Apunts

Grup de treball: Centre d'Informació i Documentació

Modelos de internacionalización de las industrias culturales...

Observatorio Vasco de la Cultura

En una economía globalizada en la que cada vez tienen mayor peso e importancia los sectores creativos, la internacionalización de la producción cultural es un ámbito de estudio y de acción política que despierta cada vez más interés. En culturas como la vasca, en la que la industria se enfrenta a las limitaciones del mercado interior, la internacionalización no es únicamente una estrategia de proyección o de diplomacia cultural sino que tiene un claro componente de desarrollo empresarial mediante la mejora de la capacidad exportadora.

Concurs Europeana per a desenvolupadors d’apps, jocs i llocs...

Europeana

Europeana, el portal d’entrada a més de 30 milions de documents històrics i culturals, en format digital, procedents dels fons de museus, biblioteques, galeries i arxius europeus, convoca el concurs Europeana Creative Challenge per ajudar als desenvolupadors a construir un model de negoci viable amb la reutilització dels continguts digitals procedents del patrimoni cultural europeu.

Partenariat transpacifique et exception culturelle :...

Antonios Vlassis  |  Centre d'études sur l'intégration et la mondialisation (CEIM) 

Résumé analytique  Ce numéro aborde un grand nombre d’enjeux relatifs à la gouvernance mondiale de la culture. En premier lieu, nous analysons les rapports de force sur l’exception culturelle et les droits de propriété intellectuelle dans le cadre des négociations commerciales du Partenariat transpacifique (PTP).

Reptes i riscos a l’hora de crear audiències en línia per...

Bianca Oertel | Arts Management & Technology Laboratory

Si en el seu article anterior, Bianca Oertel explicava com crear audiències en línia per orquestres simfòniques, en aquest analitza alguns dels reptes i riscos potencials associats a aquesta pràctica, com els problemes de finançament, de personal i de temps,  així com les barreres tècniques i qualitatives dels projectes.

Artistes i territoris creatius a Europa...

Christine Liefooghe ׀ Territoire en mouvement

La revista «Territoire en mouvement» proposa un número doble titulat “Artistes et territoires créatifs en Europe. Dynamique communautaire ou dynamique économique?” per reflexionar i debatre sobre geografia econòmica i desenvolupament artístic en els districtes, ciutats i territoris culturals i creatius. Alguns autors critiquen el paradigma de la centralitat cultural urbana i creativa i debaten sobre quin ha de ser el paper dels col·lectius d’artists dins les polítiques i programes de renovació urbana.

Apunts #30

Pla d’equipaments culturals de Sant Esteve Sesrovires

La necessitat d’elaborar un Pla d'Equipaments Culturals neix de l’interès de la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires amb l’objectiu d'ordenar i aprofitar millor els seus recursos culturals així com d’optimitzar l’estructuració de l'activitat cultural del municipi per tal de reforçar els vincles entre elterritori i els seus ciutadans.

El valor económico y social de los servicios de información:...

José Antonio Gómez Yáñez ׀ Fesabid

Estudi tècnic sobre l’impacte de les biblioteques públiques i universitàries en l’economia i la societat. L’informe vol mostrar el valor que aquests serveis públics aporten i es demostra, amb dades basades en evidències, que no són un centre de despesa sinó una inversió rendible tant en l’àmbit econòmic com en el retorn social de la inversió. L’informe és el resultat de reunions de grups de treball de professionals de la informació, d’anàlisi de dades estadístiques i d’enquestes a usuaris i no usuaris de biblioteques.

Les tecnologies digitals en les organitzacions artístiques...

Hill Strategies Research Arts research monitor, Volume 12, Issue 8, January 2014

L’últim numero de «Arts Research Monitor» presenta dos informes sobre l’ús, beneficis, barreres i reptes de l’ús de les tecnologies digitals per a les organitzacions artístiques dels Estats Units i del Regne Unit, així com un article sobre el consum cultural dels canadencs majors de 65 anys a internet. 

