Apunts

Patrocini i mecenatge com a sortida a les retallades en cultura?


Cultural Trends | J. A. Rubio-Arostegui, A. Villarroya
 

La crisi financera de 2008 va tenir com a resposta de les administracions unes dràstiques retallades al finançament públic de la cultura, que la va deixar penjant d’un fil. Arran d’aquesta situació, el patrocini empresarial ha anat adquirint un rol cada vegada més important en les estructures dels grans equipaments culturals.

Museus, patrimoni i accessibilitat. L’única història d’amor que mai hauria d’acabar


Fa un parell de dies que l’àvia ha hagut de començar a sortir al carrer en cadira de rodes. Quan l’acompanyes per primera vegada, te’n fas creus dels obstacles que sempre hi ha hagut al carrer i que fins ara mai havien suposat un problema per a tu. Per arribar a la plaça heu hagut de fer un camí alternatiu, evitant els pendents pronunciats i buscant les calçades amb rampa.

Vertebrar culturalment els Països Catalans


Relatoria del la quarta conversa dels Debats KULT, amb Jordi Oliveras, Eunice Romero, Rosa Cerarols, Eloi Aymerich i Nando Cruz
 

Ell passat 2 de desembre vam cloure el cicle de debats “Cultura, Comunitat, Revolució” a un espai que ens vincula històricament amb la nostra proposta política: la Lleialtat Santsenca, un edifici aixecat per una cooperativa obrera fundada fa cent anys al barri de Sants. En aquest quart debat vam plantejar la revisió del model cultural per als Països Catalans des de les perspectives de la creació, la programació, els vincles amb l’administració i la participació dels públics.

Arts en viu per a un món canviant


En els moments de crisi l’autonomia de l’art es desdibuixa i renova els seus vincles amb l’acció política. En els actuals dies d’incertesa, encara en plena sisena onada de la pandèmia i tot just prefigurant com serà l’era posterior, l’art no només ofereix moments de bellesa, consol i evasió, sinó que referma el seu potencial de transformació social i aborda de cara les derives que marquen el present i comprometen el futur.

Llengua i diversitat cultural


 Gemma Carbó, Presidenta del Patronat de la Fundació Interarts | 17/12/2021
 

La relatora especial pel dret a l’educació, la Dra. Koumbou Boly Barry va publicar el passat mes d’abril un informe sobre les dimensions culturals del dret a l’educació[1]. D’entrada pot semblar una obvietat, però és molt rellevant que els mecanismes de protecció dels drets humans plantegin aquesta qüestió.

En una contundent declaració de la necessitat de repensar els sistemes educatius, la relatora afirma que cal canviar moltes perspectives i considerar la vida educativa i tots els recursos culturals com a bens comuns.

La cultura en l’Agenda 2030 local: entre presència difusa i potencial no desplegat


  
L’informe Culture in the localization of the 2030 Agenda: an analysis of Voluntary Local Reviews (2021) ofereix una lectura sistemàtica de com els governs locals incorporen la cultura en els seus mecanismes de seguiment de l’Agenda 2030, especialment a través dels Voluntary Local Reviews (VLRs). El document parteix d’un posicionament clar del moment: després d’anys de reivindicació perquè la cultura tingui un lloc explícit dins els Objectius de Desenvolupament Sostenible, la batalla ja no és només conceptual sinó operativa. La qüestió és com es tradueix aquesta centralitat en les polítiques locals.
  

SHIFT Culture: recull bibliogràfic per abordar el canvi climàtic i la sostenibilitat des de la cultura


SHIFT Culture
 

Fer front al canvi climàtic, avançar cap a la igualtat de gènere i la inclusió social són alguns dels reptes clau als quals ens enfrontem en un context global de ràpida evolució i que es recullen en els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 de l’ONU. Tot i no comptar amb un ODS propi, la cultura i les arts juguen un paper fonamental en la configuració de les societats i molts experts han defensat el seu caràcter transversal i necessari per atènyer aquests objectius globals.

Bon any i bona sort


Gràcies per la vostra complicitat i esperem que la cultura germini amb vigor en un 2022 millor que l’any que deixem.

L’equip d’Interacció
 


 

Vint-i-un grans de raïm culturals per tancar el 2021 (sense ennuegar-se, és clar)


Queden poques hores per tancar un altre any. Han estat tres cents seixanta-cinc dies pandèmics que tenim ganes de deixar enrere, amb el permís d’una nova lletra de l’alfabet grec. L’òmicron és una o, és a dir, un cercle, forma geomètrica que ens recorda l’uròbor, la serp que es mossega la cua i que simbolitza l’etern retorn, la infinitud. Com la pandèmia, el conte de mai no acabar. Després que plogués sobre mullat, que surfegéssim onades i resistíssim sismes i erupcions, semblava que teníem el peu al coll al virus, però ha tornat a mossegar.