Destacats

CONSERVAS/Xnet, Stichting Kennisland, World-Information Institute, National Hellenic Research Foundation/ National Documentation Centre (NHRF/EKT)

Aquest informe presenta casos concrets i nous models de gestió i de finançament d’una nova producció cultural basada en la Cultura Lliure i compartida. Així mateix, apunta algunes recomanacions i estratègies polítiques per afavorir el desenvolupament d’aquestes noves formes d’organització de les iniciatives culturals emergents. L’informe defensa la Cultura Lliure perquè apodera la societat civil, tothom hi pot participar com a consumidor o com a productor i equilibra els drets de productors (a ser reconeguts per les seves contribucions) amb els drets de la ciutadania (per accedir a la cultura d’una manera lliure). El document planteja Com es produir cultura i coneixement en la era digital? Com es poden els recursos existents adaptar-se al nou context actual? Com gestionar i proporcionar accés a la cultura i al coneixement de manera col·lectiva? Quin és el paper de les institucions públiques en aquest nou paradigma?

Greg Young , Deborah Stevenson | Ashgate

Obra que analitza la relació entre cultura i planificació estratègica territorial. Es tracta d’un recull de textos elaborats per experts i acadèmics de tot el món on s’hi analitzen les tendències més significatives en polítiques i estratègies de planificació cultural, tant en contextos nacionals com internacionals. Els autors i autores exploren des d’un punt de vista interdisciplinari, teòric i pràctic, tant les interseccions com les tensions i divergències més significatives d’aquesta relació. Els experts subratllen la importància que ha adquirit la cultura en les estratègies de planificació i desenvolupament territorial i conclouen que, en aquests temps marcats per la diversitat cultural, els fluxos globals, l’estrès ambiental i un cert escepticisme cap a la planificació, ha emergit una necessitat creixent de reconèixer aquells patrons i maneres de vida locals i regionals, així com les seves històries i paisatges, que conformen una sèrie de constel·lacions culturals dinàmiques creades per la gent i suspeses en xarxes de significació teixides per la mateixa gent. Els autors consideren que planificar de manera sostenible és descobrir, interpretar i construir mosaics d’aquestes vides, paisatges i llegats amb el poder suau de la cultura.

Antonio Martínez Puche, Salvador Martínez Puche, Antonio Prieto Cerdán | Universidad de Alicante

El turisme cinematogràfic és una nova modalitat de turisme cultural que motiva el desplaçament de visitants a espais relacionats amb el món del cinema. En aquesta publicació s’explora com el cinema pot vincular-se a altres sectors com  el desenvolupament local, la geografia, l’economia, el medi ambient o la publicitat. Els autors contemplen la indústria del cinema com un motor per a la generació d’ocupació i la dinamització econòmica i fan referència a opcions com els ‘movie maps’,  els recorreguts pels ‘sets’ de rodatge o la celebració de festivals de cinema en municipis turístics. Els autors també reclamen que les administracions públiques identifiquin aquests sistemes productius, o els seus embrions, per estimular-los i contribuir així al seu desenvolupament i afavorir que els territoris de cine es converteixin en una font de creixement.

  
Les biblioteques públiques sovint es defineixen a partir dels seus serveis o dels recursos que custodien. Aquest text recull una conversa que proposa mirar-les d’una altra manera: com a espais comuns on es construeixen experiències compartides.

La sessió, centrada en la idea de les biblioteques com a bé comú, va posar sobre la taula diverses preguntes sobre el paper d’aquests equipaments en un context marcat per la saturació informativa, la transformació de la lectura i els canvis en les formes de participació social. 

La reflexió suggereix que la biblioteca pot actuar com un lloc de descompressió dins la ciutat, un espai on interrompre el flux constant d’informació i crear condicions per a la lectura, la conversa i el pensament. Llegir aquest apunt permet recuperar una idea suggeridora per a les polítiques culturals locals: la biblioteca no només ofereix serveis, també crea espais de vida col·lectiva.