España: La cultura en tiempos de crisis. Fuentes financieras...

Enrique Bustamante Ramírez | Fundación Alternativas

El análisis empírico de las políticas públicas culturales en España muestra un agudo deterioro en todas sus vertientes, desde el Estado central hasta las CC.AA. y los ayuntamientos, desde las subvenciones cruzadas hasta el tratamiento fiscal o la cooperación exterior. Una crisis particular que, a falta de cumplimiento de las promesas de impulso al mecenazgo, lleva a la cultura española entera al borde del abismo.

Pla d’acció cultural de Cabrils 2014-2018

L’Ajuntament de Cabrils, veient que els darrers anys ha anat minvant la participació a les activitats culturals que organitza, ha promogut l’elaboració d’un pla d’acció1 que, partint d’una anàlisi d’aquesta tendència i dels factors que hi incideixen, defineixi un marc d’acció cultural dinàmic i participatiu que permeti incrementar l’eficàcia i l’eficiència de la programació implicant‐hi més les entitats culturals del municipi.

IVA Cultural. Comparativa de tipus impositius de productes i...

Marta Llatcha ; Marçal Terrades |  Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

L’impost sobre el valor afegit (IVA) és un impost indirecte que grava els lliuraments de béns i les prestacions de serveis efectuats per empreses i que recau sobre el consumidor final. L’objectiu d’aquest treball és fer una comparativa dels tipus impositius d’IVA que s’apliquen a alguns béns i serveis culturals en diversos països de la Unió Europea l’any 2013. Per tal d’acomplir aquesta tasca, s’ha utilitzat la informació proporcionada pel treball ‘VAT Rates. Applied in the Member States of the European Union’ , que fa anualment la Comissió Europea i que consisteix en un recull de tipus impositius per productes i serveis segons dades facilitades pels mateixos estats membres.

L'apport de la culture à l'économie en France

Serge Kancel Serge ; Jérôme Itty; Morgane  Weill; Durieux Bruno Durieux | Documentation Française  

L'étude offre une description du poids de la culture dans l'économie française et tend ainsi à déterminer les axes de développement s'appuyant sur le potentiel de croissance des industries culturelles.

En se basant sur les données de l'Insee, l'étude démontre un poids important quant à la part des activités culturelles dans l'économie globale. Ainsi, ces activités représentent 57,8 Md€ de valeur ajoutée, soit 3,2% du PIB national, 670 000 personnes employées soit 2,5% de l’emploi actif en 2010. 

Tres problemas sobre los laboratorios ciudadanos una mirada...

Artur Serra | CTS: Revista iberoamericana de ciencia, tecnología y sociedad, Vol. 8, Núm. 23, 2013, p. 283-298


Resumen | Después de una primera ola de Living Labs, estos nuevos ecosistemas de innovación abierta parecen enfrentarse a un conjunto de nuevos problemas que podríamos resumir en los siguientes: ¿Qué papel pueden jugar los Living Labs en relación con la perspectiva de la Sociedad del Conocimiento y qué cambios pueden producir en los actuales sistemas de innovación? ¿Cómo se puede visualizar su escalabilidad y universalización? ¿Cómo serán adaptados por diferentes países y culturas?

"Cultura al dia", nou servei del Centre...

Cultura al dia, escriptori virtual de premsa del Centre d'Informació i Documentació.

Clica ! 

 

La gobernanza y la gestión de las instituciones culturales...

Joaquim Rius | Papers. Revista de sociologia,  Vol 99, No 1 (2014)

En el siglo XX, el debate en torno a la gobernanza y la gestión de las instituciones culturales nacionales ha sido centrado en buena medida en la relación problemática entre el arte y la economía. No obstante, diversos cambios han hecho que éste sea un debate desfasado. La pérdida de autonomía del mundo artístico, la transformación de la producción y de la difusión cultural o la instrumentalización de las políticas culturales generan un nuevo contexto en el que irrumpe la figura del gerente artístico. Actualmente, la gobernanza y la gestión de las instituciones culturales nacionales se sitúa en una articulación problemática entre la política cultural y el agente de arte que sustituye al binomio anterior formado por arte versus economía. El artículo mostrará este cambio en el caso de Barcelona, analizando los discursos de los responsables políticos y los de los directores de las instituciones culturales nacionales.

