Apunts

Museum management and curatorship ׀ International journal of heritage studies

Com avaluar els serveis que ofereixen els museus a les seves comunitat? Què ha suposat per als museus britànics l’adopció de l’anomenada nova museologia i quines expectatives, oportunitats, pressions i amenaces suposa aquesta transició? O com ha afectat el nou model de gestió basat en el rendiment als museus públics locals i nacionals de Gran Bretanya, són algunes de les qüestions que s’hi aborden en aquestes dos números de revista.

Centre d’Études sur l’Intégration et la Mondialisation (CEIM) ׀ Antonios Vlassis

Primer document de recerca de l’any 2014 del CEIM dedicat a la governança mundial de la cultura on s’hi aborden tres qüestions fonamentals: els acords comercials i la cultura, la cooperació i el desenvolupament cultural i la digitalització de la cultura. El document reuneix noves aportacions de especialistes reconeguts en matèria de regulació internacional de les indústries culturals publicades al llarg de 2013 a Chronique culture, commerce et numérique, el butlletí mensual del CEIM per a l’Organització Internacional de la Francofonia.

Aquest manifest s’afegeix a una sèrie d’assajos publicats recentment que reivindiquen la importància dels estudis d’humanitats. Aquest pensador i filòsof italià presenta diferents visions sobre la utilitat i la inutilitat a partir de reflexions literàries, científiques i filosòfiques. L’obra aporta idees sobre la curiositat com a motor del coneixement,  sobre per què alguns sabers es consideren útils i altre inútils o sobre la mercantilització de la universitat.

Peter Jaszi, Patricia Aufderheide ׀ Program on Information Justice and Intellectual Property ׀ College Art Association

Informe sobre les actituds, comportaments i pràctiques de creadors i professionals de les arts visuals (artistes, historiadors i especialistes en art, professionals dels museus, galeristes, conservadors, editors, ...) en relació als drets d’autor i el seu ús legal. L’informe, que es basa en entrevistes realitzades a més d’un centenar de professionals de les arts visuals i en enquestes realitzades als membres del College Art Association (CAA), té per objectiu elaborar un Codi de bones pràctiques per a la creació d’obres d’arts visuals així com la seva publicació i difusió acadèmica.

Tulio Hernández ׀ Diana López ׀ Cultura Chacao

Llibre que analitza el concepte de cultura ciutadana i com s’ha convertit en una estratègia molt estesa per millorar la convivència, el respecte a les normes i el reconeixement de la diversitat en moltes ciutats d’Amèrica Llatina. L’obra inclou textos teòrics i reflexions conceptuals, ètiques i polítiques, investigacions empíriques i experiències concretes desenvolupades a diverses ciutats veneçolanes. S’hi estudien també altres nocions, conceptes i estratègies incorporades posteriorment com el de ciutat creativa, ciutat educadora, ciutat inclusiva o ciutat sostenible.

Ballem a la panxa de la mare, als braços del pare, caminant amb un amic, a la festa del poble. I ballant expliquem els nostres pensaments i sobretot les nostres emocions. I ho fem a partir del nostre cor, del nostre cervell, del nostre estómac, de la nostra mirada i de la nostra terra”.

Joan Serra i Vilamitjana

Ja ha sortit el núm. 153 dels ‘Plecs d’història local’, suplement d’història local de la revista ‘L’Avenç’ editat per l’Institut Ramon Muntaner i la CCEPC, que en aquesta ocasió es dedicat Mancomunitat de Catalunya.

L’editorial, a càrrec de Ramon Arnabat, de la Universitat Rovira i Virgilii de l’Institut d’Estudis Penedesencs fa una mirada general sobre la Mancomunitat. Jordi Casassas, de la Universitat de Barcelona, fa èmfasi en les realitzacions anteriors que la van fer possible i en la seva transcendència per a la història posterior, mentre Enric Pujol, també de la UB, ens explica l’activitat desplegada en els camps de l’educació i la cultura. Montserrat Comas, bibliotecària i historiadora,  és l’autora d’un article dedicat a les biblioteques. Aquest número es complementa, com és habitual, amb els apartats de ressenyes i novetats bibliogràfiques i un noticiari.

Comissió Europea. Direcció General de Desenvolupament i Cooperació EuropeAid (DEVCO)

Informe que identifica i analitza una selecció de 30 projectes recolzats per la Unió Europea a través dels seus instruments de cooperació. L’objectiu és il·lustrar com aquests projectes de cooperació que impliquen a agents, sectors i continguts cultural poden contribuir de manera significativa a les línies actuals de desenvolupament establertes per la Unió Europea.

Ricard Huerta (ed.) ׀ Romà de la Calle (ed.) ׀ Universitat de ValènciaRicard Huerta (ed.) ׀ Romà de la Calle (ed.) ׀ Universitat de València

Llibre on es revisa el concepte de ‘patrimonis migrants’ al voltant d’una realitat canviant amb transformacions constants d’ordre cultural, econòmic, polític i tecnològic i que conviden a replantejar les possibilitats del fet patrimonial i abordar les seves repercussions educatives. L’obra replanteja els significats de patrimoni i educació patrimonial, proposa la negociació de noves estratègies sobre la idea de patrimonis migrants i espera que des de diverses disciplines s’aprofundeixi en la investigació d’aquest concepte.

