Apunts

Cap a una cultura sostenible: repensar pràctiques, polítiques i impactes


  
Una reflexió que situa la cultura com un element clau per als objectius de sostenibilitat i defensa que cal integrar la dimensió ecològica en les polítiques culturals.
  

-Si, ja reciclem! -Segurament hem sentit justificar així més d'una vegada el compromís sostenible d'una acció o una entitat. Avui però, la sostenibilitat d’unes polítiques o la gestió d’un projecte, passa per molts altres factors a tenir en compte, que evidentment, van molt més enllà de separar els residus generats.

Un museu de capçalera, el mNACTEC


  
Una mirada al procés d’avaluació estratègica de l’equipament que posa sobre la taula com els museus industrials poden orientar les seves accions a impactes socials, educatius i culturals reals.
  

El CoNCA va presentar ahir la seva avaluació sobre el mNACTEC a Terrassa, com a paradigma del museu capçalera, el qual té atorgat una funció de dinamitzador del seu sistema territorial de museus sobre una temàtica concreta com és la ciència i la tècnica, en el seu cas a més, descentralitzat.

El misteri del comissariat: què significa de veritat comissariar una exposició?


  
Una entrada que desxifra les pràctiques, criteris i processos del comissariat d’exposicions més enllà del tòpic.
  

L’escriptora escriu llibres i articles. La pintora pinta quadres i murals. La músic compon i interpreta. I la comissària munta exposicions. En els tres primers casos tenim més o menys clar en què consisteix el procés. Però què és el comissariat? Què implica exposar alguna cosa en un espai? Quins processos i metodologies fa servir el comissari?

Quan la cultura esdevé mercaderia: una crítica al model neoliberal


  
L’article posa nom i contingut a un fenomen invisible en la retòrica cultural: com la lògica del mercat transforma i limita significats, funcionaments i valors de la cultura.
  

Creativitat, emocions, imaginació. Si en un exercici de llengua ens demanen que busquem un mot hiperònim que aixoplugui aquesta tríada de conceptes, podríem optar per “art” o, potser, “cultura”. Ara bé, ja fa temps que la retòrica econòmica i empresarial s’ha apropiat d’aquests conceptes.

Governar la cultura amb aliances: el paper creixent dels partenariats publicoprivats


  
Els sistemes de gestió cultural europeus experimenten una transformació silenciosa. L’estudi comparat d’experiències a diversos països mostra com les col·laboracions publicoprivades s’han convertit en un instrument cada vegada més present per sostenir institucions i projectes culturals, tot obrint un debat sobre governança, responsabilitat pública i nous equilibris entre sector públic i actors privats.
  

Un fantasma recorre Europa. Així començava el Manifest comunista de Marx i Engels.

Cultura videolúdic­a: jugar com a activitat cultural i creativa


  
Una reflexió que reivindica els videojocs com a part integral de la nostra cultura, amb capacitat per generar experiències signifi­catives, relacions socials i aprenentatge crític.
  

“Indústries culturals”, a cinquanta cèntims la resposta. Un, dos, tres, responda otra vez: discogràfiques, editorials, estudis cinematogràfics, productores de teatre… els videojocs? És probable que una parella de concursants del mític programa de Televisió Espanyola no cités el darrer concepte.

Fer xarxa en les polítiques culturals


   
Cap a una xarxa de polítiques culturals: connectar experiències per enriquir pràctiques
  

Davant de reptes globals calen solucions globals. L’actual panorama socioeconòmic mundial s’estén més enllà de les fronteres físiques i simbòliques i té repercussions en l’àmbit local. Pel que fa a les polítiques culturals, cada vegada és més necessari establir lligams en el terreny supranacional

La tàctica de fer-se el verd per vendre més: quan la sostenibilitat es converteix en estratègia comercial


  
Una reflexió crítica sobre com algunes pràctiques de comunicació corporativa adopten estètica i llenguatge “verds” sense transformar estructuralment els seus models, i per què això importa en l’àmbit cultural i social.
  

Cartografia econòmica de la cultura en el món digital


  
Una mirada analítica que posa sobre la taula com es defineixen i es mapegen les dimensions econòmiques de la cultura digital per donar dades sòlides a la presa de decisions i a les polítiques culturals.
  

Quin impacte econòmic té la cultura en l’era digital? A l’entrada del passat 16 d’abril us parlàvem de la importància dels sectors culturals i creatius en la construcció del futur d’Europa arran de la presentació de 'The Role of Public Policies in Developing Entrepreneurial and Innovation Potential of the Cultural and Creative Sectors

La revolució la llegirem (en una pantalla)


Acción Cultural Española (AC/E)
 

Digitalització és transformació. Si l’aparició de l’ordinador, la popularització dels PC i l’extensió de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) va suposar una revolució, Internet ens condueix cap a la quarta revolució industrial. El nou paradigma es basa en el concepte de connectivitat total i produeix models de negoci a partir de les dades massives o Big Data. La història ens ha demostrat que els canvis econòmics tenen repercussions socials i culturals. Per això, per cinquè any consecutiu, Acción Cultural Española presenta l’Anuario AC/E de cultura digital 2018.