Quins impactes tindrà Google Glass en les arts escèniques?

Arts Management & Technology Laboratory

Document que analitza les noves oportunitats i reptes que Google Glass aportarà al sector de les arts escèniques. Els autors, Thomas Rhodes i Samuel Allen, proporcionen algunes claus sobre aquest nou dispositiu mòbil de realitat augmentada perquè els responsables artístics tinguin elements suficients per saber com incorporar-los o adaptar-los a les seves organitzacions. Està previst que les ulleres Google Glass, encara en fase de proves, es presentin al gran públic aquest any.

El sector cultural surt del pou?

S’acaben de publicar els resultats de l’EPA a nivell sectorial amb l’agradable sorpresa que el sector format per les activitats culturals, esportives i recreatives ha liderat la creació d’ocupació en el 4rt trimestre de 2013, amb més de 16.500 ocupats, i també se situa en el podi de creixement interanual.

In memoriam de Eduard Delgado i Clavera

Lluís Bonet | Bloc

A los diez años de su desaparición, merece la pena recordar el legado que Eduard Delgado (1949-2004) ha dejado, tanto a aquellos que fuimos sus discípulos como a las nuevas generaciones que sin saberlo beben aun de su magisterio. Ha sido y aun es un referente para la gestión cultural catalana, española, europea y latinoamericana.

Crisis económica y cultura

The Economy Journal. com 10/02/2014

Es pura coincidencia que cinco años después de que la Asamblea General de la UNESCO aprobara el Convenio sobre la Protección y Promoción de la Diversidad de las Expresiones Culturales, una de las piedras angulares de este documento se ponga en tela de juicio por muchos de los países firmantes? 

Mal negocio hizo el ciudadano el día que permitió que lo cultural fuese catalogado simplemente como “producto cultural” al arbitrio de una “industria cultural” que, como todas las industrias, pierde de vista el criterio de calidad al supeditarlo al de rentabilidad comercial

La cultura transgènica

Helena Ojeda |  Nativa 

Al Fòrum Indigestió del passat 13D es proposava un debat sobre dues visions de la cultura: la gestió comunitària i les indústries culturals. El diàleg es provava entre la reivindicació del retorn a la comunitat del que aquesta produeix -expropiat pel mercat-, i el mercat, personificat en aquest cas en un representant de l’Administració pública. Tela.

Una administració seduïda per la idea de les indústries culturals que, provant de complaure amb paraules molt ben dites les raons de l’interès comunitari, en un moment donat del debat, en un fals consens, va arribar a convenir en què les indústries culturals ni existeixen al nostre país, ni en calen. Vaja, un no-debat. Potser dos monòlegs antagònics, un dels quals provava de saltar a la pista de l’altre per fer veure, o creure’s, que jugaven junts contra ningú. 

Publicat el número 14 de la revista Periférica

Aquesta nova entrega de la revista inclou un monogràfic sobre els observatoris culturals on diversos experts com Mercedes Giovinazzo o José Luis Ben reflexionen sobre alguns aspectes essencials d’aquests instruments d’investigació i de producció d’informació. Analitzen quines són les problemàtiques que afecten en aquests moments als observatoris i quines poden ser les claus per afrontar el seu futur, l’anàlisi es fa des d’una perspectiva estatal i llatinoamericana. El número també inclou tres articles d’Eduard Miralles, Rubén Gutiérrez i Mikel Etxebarría sobre el futur de les polítiques de mecenatge i si la seva reforma pot suposar un canvi radical per a la política cultural a Espanya.

Reptes i prioritats per al patrimoni cultural europeu...