Patricia Corredor Lanas ׀ Observatorio de Cultura y Comunicación de la Fundación Alternativas

Els agents culturals atorguen una puntuació de 4,5; l’any 2011, any de la primera edició d'aquest informe, la puntuació era d’un aprovat just amb un 5,1.  L’informe de 2013 s’ha elaborat a partir d’una enquesta a 304 experts (creadors, gestors públics i privats, investigadors i crítics) i vol oferir una panoràmica del sector cultural espanyol. Els resultats mostren també una condemna rotunda del sector al sistema fiscal aplicat a la cultura i, en especial, a l’increment de l’IVA al 21%. Els agents valoren de manera molt negativa el paper de l’Estat i de les polítiques públiques, i critiquen el projecte de Llei de la Propietat Intel·lectual.

Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Manual didàctic que presenta les principals polítiques adoptades en matèria de cinema, televisió i premsa a escala europea, estatal i autonòmica. El llibre obre amb una introducció sobre l’origen i l’evolució del concepte de polítiques culturals i de comunicació, els motius que han propiciat la intervenció pública en aquest àmbit, els objectius de la mateixa i els principals models o paradigmes. A continuació tres capítols on s’analitzen les mesures adoptades en cada un dels tres sectors. L’objectiu és proporcionar una visió global de quins impactes tenen aquestes polítiques en sectors tan rellevants per a l’economia i la societat.

Les biblioteques municipals de la demarcació de Barcelona van rebre el 2013 un total de 19 milions de visites i van tenir 12,7 milions de préstecs. Aquestes dades consoliden «un any més les biblioteques públiques com el servei públic més utilitzat pels ciutadans». Així ho ha afirmat el president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, durant la presentació a la premsa dels resultats de l'any passat sobre l'ús de les biblioteques de la Xarxa de Biblioteques Municipals (XBM).

Poetics

De l’últim número de Poetics destaquem un estudi sobre la influència del capital cultural familiar en els patrons de participació dels adolescents en concerts de pop/rock i en equipaments i activitats artístiques i patrimonials. Així com una investigació sobre mobilitat cultural i dissonància cultural, que demostra que el perfil d’omnívor cultural, tradicionalment associat als estrats socials més elevats, es troba també en persones d’estrats socials més baixos. Tant cap amunt com cap avall, els individus mòbils socialment adopten activitats culturals pròpies de les seves posicions socials d’origen i destinació en els seus perfils culturals.

L’Ajuntament de Castellví de Rosanes ha sol·licitat a la Diputació de Barcelona un assessorament cultural i tècnic per estudiar la situació actual dels equipaments culturals i presentar una estratègia que en potenciï els seus usos.

L’assessorament consisteix en elaborar un Pla d’Equipaments Culturals del municipi que n’estudiï l’estat: tant a nivell normatiu (recomanacions per a l’adequació a la normativa vigent) com pel que fa als usos (optimització, programació i rendiment) dels equipaments culturals del municipi.

Tània Martínez Gil ׀ Joan Santacana Mestre ׀ Trea

Manual que vol rendir homenatge als anomenats ‘museus pobres’, als museus de sempre, els que han sobreviscut a les guerres, a les bombes, a la penúria i que van néixer gràcies al treball esforçat de bons treballadors i professionals de la cultura. Els autors denuncien que després d’aquests museus, amb objectes recuperats i investigats amb paciència però exposats amb moltes deficiències, van arribar uns nous museus amb magnífics edificis però sense objectes, sense investigació, insostenibles i inútils, nascuts amb l’única finalitat de donar servei als interessos especulatius que amenacen no només el desenvolupament de la cultura sinó també la seva pròpia existència.

Juan Arturo Rubio Arostegui, Joaquim Rius Ulldemolins, Santi Martinez Illa | Fundación Alternativas

Estudi promogut per la Fundación Alternativas i la SGAE dirigit pels professors Arturo Rubio i Joaquim Rius. L'impacte de la crisis de deixat sentir de forma implacable sobre l'ecosistema cultural a l'estat, que ha passat de liderar el creixement de la inversió pública a nivell europeu a principis de 2000 a patir una reculada sense paragó a nivell continental. El treball planteja seriosos dubtes sobre la possibiltat que el mecenatge pugui compensar aquesta reculada, atesa l'evolució d'aquesta via en altres estats europeus amb un tradició més consolidada de filantropia individual i corporativa. En tot cas, els autors plantegen una transformació global de les polítiques culturals en la via de "racionalizar y dar prioridad en el gasto público hacia las actividades de mayor valor público e impacto social; redefinir los bienes públicos culturales y artísticos y los criterios de su apoyo público; fomentar los mecanismos de participación y gestión de ciudadanos y creadores en el ámbito cultural, impulsando iniciativas de abajo-arriba (bottom up), apoyando la emprendiduría social y promoviendo estructuras participativas con la ciudadanía; reformular la regulación fiscal y de mercado –IVA, mecenazgo, derechos de autor, transición hacia lo digital y control de los procesos oligopolizadores".

