Destacats

El impacto de las nuevas tecnologías en las industrias de la cultura

Economía Industrial, núm 389, 2013

Com poden les TICs millorar els models de negoci dels museus i dels clubs de futbol, dos tipus d’organitzacions molt diferents però que tenen en comú la capacitat de connectar amb l’aspecte més emocional dels seus usuaris o seguidors? Aquest es un dels casos pràctics que inclou el monogràfic de la revista «Economia industrial» dedicat a analitzar el paper de les tecnologies de la informació i la comunicació (TICs) en el desenvolupament cultural. Una vintena d’autors coordinats per Miguel-Ángel Galindo Martín, Domingo Ribeiro Soriano i María Teresa Méndez Picazo, presenten un desena d’articles on s’hi analitzen alguns dels efectes que les TICs han provocat en la indústria de la cultura en general i en les empreses que la suporten, en particular. S’hi inclouen tant reflexions teòriques com casos pràctics.

Sustainable models for shared culture. Case studies and policy issues

CONSERVAS/Xnet, Stichting Kennisland, World-Information Institute, National Hellenic Research Foundation/ National Documentation Centre (NHRF/EKT)

Aquest informe presenta casos concrets i nous models de gestió i de finançament d’una nova producció cultural basada en la Cultura Lliure i compartida. Així mateix, apunta algunes recomanacions i estratègies polítiques per afavorir el desenvolupament d’aquestes noves formes d’organització de les iniciatives culturals emergents. L’informe defensa la Cultura Lliure perquè apodera la societat civil, tothom hi pot participar com a consumidor o com a productor i equilibra els drets de productors (a ser reconeguts per les seves contribucions) amb els drets de la ciutadania (per accedir a la cultura d’una manera lliure). El document planteja Com es produir cultura i coneixement en la era digital? Com es poden els recursos existents adaptar-se al nou context actual? Com gestionar i proporcionar accés a la cultura i al coneixement de manera col·lectiva? Quin és el paper de les institucions públiques en aquest nou paradigma?

El valor públic i la sostenibilitat en la gestió de museus



Una observació breu sobre aquest article dins la revisió que estem fent de taxonomies. Aquest és un bon exemple de radar conceptual: no detecta només un document, sinó un canvi de vocabulari en la gestió cultural. El concepte de valor públic comença a aparèixer amb força en el camp museístic en aquells anys i després s’estendrà a altres àmbits de les polítiques culturals.(n. de l'e., 2026)
  
Dos llibres recents aborden com els museus poden incorporar el valor públic i la sostenibilitat com a principis centrals de la seva gestió i de la seva relació amb la societat.
  

The Ashgate Research Companion to Planning and Culture

Greg Young , Deborah Stevenson | Ashgate

Obra que analitza la relació entre cultura i planificació estratègica territorial. Es tracta d’un recull de textos elaborats per experts i acadèmics de tot el món on s’hi analitzen les tendències més significatives en polítiques i estratègies de planificació cultural, tant en contextos nacionals com internacionals. Els autors i autores exploren des d’un punt de vista interdisciplinari, teòric i pràctic, tant les interseccions com les tensions i divergències més significatives d’aquesta relació. Els experts subratllen la importància que ha adquirit la cultura en les estratègies de planificació i desenvolupament territorial i conclouen que, en aquests temps marcats per la diversitat cultural, els fluxos globals, l’estrès ambiental i un cert escepticisme cap a la planificació, ha emergit una necessitat creixent de reconèixer aquells patrons i maneres de vida locals i regionals, així com les seves històries i paisatges, que conformen una sèrie de constel·lacions culturals dinàmiques creades per la gent i suspeses en xarxes de significació teixides per la mateixa gent. Els autors consideren que planificar de manera sostenible és descobrir, interpretar i construir mosaics d’aquestes vides, paisatges i llegats amb el poder suau de la cultura.

Inspirar la creativitat: polítiques europees per a la cultura i les indústries creatives


  
Un informe del programa Interact analitza iniciatives europees que promouen la cultura i les indústries creatives com a motor d’innovació i desenvolupament territorial.
  