European Expert Network on Culture (EENC)

Explorar i aprofundir en la comprensió dels valors del patrimoni, fer front a un context canviant on els recursos disminueixen, fomentar nous models d’interpretació més participatius, promoure l’accés i la participació en la gestió del patrimoni, fomentar una comprensió integrada del patrimoni (material i immaterial), detectar les noves (i velles) amenaces per a la preservació del patrimoni, abordar el desenvolupament professional i institucional necessari. Aquests són els principals reptes per al patrimoni cultural europeu segons aquest document de consulta titulat «Challenges and priorities for cultural heritage in Europe: results of an expert consultation» encarregat per la Direcció General d’Educació i Cultura de la Comissió Europea a la Xarxa Europea d’Experts en Cultura (EENC).

El finançament del patrimoni: ‘i això qui ho paga?’

Pere Izquierdo i Tugas  | Cafès del patrimoni

El conjunt d’operacions relacionades amb la protecció, la conservació i la difusió del patrimoni cultural, té un cost important. Sense pretendre el do de la profecia, auguro que la tendència de focalitzar la gestió patrimonial en l’explotació turística, no permetrà, en cap cas, generar els recursos necessaris per a fer front correctament a les responsabilitats i a les necessitats, ni tan sols, dels elements patrimonials directament implicats.

De fet, la fase de difusió d’alguns elements patrimonials, és -o hauria de ser- el punt final d’una cadena operativa complexa i de llargs terminis, que no pot ser carregada únicament a les butxaques dels usuaris directes.

EDC + 10. Editorial de Eduard Miralles a Cyberkaris sobre...

Eduard Miralles  |  Interarts

Eduard, mestre, amic: si de sobte avui tornessis a aquest món que vas deixar aquell set de febrer, em sembla que et costaria trobar bones raons per quedar-t'hi. Un panorama internacional intensament obscè, determinat per l'efecte devastador de l'economia financera. Una Europa que ha tirat la tovallola pel que al sosteniment de l'Estat del Benestar respecta. Una Espanya sense rumb, ni esma, ni projecte. Una Catalunya enfollida a l'encalç d'un sobiranisme inversemblant. Una Barcelona més parc temàtic que mai, incapaç de reinventar-se. I una ex-vila de Gràcia, la teva pàtria antiga, convertida en abaixador circumstancial per als ramats de turistes que transiten d'un Gaudí a un altre, i tiro perquè em toca.

El nacimiento del “creador cultural”

David Márquez Martín de la Leona | —Zeitgeist

                    

En el discurso no vemos el reflejo de la lucha, sino la lucha misma

Michel Foucault

Los conceptos suelen ayudarnos a movernos por el mundo y a ordenar nuestra vida en un entorno determinado. De ahí la importancia de una buena conceptualización que esté siempre sujeta a revisión y actualización (la realidad es cambiante).

Publicat el volum 41, núm. 6 de la revista Poetics

Poetics, vol. 41, issue 6, December 2013          

Número monogràfic que analitza la metodologia de models tòpics en l’àmbit de la cultura. Els articles que l’integren estudien la teoria i els orígens d’aquest mètode i expliquen com s’està aplicant en la investigació social i cultural. Així mateix, s’hi revisen algunes de les critiques i debats que aquest mètode genera.

Beneficios fiscales a la cultura: IVA, IRPF e IS

Luís Bonet i Agustí  |  Bloc de Lluís Bonet i Agustí

Gasto público y Beneficios fiscales de la administración central española
(miles € deflactados, base 2008)

La mayoría de operadores culturales siguen de cerca la evolución de las partidas de gastos de los presupuestos de cultura de las distintas administraciones públicas, pero ignoran el complejo mundo de los beneficios fiscales. Los principales impuestos –IRPF, IVA, Impuesto de sociedades (IS) y de la renta de no residentes (IRNR)– cuentan con diversas exenciones, deducciones o desgravaciones fiscales con el objetivo de favorecer aquellas actividades, bienes o servicios considerados beneficiosos para el conjunto de la sociedad.

Creative city limits. Urban cultural economy in a new era of...

