drets culturals i ciutadania

"L’evolució de les polítiques culturals i dels drets culturals no han concordat com hauria estat desitjable".

La distància entre polítiques culturals i drets culturals no és un desajust puntual. És una tensió estructural que travessa tota la segona meitat del segle XX i arriba fins avui. Les polítiques que es consoliden després de la Segona Guerra Mundial es construeixen des d’una idea de cultura com a servei institucional, amb una funció protectora i difusora.

The state of artistic freedom 2020 | Freemuse|  Libertad & creatividad | UNESCO         

Actualment, com mai a la història, comptem amb més eines i major accessibilitat a una producció i distribució de continguts culturals i artístics, però per contra trobem major resistència a la llibertat d'expressió artística arreu del món que pren formes ben diverses. De la mateixa manera, la UNESCO, prenent aquest informe de referència revisa l'aplicació de la Convenció de 2005 sobre la Protecció i Promoció de la Diversitat de les Expressions Culturals al document ‘Libertad & creatividad’.

Recentment, al post 'Poder crear amb llibertat', vam publicarels resultats d'un informe de Freemuse sobre l'estat de la llibertat d'expressió i creació a Europa. Ara, l'informe ‘The state of artistic freedom 2020’, ens mostra l'estat actual de la llibertat d'expressió artística arreu del món, i aquests són els resultats.

El seu títol així ho indica; el lema que advoquen tots els editors i participants del llibre que avui us presentem és que la cultura i la valentia dels ciutadans pot contribuir al canvi social:'Courageous citizens. How culture contributes to social change'.

Coincidint amb el desè aniversari del premi de la European Cultural Foundation (ECF) Princess Margriet Award for Culture (PMA), aquest llibre es compon de tot un seguit de discursos i intervencions dutes a terme per part de professors, filòsofs, pensadors, historiadors i artistes.

​Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Freemuse
 

Ofensa, blasfèmia, obscenitat, terrorisme o insults, especialment als símbols, són algunes de les premises amb les que alguns estats europeus censuren la llibertat d’expressió de molts artistes d’arreu del continent.
 

  
Els drets culturals s’han consolidat com a marc de referència en les polítiques culturals. Aquest text planteja la qüestió que sovint queda pendent: com es fan efectius. La seva aportació és concreta. Situa el dret a participar en la vida cultural com a eix central i el desplega en termes d’accés, contribució i acció. Rellegir-lo avui permet identificar una exigència clara: els drets culturals no es garanteixen amb declaracions, sinó amb polítiques que eliminen barreres i defineixen obligacions públiques. És en aquest pas, del reconeixement a l’aplicació, on es juga la seva força real. (n. de l'e., 2026)