Apunts

Los guardianes de la excelencia


  
La cultura sovint es presenta com un espai de consens i refinament, però també és un terreny de disputa sobre qui defineix què té valor. En aquest article, Rubén Martínez recupera el debat clàssic entre Matthew Arnold i Raymond Williams per qüestionar la figura recurrent dels “guardians de l’excel·lència”, aquells actors que es consideren custodis del bon gust i de la cultura legítima. A partir d’aquest episodi històric i de la reflexió crítica de Williams, el text posa en relleu una tensió persistent dins les polítiques culturals: la relació entre cultura, autoritat i democràcia. Llegir-lo ajuda a pensar fins a quin punt els criteris d’excel·lència continuen funcionant com a mecanismes de jerarquia cultural i com aquestes lògiques influeixen en l’accés i la legitimitat de les pràctiques culturals. 
  

Pistes per la interdependència


  
La tradicional responsabilitat de construir un edifici sòlid sobre les polítiques culturals reposa tant en els actors culturals com en l'administració pública. Avui potser cal anar una mica més lluny: en un context massa institucionalitzat, la responsabilitat reposa sobretot en els actors culturals i en la seva determinació de ser actors rellevants per a la societat. Entenc aquestes línies, sobretot, com a provocacions per accelerar uns debats urgents.

L'educació a la LRSAL: aprenentatges per a la cultura?


  
Ramon Plandiura 

La memòria de l’Avantprojecte de la Llei de racionalització i sostenibilitat de l'Administració local, la LRSAL, no amagava les intencions i quantificava quin seria l'estalvi si els municipis no prestessin serveis distints als propis o delegats, o què s'estalviarien si, senzillament, excloguessin l'educació de la despesa. El desideràtum de  la LRSAL és que els municipis s'ocupin el menys possible de l'educació i, si de cas, que  ho facin per la via menys autònoma i més depenent de la voluntat d'altres Administracions com és la via de delegació de competències.

Estudio de visibilidad web 2013 de los museos de Cataluña

Joan-Isidre Badell, Cristòfol Rovira, Miquel Térmens |  Ibersid, Vol 8 (2014) p. 43-48.

Resumen: Se presentan los resultados del análisis de visibilidad de las sedes webs de museos de Cataluña realizado en 2013, a partir de los datos obtenidos por el explorador DigiDocSpider en Google. El objetivo global es obtener los datos necesarios para profundizar en la identificación de las buenas prácticas que ayuden a mejorar la visibilidad de cualquier sede web de museo. La metodología utilizada ha sido desarrollada en una doble perspectiva: comparativa y evolutiva con estudios anteriores. Se ha podido comprobar un incremento de visibilidad de los museos catalanes en el período 2006-2013; aunque se ha identificado una pérdida de visibilidad en los últimos cuatro años. En conclusión, los museos más grandes son los que mejor preparados están y mejores resultados obtienen mostrando una distancia muy significativa con los pequeños museos locales.

Guía de supervivencia para profesionales de lo efímero

Pepe Zapata | Mercartes

En aquest article, Pepe Zapata, soci i consultor de Teknecultura, analitza les claus professionals i tecnològiques per a una gestió eficient de les arts escèniques. 

Respon a les preguntes següents:

  1. ¿Qué perfiles y competencias profesionales debe contener el núcleo de gestión de un espacio escénico y de una estructura de producción? 
  2. ¿Cuál es la aportación que puede hacer el marketing en la gestión de las artes escénicas?
  3. ¿Qué oportunidades ofrecen las tecnologías digitales en los procesos de producción, distribución, comunicación y gestión de espacios escénicos? ¿Cuáles serían las prioridades? 
  4. ¿Cuáles son las claves que pueden garantizar una gestión eficiente de las artes escénicas? 

biciudadana: cómo sería el Bicing si su diseño y gestión fueran colectivos.

Efraín Foglia,  Lucía Lijtmaer 

Definición según Wikipedia: El Bicing es un servicio de alquiler de bicicletas públicas en la ciudad de Barcelona que se implantó en marzo de 2007, promovido por el Ayuntamiento y gestionado por la empresa Clear Channel.

El relato en torno a la prestación del servicio de alquiler de bicicletas promovido por el Ayuntamiento de Barcelona se ha instalado en los siguientes ejes: se trata de un servicio público, que mejora la calidad de vida de los ciudadanos, y que facilita la movilidad de los usuarios utilizando una tecnología verde y asequible para los bareloneses.

La velada surrealista de Marthaler

el balcón de la espera

Leí hace poco que Umberto Eco afirmaba que el principal idioma de Europa es la traducción. Toda traducción requiere inevitablemente una interpretación, seguramente sería lo necesario para (re)pensar la obra King Size del suizo  Christoph Marthaler. ¿Pero cómo se (re)interpreta en la sociedad actual el surrealismo? ¿Qué lugar ocupa, cuál es su función? ¿Cómo lo digiere el público? No es mi intención contestar estas preguntas, pero me alegro que la obra me las suscite.

Últimamente tengo una tendencia a empezar analizando cada obra que veo en función de donde vienen, de su contexto, me ayuda a entenderlas y a ubicarlas dentro de nuestros escenarios más próximos. No es suficiente, lo sé, pero para mí es más que necesario. Desde esta perspectiva King Size es una obra esencialmente europea, enfatizando su carácter centro europeo. No creo que ni en Catalunya ni en España alguien pudiera crear algo semejante.

És viable una gestió híbrida de recursos entre models públics i models oberts?


  
Goteo.org

Aniré al gra: des de 'Goteo.org' portem tres anys tractant d’afiançar (amb diferents graus d’èxit, experimentant i observant) un model de crowdfunding o micromecenatge que impliqui una sèrie de valors transversals tals com transparència, obertura, co-responsabilitat. Per una banda, per facilitar que iniciatives culturals i socials trobin vies alternatives de finançament gràcies a accions col·lectives en xarxa.

Més enllà de l’escenari: quan el teatre en viu conquista el cinema


  
L’estudi de Hasan Bakhshi, Juan Mateos-García i David Throsby per al Brighton Business School Centre for Research in Innovation Management examina com les retransmissions teatrals als cinemes poden ampliar públics i redefinir l’experiència escènica.


Aquest informe analitza el potencial de les retransmissions en directe d’obres teatrals a sales de cinema a partir del cas de dues produccions del National Theatre