Andrew Harris,  Louis Moreno | AHRC Research Networking

Breu i interessant document que reflexiona sobre el paper de la creativitat en el creixement econòmic urbà i analitza les ambigüitats i contradiccions econòmiques i socials de les polítiques les ciutats creatives desenvolupades fins ara. Els autors, Andrew Harris i Louis Moreno, investigadors de la University College London (UCL), recullen i exposen els debats d’una xarxa d’investigació finançada per l’Art & Humanities Research Council, on es revisa i reformula la noció i les polítiques de ciutats creatives davant la inestabilitat financera actual, les retallades en el sector públic i les noves prioritats socials.

Apunts #29

La desaparición de las líneas rojas en la gestión de los museos. Santos M. Mateos. Miradas desde la copa

Població ocupada en el sector cultural. EPA. IV/2013

La població ocupada en el sector cultural a Catalunya se situa en 178.500 persones al quart trimestre del 2013, un 11,6% més que al mateix trimestre del 2012, segons l'EPA. La població ocupada en aquest sector representa un 6,2% del total de l'ocupació. Per sexe, el sector de la cultura ocupa 113.400 homes i 65.100 dones. El sector cultural a Espanya dóna feina a un total de 803.600 persones, un 1,9% menys que fa un any, i representa el 4,8% del total de la població ocupada.

Museos y medios de comunicación. Claves, estrategias y...

Santos M. Mateos Rusillo | e-rph Revista Electrónica de Patrimonio Histórico. nº 13, diciembre 2013

Resumen  Los medios de comunicación son uno de los públicos más relevantes para los museos y equipamientos patrimoniales. Si los museos, fruto de un buen trabajo de relaciones públicas, son capaces de establecer y mantener una relación fluida con los medios de comunicación, éstos ofrecen canales comunicativos idóneos para contactar con el resto de sus públicos. Algo que les convierte de facto en aliados de los museos. Lamentablemente, pocas de las historias generadas por las instituciones museísticas llegan a convertirse en noticias. Para que así sea, para tener una buena relación que desemboque en publicity, es indispensable un buen conocimiento de las rutinas informativas de los medios, de la forma de trabajar de los periodistas y del concepto de noticia. Este artículo presenta las claves, estrategias y herramientas al alcance de los responsables de comunicación de los museos para establecer y fortalecer una relación provechosa con los medios de comunicación.

El concepte de subsidiarietat en la societat actual

Banlieues d'Europe

Document que inclou un recull d’articles sobre el significat contemporani de la subsidiarietat. Més d’una vintena d’autors reflexionen sobre el funcionament de la democràcia, sobre les responsabilitats del govern i sobre el que els ciutadans i les organitzacions de la societat civil se’ls permet fer, poden fer o haurien de fer. Els autors, experts i gestors internacionals, reflexionen i busquen l’equilibri entre el respecte per l'individu, l’estimulació l'esperit de solidaritat, i analitzen les  tensions per determinar fins a quin punt s’ha d’involucrar el govern.

Cultura per tothom

Un post de Maria Ribas.

Cultura per a tothom, aquesta és la idea de base de les jornades Open All Areas que van tenir lloc els dies 14 i 15 de novembre de 2013 a Barcelona. S’hi van presentar i discutir experiències d’entitats culturals, principalment de Barcelona, al voltant de l’accessibilitat de la cultura, i específicament per a col·lectius d’adults en risc d’exclusió social, en el marc del programa general coordinat per Audiences Europe Network, amb l’ajut del programa Grundtvig de la Unió Europea. Open All Areas és un programa europeu d’intercanvi que busca ampliar el llindar de la participació en cultura.

A Holistic Approach to Valuing our Culture

Claire Donovan  | Department for Culture, Media & Sport

This paper summarises attempts to develop a more holistic approach to measuring cultural value, embracing both economic and non-economic factors. Two workshops are summarised that were run with cultural sector stakeholders, a blog written by the author of the report, and desk research. It suggests the sector is more accepting of the need for economic measures than is commonly believed, but noneconomic ones are needed. The report recommends Department of Culture, Media and Sport (DCMS) set up an online resource providing a ‘stepby-step’ guide on what kinds of evidence to use in making a case for funding and in what context. Appendices provide links to resources on a range of possible approaches to measuring ‘value’.

