perfil i el llegiu.

Població ocupada en el sector cultural. EPA. I/2017

La població ocupada en el sector cultural a Catalunya és de 164,6 milers de persones en el primer trimestre del 2017, xifra que es tradueix en una variació interanual del 16,3%. Per sexe, l'ocupació en aquest sector mostra un increment interanual del 18,6% en el cas dels homes i un 12,7% en el cas de les dones. Per situació professional, la població assalariada puja un 9,0% i la no assalariada puja un 30,7%. El sector cultural aplega el 5,1% de la població ocupada a Catalunya. Pel que fa a Espanya, la població ocupada en el sector cultural ha crescut un 5,6% respecte a un any enrere i el percentatge sobre la població ocupada total és del 4%.

Genealogías curatoriales: 26 comisarios/as en diálogo

Xavier Bassas (ed.) | Casimiro

Què és un comissari? Quina ha de ser la seva tasca, a mig camí entre les institucions, el mercat i el públic? Aquest llibre posa en diàleg a 26 comissàries i comissaris amb la intenció de respondre a aquestes preguntes, des de les diverses perspectives que hi plantegen, en primera persona, els experts convidats.

La missió dels museus del segle XXI

Jacqueline Eidelman (dir) | Ministère de la culture

Un museu obert a un públic divers i a les generacions més joves, més col·laboratiu i acollidor serien els fonaments del museu de l’avenir que ha detectat el ministeri francès de cultura i que publica en un informe, elaborat amb el suport d’un equip composat per una vintena de personalitats del món dels museus (directors, conservadors, acadèmics i observadors estrangers), que té com a objectiu marcar les directrius en política i gestió museística de cara als propers decennis.

El Cercle de Cultura pren la paraula en el debat sobre el...

Cercle de Cultura

En ple procés de reforma de la llei del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA), la junta de govern del Cercle de Cultura ha fet públic el document «Consideracions del Cercle de Cultura sobre la Proposta de nova llei del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts», en què expressa el seu posicionament envers els que haurien de ser els fonaments del futur CoNCA, parant atenció a la seva missió, les funcions i les pautes d’organització; una proposta «molt més propera» al «Document per a l'establiment del Consell de la Cultura i de les Arts a la Generalitat de Catalunya», elaborat pel comissionat per al Consell de la Cultura i de les Arts el 2005, que a la proposta de nova llei elaborada recentment pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Els aspectes principals de desavinença amb la proposta presentada al Parlament són els següents:

Tuit de la setmana

El problema del periodismo cultural es que, siendo una carrera de fondo, lo han convertido en una especialidad de velocistas. @ivandelaNuez

Feliç Sant Jordi!

Us desitgem feliç Sant Jordi! Com cada any, per celebrar aquesta diada, la Llibreria de la Diputació surt al carrer per apropar la cultura, la lectura i el coneixement al ciutadà. Ens trobareu diumenge 23 d'abril, a partir de les 10 h del matí a l'estand de Rambla de Catalunya, entre Còrsega i Av. Diagonal. A més, gaudirem de la presència de Pilarín Bayés i Fabio Castro, que ens signaran els seus llibres. Us hi esperem.

i així acomiadem la setmana!
 

La setmana a Facebook: cinema, museus, ciència, mapatge,...

No heu tingut temps de consultar el Facebook d’Interacció en els últims dies?

Aquí teniu el recull dels continguts que hem anat publicant al llarg de la setmana. Si us interessa algun article només cal que entreu al nostre perfil i el llegiu.

Artistes, tecnologia i creativitat: què està passant a l’est...

SPACE

Darrerament, en ciutats d’arreu del món com Londres, São Paulo, Nova York i Barcelona s’està intensificant la lluita contra la instrumentalització de l’art i la cultura, sobretot a través de la tecnologia, per regenerar espais urbans en benefici exclusiu del sector privat. Xarxes urbanes d’artistes, comunitats d’immigrants o estudiants es mobilitzen públicament per reclamar el dret a una ciutat per a tothom. «Artists in Tech Cities» és un estudi pilot sobre les intervencions que estan tenint lloc a Silicon Rondabout, Shoreditch i Here East, a l’est de Londres; àrees que han patit els intents, per part del Govern, de reorientar l’economia de base cap a una economia digital basada en clústers tecnològics, sobretot a partir de la iniciativa ‘East Technology City’ de 2010 i dels Jocs Olímpics de 2012.

Els secrets de la governança mundial. Estratègies i reptes...

Antonios Vlassis| Presses Universitaires de Liège

Avui dia, la Convenció de la Unesco sobre la Protecció i Promoció de la Diversitat de les Expressions Culturals representa un dels instruments internacionals de governança mundial de la cultura. Però, sabem quins factors van determinar el pas del paradigma d’«excepció cultural» al de «diversitat cultural»? I quin és l’abast i les conseqüències de la configuració de l'actual marc normatiu?

La escuela municipal de música de L'Hospitalet...

Mantiene una apuesta por la cohesión social y de ella han nacido grupos de 'jazz manouche'

Semanas después de animar a cantar y a bailar a un grupo de niños refugiados sirios en Estambul, el grupo afincado en Londres The Flying Gorillas viajó el mes pasado a L'Hospitalet de Llobregat para enseñar a alumnos de varias nacionalidades de la escuela pública Gornal instrumentos como el acordeón, el vibráfono o el trombón. «Muchos niños nunca tienen la oportunidad de ver instrumentos como éstos», refiere una de las integrantes de los Gorilas Voladores. «Dándoles la posibilidad de conocerlos, tal vez se apasionen por la música».

«Yo asesino», un còmic per llegir durant la Setmana Santa

Antonio Altarriba, Keko Godoy | Norma Editorial

Per Setmana Santa l’art pren els carrers. Martiris, calvaris i penitències són les escenes quotidianes en aquests dies, presidides per icones de crucifixió i acompanyades per passos sagnants, cucurulles sinistres i silencis enmig de planys esfereïdors. Enrique Rodríguez, professor de la Universitat del País Basc i director de la revista ‘Trémula’, a més d’investigador en el grup d’investigació ‘Arte y crueldad’, ens fa reflexionar de manera peculiar sobre aquest tipus d’imatgeria religiosa i el seu context.

Informe sobre el sector del llibre a Europa 2017

Federation of European Publishers (FEP)

El sector del llibre és la indústria cultural més gran a Europa, i genera més de 22 bilions d’euros l’any només a la UE i l’Espai Econòmic Europeu, segons l’informe «The Book Sector in Europe: Facts and Figures», que recentment ha presentat la Federació Europea d’Editors (FEP), coincidint amb el seu 50è aniversari.

Segons Henrique Mota, president de la FEP, aquest és el primer informe en què es recopila una quantitat tan gran de dades sobre l’edició de llibres a Europa, que prové majoritàriament d’enquestes elaborades per la mateixa Federació a les 28 associacions d’editors de la UE, i de la recerca en bases de dades nacionals i internacionals.

Pla d’Acció Cultural de Sant Esteve de Palautordera

Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC)| Diputació de Barcelona

A sol·licitud de l'Ajuntament de Sant Esteve de Palautordera, el Centre d'Estudis i Recursos Culturals de la Diputació de Barcelona (CERC) ha coordinat l'elaboració d'un Pla d’Acció Cultural (PAC) per al municipi a través de l'encàrrec a Bissap, consultoria especialitzada en planificació estratègica en l'àmbit de la cultura, segons decret de 18 de març del 2016.

Tuit de la setmana

Té gràcia estudiar a una universitat que es diu Pompeu Fabra i no fer cap classe en català @queralt_penedes