Destacats

Pla d’Usos del Casal Cultural d’Ullastrell


Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC)Diputació de Barcelona
 

Ullastrell compta a partir d’ara amb el pla d’usos del seu Casal Cultural, elaborat pel Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) en col·laboració amb l’ajuntament d’aquest municipi del Vallès Occidental. L’objectiu d’aquest pla és millorar els usos i la programació del Casal Cultural per convertir-lo en el centre neuràlgic de la cultura a Ullastrell i donar un nou impuls a les dinàmiques culturals i a la participació ciutadana. Aquest estudi s’emmarca en la vocació d’assistència als municipis i acompanyament en l’àmbit de les polítiques culturals de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona.

La recuperació després de la Covid-19: situació dels artistes i treballadors de la cultura


 Culture Action Europe, M. Dâmaso | Comissió CULT - Parlament Europeu
 

Les tendències existents en el sector cultural abans de l’esclat de la pandèmia, basades en la precarietat estructural del sector i la desigualtat, que no han fet més que accentuar-s’hi, estan posant en risc la supervivència de molts professionals i espais culturals a tota Europa que s’han vist – i es veuran, previsiblement – abocats a abandonar el sector, amb greus conseqüències per a la riquesa de l’ecosistema cultural i creatiu.

Cinc capitals culturals davant la pandèmia: estratègies per construir resiliència


  

L’estudi "Culture, the arts, and the Covid-19 pandemic: Five cultural capitals in search of solutions" investiga com les polítiques culturals de cinc capitals referents en matèria cultural a escala internacional – Berlin, Londres, Nova York, París i Toronto – es van adaptar per recuperar-se dels efectes de la pandèmia de la Covid-19 i esdevenir més resilients.

Petits espais a prop de casa. Els museus i els drets humans


  
Llegida avui, la guia continua sent valuosa perquè no demana als museus només més compromís retòric, sinó més coherència institucional. La pregunta de fons no és només si els museus poden parlar de drets humans, sinó si són capaços d’organitzar-se, relacionar-se i actuar com si aquests drets importessin de debò. I aquesta és una pregunta molt menys ornamental del que sembla. (n. de l'e., 2026)
  

Els museus sovint incorporen els drets humans com a tema expositiu. Aquesta guia planteja un canvi de fons: situar-los com a base del servei públic i com a criteri per orientar totes les decisions institucionals.
  

Guia de criteris per a l’elaboració de plans i programes de la Generalitat de Catalunya


Generalitat de Catalunya
 

Comptar amb uns processos de planificació estratègica i operativa és essencial per l’assoliment d’uns objectius que millorin la situació en relació amb una necessitat concreta a qualsevol organització i, especialment, a les administracions públiques. La guia que us compartim avui esdevé una eina rellevant per treballar les polítiques culturals als municipis amb uns criteris generals que assegurin un desenvolupament adient.

La remodelació i ampliació del teatre municipal de Les Roquetes estarà enllestida el juliol vinent


El nou equipament, batejat com La Bòbila, dotarà el municipi d’una programació d’arts escèniques estable de qualitat i permetrà recuperar al nucli l’oferta de cinema.
 

Nou article a Polièdrica: I si el problema fos la paraula?


 Pep Montes a Polièdrica
 

Gairebé tots els equipaments culturals de Catalunya tenen pendent l’assignatura d’aconseguir que el jovent s’hi adreci de forma espontània i interessada, integrant aquest col·lectiu com a productor cultural actiu i no com a públic captiu a través de centres educatius en la majoria de casos. Però, malgrat l’interès dels responsables de polítiques i institucions culturals per atreure’ls, gran part de les iniciatives que posen en relació joves i cultura són projectes de dinamització pensats des de la intervenció socioeducativa i promoguts per departaments públics de joventut, serveis socials i equipaments cívics o socioculturals.

Parem la màquina cultural!


France Culture

Els moviments que demanen la reobertura de teatres, sales de concerts i altres espais culturals s’han multiplicat arreu d’Europa des de l’inici de la posada en marxa de mesures per fer front a la pandèmia. Manifestacions, okupacions d’espais culturals o reivindicacions virtuals hashtaguitzades per militar a favor de la represa de la “màquina cultural”. Però, ens hem aturat a reflexionar en aquests temps sobre quina cultura volem?

La difusió global del concepte de política cultural

El Debat d’Interacció celebrat el passat 2019 es va centrar en tornar a posar en relleu les polítiques culturals municipals, i la seva conferència inaugural va girar entorn a la necessitat de la cultura i les polítiques culturals en la societat contemporània. L’Enciclopèdia Catalana defineix les polítiques culturals com el “conjunt de programes, accions i intervencions que les instàncies de govern (les que han de vetllar per l’interès general: ajuntaments, estats, organitzacions internacionals...) porten a terme, en la intersecció de la identitat i la diversitat, per a respondre a les necessitats culturals dels ciutadans.”

Ja fa temps que aquest concepte està generalitzat, a casa nostra i a un gran nombre de països arreu del món, però: quan es va utilitzar per primera vegada i qui va contribuir a la seva difusió?

Desmantellar la indústria cultural per recuperar el conflicte en les arts visuals


  
  
El text de Daniel G. Andújar és una impugnació directa del sistema institucional de les arts visuals contemporànies. No es tracta d’una crítica puntual, sinó d’una esmena a la totalitat a allò que denomina “indústria cultural”: un entramat format per museus, dispositius de legitimació i lògiques de prestigi que han acabat desplaçant la pràctica artística del seu lloc social i polític. L’autor descriu un sistema que ha convertit l’artista en una figura subordinada, funcional i intermitent, integrat només en la mesura que no desestabilitza el relat institucional.