La cultura: un sector curt de coneixement?

Des  de l'any 2001 s'ha estat utilitzant a Catalunya un classificació que estableix les activitats d'alt valor afegit com "aquelles que incorporen un elevat grau de tecnologia (en el cas de la indústria) i/o una major intensitat de coneixement en el cas dels serveis".

Survey on access to finance for cultural and creative...

El sector de la cultura i la creació de la Unió Europea patirà un dèficit de finançament bancària de 13.400 milions d’euros en els propers set anys. El motiu és perquè les entitats financeres sovint refusen les peticions de crèdits presentades per empreses culturals, sobretot d’aquelles petites i mitjanes. Aquest fet obstaculitza el progrés d’un sector vital per a l’economia europea, que té un creixement superior al creixement mitjà i que suposa un 4,4 per cent del PIB de la UE i un 4% de l’ocupació (8,5 milions de llocs de treball directes). Aquesta és una de les principals conclusions d’aquest estudi que analitza els problemes de finançament dels sectors culturals i creatius a Europa i que presenta les línies generals del programa Europa Creativa. Amb un pressupost de 1.460 milions d’euros durant els propers set anys (un 9% més que la quantia anual) el programa vol ser un instrument comunitari per impulsar els sectors culturals i creatius.

Documents d’investigació preparatoris de la Cimera Mundial...

Us presentem dos informes que analitzen els marcs conceptuals relacionats amb els nous models de gestió i desenvolupament del sector cultural, així com el paper de les agències governamentals de finançament cultural, elaborats com a documents preparatoris de la 6a Cimera Mundial de les Arts i la Cultura que va començar el passat dilluns 13 de gener a Santiago de Xile sota el títol: ‘Tiempos creativos: nuevos modelos para el desarrollo cultural’.

¿Es posible gobernar los teatros de ópera? Análisis del caso...

Joaquim Rius | Revista Española de Ciencia Política. Núm. 33, Noviembre 2013

Resumen Los teatros de ópera son organizaciones complejas por su misión de producir y exhibir espectáculos líricos de excelencia artística. Actualmente, la mayoría pertenecen al sector público y representan un instrumento central de la política cultural. Según las teorías de la nueva gestión pública, estos deberían poder ser gobernados como el resto de agencias públicas, no solo en el sentido económico, sino también en relación con su actividad, para poder establecer los resultados esperados a partir de los contratos programa. No obstante, estas teorías no siempre se corresponden con la práctica real. En este artículo se estudia el grado de cumplimiento de los contratos programa del Liceu y los condicionantes que dificultan avanzar en los objetivos de valor público.

European capitals of culture: success strategies and...

Beatriz Garcia, Tamsin Cox | European Parliament

Informe que analitza els impactes a llarg termini de les Capitals Europees de la Cultura i recomana establir un marc d’avaluació estandarditzat, augmentar la recerca comparativa i crear un programa de transferència de coneixement formal perquè les properes ciutats amfitriones puguin beneficiar-se més de l’experiència desenvolupada al llarg de les tres últimes dècades.

Premi Internacional CGLU - Ciutat de Mèxic - Cultura 21

S'ha obert el període de presentació de candidatures per al ‘Premi Internacional CGLU (Comissió de Cultura de Ciutat i Governs Locals Units) - Ciutat de Mèxic - Cultura 21’. El termini finalitzarà el 31 de març de 2014.
El Premi té com objectiu premiar ciutats i persones líders que s'hagin destacat en la seva aportació a la cultura com a pilar del desenvolupament sostenible. Així com reforçar la difusió i la implementació local de l'Agenda 21 de la cultura.

El Premi té dues categories:

El impacto de las nuevas tecnologías en las industrias de la...

