gestió i governança cultural

Cada mes, Interacció inclou un membre de la comunitat que comparteix les recomanacions principals de bones lectures, projectes o entitats a seguir a les xarxes o podcasts per escoltar, entre d’altres.

En aquesta ocasió ens acompanya Marta Mei, coordinadora de Difusió Cultural del Centre Cultural Albareda, un singular equipament municipal ubicat al barri del Poble-sec, dedicat a la creació, educació, divulgació i promoció musical. 

‘Les arts no han de ser objectes ni productes, sinó que han de formar part de processos vivencials i col·lectius’

Amb motiu del curs ‘Art comunitari i dinamització social’, que va tenir lloc els dies 29 de novembre i 1 de desembre al Centre d'Estudis i Recursos Culturals (CERC),  hem entrevistat l’artista Marta Ricart, co-fundadora de la xarxa Artibarri i Teleduca, i implicada des de fa molts anys amb l’art comunitari. Actualment Ricart treballa amb el poeta i pastor Pep Divins, a la recerca de paraules perdudes, mentre prepara dos projectes expositius amb els quals donar a conèixer un llenguatge oblidat de les arts que actualment és necessari de recordat. Hem conversat amb ella i aquest n’és el resultat.

En l’àmbit de la governança de la cultura una de les propostes que destaquen a l’hora d’engegar processos participatius i assemblees deliberatives és crear processos tot partint d'un sorteig. El punt d’arrencada és la igualtat d’oportunitats per ser seleccionat en el procés, tenint en compte a més que cadascuna de les persones triades percep una remuneració per participar en el grup. Qualsevol persona, així doncs, pot ser seleccionada, tot evitant que només hi participin perfils amb una alta formació. Aquestes persones dediquen entre tres o quatre caps de setmana a reflexionar i debatre un tema específic, tot fent recomanacions als governs respectius.

Partir d’una idea, transformar-la en un projecte, dedicar-hi els mateixos recursos, intentar seguir procediments similars, però aplicats a llocs diferents i, segur que els resultats variaran. És complicat treballar amb fórmules preestablertes en l’àmbit cultural, on intervenen tantes variables no tangibles ni quantificables com el talent, la bellesa artística o les emocions, i on molts àmbits d’actuació no estan regulats o sistematitzats i depenen en grau molt elevat de la voluntat i capacitat política i tècnica de les administracions i dels agents locals.

  
La digitalització fa temps que forma part del discurs cultural. El que no sempre està clar és com es tradueix en acció concreta als municipis. Aquest text se situa precisament en aquest punt i proposa una cosa més exigent que incorporar eines: pensar la cultura digital com a estratègia. Això implica revisar organització, projectes i relació amb la ciutadania. Rellegir-lo avui permet identificar una qüestió que continua oberta: fins a quin punt la digitalització s’ha integrat realment en la política cultural local o si encara funciona, sovint, com una capa afegida més que com una transformació de fons. (n. de l'e., 2026)
  

El Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) promou la publicació d’Impuls d’una estratègia de cultura digital als municipis, elaborada per Marc Hernandez Güell, amb el propòsit de facilitar el plantejament estratègic d’ajuntaments que vulguin repensar, millorar i articular la dimensió digital en la seva acció cultural.