Apunts

Els equips que fan possible l’equipament cultural


  
L’estudi Els equips de gestió dels equipaments culturals d’àmbit local s’inscriu en el desplegament del Pla d’Equipaments Culturals de Catalunya 2010–2020 (PECCat) amb una voluntat clara: situar els equips humans al centre de la política d’equipaments. El punt de partida és explícit: no n’hi ha prou amb planificar infraestructures ni amb definir tipologies arquitectòniques. Un equipament cultural només esdevé servei públic si hi ha un equip de gestió capaç de donar-li forma, continuïtat i sentit.
  

Una mosca volava per la llum?



Quan la tradició es deixa reinterpretar: cançons de bressol revisades des de l’escena pop-rock per connectar la cultura popular amb la mainada i les famílies d’avui.
  

La cultura popular i tradicional és un llegat viu que s’inventa i es reinventa a cada generació. Les seves formes, significats i usos es transformen a mesura que dones i homes s’hi vinculen, la practiquen i la fan seva, construint nous relats a partir d’expressions que mai no són estàtiques. En aquest ecosistema dinàmic hi conviuen iniciatives molt diverses, pensades per a tots els públics i per a totes les edats.

Com deu ser el dia a dia dels habitants de la terra?



Un retrat coral del planeta filmat en un sol dia que converteix milers de persones anònimes en protagonistes d’un experiment cinematogràfic global.
  

Un cor sense escenari: quan la xarxa esdevé espai de creació col·lectiva


  
El Virtual Choir d’Eric Whitacre exemplifica com Internet transforma la localització, l’organització i l’abast de les pràctiques artístiques contemporànies.
  

 

El Cor Virtual, concebut i dirigit per Eric Whitacre, constitueix una de les primeres experiències massives de creació coral distribuïda digitalment.

Participació i cultura: repensar la qualitat democràtica des de les pràctiques culturals


  
La cultura sovint es defensa en termes de valor simbòlic o econòmic. Aquest text la situa en un altre lloc: com a part de la qualitat democràtica d’una societat. La seva aportació és clara. Les polítiques culturals no són només un servei, són una peça en la construcció de ciutadania i en la manera com es distribueix el poder simbòlic. Rellegir-lo avui permet tornar a una pregunta de fons: quin paper juga la cultura en la qualitat real de la democràcia. (n. de l'e., 2026)
  
  
Un informe impulsat per la Generalitat de Catalunya proposa ampliar el marc habitual de la participació ciutadana i situar la cultura com a espai central d’apoderament col·lectiu.

  

Planificació cultural i territoris creatius: governar la cultura des del territori


  
  

L’article de Santi Martínez i Oriol Picas se situa en un moment en què la noció de “territori creatiu” comença a consolidar-se com a marc d’acció per a les polítiques culturals locals. Lluny d’una lectura espontaneïsta de la creativitat, els autors plantegen la necessitat d’una planificació cultural capaç d’ordenar, connectar i projectar els recursos culturals d’un territori en clau estratègica. La creativitat no apareix com un atribut difús, sinó com una capacitat que es construeix a partir de condicions concretes: densitat cultural, capital social, articulació institucional i capacitat de governança. 
  

Creativitat, innovació i agenda local: entre estratègia urbana i relat cultural


  
  
El volum Creatividad, innovación, cultura y agenda local recull les aportacions de les II Jornades de Ciutats Creatives impulsades per la Fundación Kreanta, i ofereix una panoràmica àmplia sobre el paper de la cultura en el desenvolupament urbà. El conjunt de textos situa la creativitat com un vector emergent en les estratègies de ciutat, en diàleg amb la transformació dels sistemes productius, la globalització i l’expansió de l’economia del coneixement.

De digitalitzar continguts a repensar la cultura: claus de la cultura digital


  
El dossier monogràfic De la digitalització de la cultura a la cultura digital de Digithum analitza com les tecnologies digitals no només transformen suports i canals, sinó la pròpia lògica de producció i participació cultural.
  

De la tele-llar a la cultura nòmada: mig segle de pràctiques culturals a Espanya


  
El sociòleg Antonio Ariño Villarroya, professor de la Universitat de València, reconstrueix l’evolució dels consums culturals des dels anys seixanta fins avui i replanteja els fonaments de les polítiques culturals contemporànies.
  

A Prácticas culturales en España: desde los años sesenta hasta la actualidad, Ariño analitza de manera sistemàtica enquestes i estadístiques elaborades durant més de cinquanta anys per institucions públiques i privades.

Quan la cultura esdevé eina social: límits i riscos de la instrumentalització artística


Un estudi de Mark Rimmer examina polítiques culturals locals orientades a reduir l’exclusió juvenil i mostra com els projectes musicals comunitaris poden veure’s distorsionats quan se’ls assignen objectius socials externs.
  

Publicat a International Journal of Cultural Policy, aquest article analitza programes culturals locals dissenyats per combatre l’exclusió social juvenil mitjançant pràctiques artístiques.

1