Economía Industrial, núm 389, 2013

Com poden les TICs millorar els models de negoci dels museus i dels clubs de futbol, dos tipus d’organitzacions molt diferents però que tenen en comú la capacitat de connectar amb l’aspecte més emocional dels seus usuaris o seguidors? Aquest es un dels casos pràctics que inclou el monogràfic de la revista «Economia industrial» dedicat a analitzar el paper de les tecnologies de la informació i la comunicació (TICs) en el desenvolupament cultural. Una vintena d’autors coordinats per Miguel-Ángel Galindo Martín, Domingo Ribeiro Soriano i María Teresa Méndez Picazo, presenten un desena d’articles on s’hi analitzen alguns dels efectes que les TICs han provocat en la indústria de la cultura en general i en les empreses que la suporten, en particular. S’hi inclouen tant reflexions teòriques com casos pràctics.

Aportacions en cultura de l’Estat a Catalunya 2011-2014...

Manel Verdú i Martí, Marçal Terrades i Planadevall  | Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

Informe elaborat pel Departament de Cultura on s’analitzen les inversions de l’Estat en matèria de cultural dels darrers quatre anys, a partir de la presentació del projecte de Pressupostos Generals de l’Estat de 2014. Les dades es classifiquen per àmbit temàtic o programàtic i pel seu impacte territorial i l’estudi conclou que les aportacions nominatives de l’Estat a Catalunya en matèria de cultura s’han vist reduïdes un 75,2%. Dels 62,3 milions d’euros invertits l’any 2011 s’ha passat a 15,4 milions l’any 2014. Tot i que la reducció del 2014 respecte el 2013 és del 16,4%, fet que permet observar una certa estabilització. 

Sustainable models for shared culture. Case studies and...

CONSERVAS/Xnet, Stichting Kennisland, World-Information Institute, National Hellenic Research Foundation/ National Documentation Centre (NHRF/EKT)

Aquest informe presenta casos concrets i nous models de gestió i de finançament d’una nova producció cultural basada en la Cultura Lliure i compartida. Així mateix, apunta algunes recomanacions i estratègies polítiques per afavorir el desenvolupament d’aquestes noves formes d’organització de les iniciatives culturals emergents. L’informe defensa la Cultura Lliure perquè apodera la societat civil, tothom hi pot participar com a consumidor o com a productor i equilibra els drets de productors (a ser reconeguts per les seves contribucions) amb els drets de la ciutadania (per accedir a la cultura d’una manera lliure). El document planteja Com es produir cultura i coneixement en la era digital? Com es poden els recursos existents adaptar-se al nou context actual? Com gestionar i proporcionar accés a la cultura i al coneixement de manera col·lectiva? Quin és el paper de les institucions públiques en aquest nou paradigma?

El valor públic i la sostenibilitat en la gestió de museus

Carol A. Scott | Ashgate   Rachel Madan | Museumsetc

Us presentem dos llibres que aporten reflexions teòriques i consells pràctics per implementar els conceptes de valor públic i de sostenibilitat en la gestió integral dels museus: «Museums and public value. Creating sustainable futures» editat per Carol A. Scott i  «Sustainable museums. Strategies for the 21st century», de Rachel Madan, fundadora de la consultora Geener Museums, que ha treballat amb criteris de sostenibilitat als principals museus anglosaxos. Per a Madan moltes organitzacions i professionals contemplen la sostenibilitat de manera estàtica i això ha impedit que s’hagi incorporat en els nostres valors socials amb més contundència.

The Ashgate Research Companion to Planning and Culture...