Ja teniu a la vostra disposició els continguts d’aquesta Jornada que, en aquesta sisena edició, va voler aproximar-se al món de la joventut, a les seves inquietuds, hàbits, formes de pensament, de creació i de relacionar-se. L’objectiu era obrir una nova mirada cap al món juvenil, treure estigmes i reflexionar sobre els joves i sobre les institucions culturals, especialment les biblioteques. S’hi van explorar altres formes de lectura no convencionals amb diferents creadors que han situat la lectura en el centre de la seva activitat i s’hi van identificar, compartir i analitzar algunes experiències lectores adreçades a col·lectius joves.

El Pla preveu tres tipus d’accions en funció del destinatari: accions adreçades a les empreses natives digitals (empreses que utilitzen les noves tecnologies com a base de la creació: videojocs, apps de continguts culturals, empreses de 3D, etc.), accions destinades a les empreses culturals tradicionals (empreses dels sector editorial, musical, audiovisual, arts escèniques, visuals, etc.) i accions transversals.

Centre d’Études sur l’Intégration et la Mondialisation (CEIM) ׀ Antonios Vlassis

Primer document de recerca de l’any 2014 del CEIM dedicat a la governança mundial de la cultura on s’hi aborden tres qüestions fonamentals: els acords comercials i la cultura, la cooperació i el desenvolupament cultural i la digitalització de la cultura. El document reuneix noves aportacions de especialistes reconeguts en matèria de regulació internacional de les indústries culturals publicades al llarg de 2013 a Chronique culture, commerce et numérique, el butlletí mensual del CEIM per a l’Organització Internacional de la Francofonia.

Aquest document reuneix cinc assaigs que analitzen el concepte d’art des de diverses perspectives: com a bé humà, com a dret constitucional, com a bé amb valor econòmic, així com des de la perspectiva de la propietat intel·lectual, la democràcia, la inclusió dels pobles i nacionalitats, l’educació i les polítiques públiques.

Els autors, Tamia Vercoutère, Dean Baker, María Fernanda Cartagena, Richard González Dávila i Mark  Weisbrot, coordinats per Ricardo Restrepo, argumenten que l’art és un dret i li correspon a l’Estat la provisió de les condicions per a garantir-lo mitjançant polítiques públiques que han de tenir en compte tant les especificitats de les persones, els pobles i les nacionalitats, així com el context tecnològic de l’era digital, i establir les bases per a una societat oberta on el coneixement sigui lliure.

Will Straw ׀ Nigel Warner ׀ Institute for Public Policy Research

Aquest informe destaca les fortaleses i els avantatges competitius de les indústries creatives al Regne Unit i assenyala que una aproximació més apropiada i coordinada d’aquest sector a la estratègia del govern en matèria de política industrial ajudaria a augmentar el potencial d’aquest país com a líder mundial en continguts creatius. Els autors reconeixen la bona situació i posicionament global d’aquest sector al Regne Unit però qualifiquen de greu error el fet que les empreses creatives no s’hagin sumat aquesta recent estratègia governamental.

Johannes Novy ; Claire Colomb  | International Journal of Urban and Regional Research, Vol. 37, Issue 5, September 2013

Abstract  In cities across the globe there is mounting evidence of growing mobilization by members of the so-called ‘creative class’ in urban social movements, defending particular urban spaces and influencing urban development. This essay discusses the meaning of such developments with reference to the hypothesis made by David Harvey in Spaces of Capital about the increasing mobilization of cultural producers in oppositional movements in an era of wholesale instrumentalization of culture and ‘creativity’ in contemporary processes of capitalist urbanization. After briefly reviewing recent scholarly contributions on the transformations of urban social movements, as well as Harvey's hypothesis about the potential role of cultural producers in mobilizations for the construction of ‘spaces of hope’, the essay describes two specific urban protests that have occurred in Berlin and Hamburg in recent years: the fight for Berlin's waterfront in the Media Spree area, and the conflict centred on the Gängeviertel in Hamburg. In both protests artists, cultural producers and creative milieux have played a prominent role. The essay analyses the composition, agenda, contribution and contradictions of the coalitions behind the protests, discussing whether such movements represent the seeds of new types of coalitions with a wide-ranging agenda for urban change. The essay finally proposes a future research agenda on the role of artists, cultural producers and the ‘creative class’ in urban social movements across the globe.

Mercat de Música Viva de Vic

El Mercat de Música Viva de Vic-MVLab torna a ser objecte d’un estudi de la part de la Universitat Oberta de Catalunya amb l’objectiu de mesurar la incidència econòmica que aquest esdeveniment té en la indústria musical. L’estudi, a més de donar xifres sobre l’impacte del Mercat del 2012, ha avaluat també la qualitat de la passada edició (25è aniversari) i l’ús i el valor adquirits per les Xarxes Socials i les plataformes d’Internet en aquest dos últims anys.