Territorios de cine. Desarrollo local, tipologías turísticas y promoción

Antonio Martínez Puche, Salvador Martínez Puche, Antonio Prieto Cerdán | Universidad de Alicante

El turisme cinematogràfic és una nova modalitat de turisme cultural que motiva el desplaçament de visitants a espais relacionats amb el món del cinema. En aquesta publicació s’explora com el cinema pot vincular-se a altres sectors com  el desenvolupament local, la geografia, l’economia, el medi ambient o la publicitat. Els autors contemplen la indústria del cinema com un motor per a la generació d’ocupació i la dinamització econòmica i fan referència a opcions com els ‘movie maps’,  els recorreguts pels ‘sets’ de rodatge o la celebració de festivals de cinema en municipis turístics. Els autors també reclamen que les administracions públiques identifiquin aquests sistemes productius, o els seus embrions, per estimular-los i contribuir així al seu desenvolupament i afavorir que els territoris de cine es converteixin en una font de creixement.

Ciutats creatives: quan la cultura transforma l’espai públic


  
Un volum que recull experiències de diverses ciutats, Barcelona, Medellín, Buenos Aires o Quito, analitza com la cultura pot intervenir en l’espai públic i contribuir a redefinir les polítiques urbanes contemporànies.
  

La relació entre cultura i ciutat ha adquirit un pes creixent en les polítiques urbanes contemporànies.

Un glop de cervesa (i d’aire fresc!)


  
Les biblioteques públiques sovint es defineixen a partir dels seus serveis o dels recursos que custodien. Aquest text recull una conversa que proposa mirar-les d’una altra manera: com a espais comuns on es construeixen experiències compartides.

La sessió, centrada en la idea de les biblioteques com a bé comú, va posar sobre la taula diverses preguntes sobre el paper d’aquests equipaments en un context marcat per la saturació informativa, la transformació de la lectura i els canvis en les formes de participació social. 

La reflexió suggereix que la biblioteca pot actuar com un lloc de descompressió dins la ciutat, un espai on interrompre el flux constant d’informació i crear condicions per a la lectura, la conversa i el pensament. Llegir aquest apunt permet recuperar una idea suggeridora per a les polítiques culturals locals: la biblioteca no només ofereix serveis, també crea espais de vida col·lectiva.
  

El culte a la cultura i la seva funció de legitimació política i econòmica


  
Es tracta d’un text de l’antropòleg Manuel Delgado, presentat com a intervenció en unes jornades sobre teatre i municipi a l’Institut del Teatre de Terrassa. El text proposa una lectura crítica del concepte de cultura i del seu ús institucional. Delgado assenyala que sovint el terme “cultura” s’utilitza per designar un camp difús de produccions amb un valor simbòlic especial, que opera com a mecanisme de reconeixement i jerarquia social. 
La reflexió apunta que aquest “culte a la cultura” pot funcionar també com un instrument de legitimació política i econòmica dins les societats contemporànies. 

 

Llegir aquest text ajuda a una pregunta que travessa les polítiques culturals: fins a quin punt la defensa de la cultura pot convertir-se també en una manera de justificar determinats ordres socials i institucionals.
  
  

La economía de la cultura no existe


  
Parlar d’“economia de la cultura” sovint suggereix que la cultura funciona com qualsevol altre sector econòmic, governat per les mateixes lleis de mercat. Aquest article de Rubén Martínez qüestiona aquesta idea i defensa una tesi més radical: la cultura no té una economia pròpia separada de la política.

El text recorda que cap mercat cultural existeix de manera espontània. Les formes de producció, distribució i consum cultural depenen sempre de marcs legals, de polítiques públiques i de decisions institucionals que configuren els espais econòmics possibles. 

Llegir aquesta reflexió permet revisar un dels supòsits més estesos en el discurs contemporani sobre les indústries creatives. El text convida a pensar que el debat cultural no consisteix només a adaptar-se a uns mercats preexistents, sinó també a decidir políticament quin tipus de mercats culturals es vol construir i amb quines regles.