Greg Young , Deborah Stevenson | Ashgate

Obra que analitza la relació entre cultura i planificació estratègica territorial. Es tracta d’un recull de textos elaborats per experts i acadèmics de tot el món on s’hi analitzen les tendències més significatives en polítiques i estratègies de planificació cultural, tant en contextos nacionals com internacionals. Els autors i autores exploren des d’un punt de vista interdisciplinari, teòric i pràctic, tant les interseccions com les tensions i divergències més significatives d’aquesta relació. Els experts subratllen la importància que ha adquirit la cultura en les estratègies de planificació i desenvolupament territorial i conclouen que, en aquests temps marcats per la diversitat cultural, els fluxos globals, l’estrès ambiental i un cert escepticisme cap a la planificació, ha emergit una necessitat creixent de reconèixer aquells patrons i maneres de vida locals i regionals, així com les seves històries i paisatges, que conformen una sèrie de constel·lacions culturals dinàmiques creades per la gent i suspeses en xarxes de significació teixides per la mateixa gent. Els autors consideren que planificar de manera sostenible és descobrir, interpretar i construir mosaics d’aquestes vides, paisatges i llegats amb el poder suau de la cultura.

¿Què programen els espais escènics públics?

Fco. Javier Gómez González | Departamento de Sociología y Trabajo Social de la Universidad de Valladolid

Les dificultats econòmiques creixents i la reducció dràstica de recursos públics destinats a la producció, gira i difusió d’espectacles en viu introdueixen noves pautes per a la comercialització i exhibició d’espectacles, una situació que podria alterar els criteris que condicionen el disseny de les programacions escèniques i musicals. És una de les conclusions a les quals arriba el «Mapa de programación de espacios escénicos asociados», elaborat per la Red Española de Teatros, Auditorios, Circuitos y Festivales de Titularidad Pública, que descriu i analitza les característiques i tipologia dels espectacles programats en els 118 espais escènics associats. L’estudi centra la seva atenció en aspectes com el gènere d’adscripció de l’espectacle, el número de funcions o la procedència de les companyies, entre d’altres qüestions.

Inspiring Creativity. Promoting Culture and Creative...

INTERact ׀ EENC

Informe que proporciona una panoràmica del paper que hi juguen les industries culturals i creatives (ICC) en l’àmbit de la Cooperació Territorial Europea (CTE)  i aporta un recull d’experiències de suport a les ICC en el marc dels programes europeus. Hi podeu trobar informació sobre les principals tendències en matèria d’ICC a Europa i Fonds Estructurals Europeus, una anàlisi dels principals projectes d’ICC i de les activitats més freqüents en CTE, així com estadístiques i exemples dels projectes de cooperació més reeixits. 

Territorios de cine. Desarrollo local, tipologías turísticas...

Antonio Martínez Puche, Salvador Martínez Puche, Antonio Prieto Cerdán | Universidad de Alicante

El turisme cinematogràfic és una nova modalitat de turisme cultural que motiva el desplaçament de visitants a espais relacionats amb el món del cinema. En aquesta publicació s’explora com el cinema pot vincular-se a altres sectors com  el desenvolupament local, la geografia, l’economia, el medi ambient o la publicitat. Els autors contemplen la indústria del cinema com un motor per a la generació d’ocupació i la dinamització econòmica i fan referència a opcions com els ‘movie maps’,  els recorreguts pels ‘sets’ de rodatge o la celebració de festivals de cinema en municipis turístics. Els autors també reclamen que les administracions públiques identifiquin aquests sistemes productius, o els seus embrions, per estimular-los i contribuir així al seu desenvolupament i afavorir que els territoris de cine es converteixin en una font de creixement.

Ciudades creativas. Espacio público y cultura en acción...

Fundació Kreanta ׀ Ciudades Creativas

Us presentem el volum que recull les ponències presentades a les 5es jornades internacionals Ciudades Creativas, organitzades per la Fundació Kreanta i la Secretaria de Cultura Ciutadana de Medellín l’octubre de 2012 a Medellín (Colòmbia) amb l’objectiu de promoure la cultura com a eix de desenvolupament de les ciutats i reforçar la seva centralitat en les politiques urbanes a través de la sistematització, conceptualització i difusió d’estratègies i accions innovadores. En aquesta edició s’ha apostat per donar visibilitat i reivindicar les noves pràctiques urbanes i els nous processos de construcció d’espai públic.