Destacats

Carme Portaceli «S’ha de trencar la imatge conservadora que té el TNC»

El traspàs oficial de la direcció amb Xavier Albertí no serà fins al juny de 2021, però Carme Portaceli (València, 1957) ja té ben definit el seu Teatre Nacional de Catalunya (TNC). Surt fum de la seva agenda, entre reunions, assajos i viatges a Madrid. Hi trobem un forat per fer, a un despatx acabat d’estrenar, la primera entrevista en què detalla els seus plans. Va molt per feina amb les respostes, però quan cal s’atura a rumiar i dispara sense embuts amb la mateixa energia i determinació. Tampoc li cauen els anells: quan acabem l’encontre, drap en mà, desinfectarà de forma meticulosa tot l’espai.
 

Museus + Intel·ligència Artificial

Un conjunt d'eines de planificació per a museus

Voleu conèixer les possibilitats de la Intel·ligència Artificial, aclarir alguns termes clau i tenir una visió general de les coses que cal tenir en compte a l’hora de pensar aplicacions de la IA al museu? 

Aquest conjunt d’eines busca començar a respondre a aquestes preguntes i està dissenyat per activar un debat. Conscients de l’avenç de naturalesa ràpida d’aquest camp, els creadors de l'eina, la Museums + AI Network, va decidir no incloure una manera definitiva de guiar als treballadors de museus, sinó que va intentar proporcionar espai per a la reflexió crítica i, en certa manera, ofereix més preguntes que solucions.

El futur digital d'Europa

Un informe sobre la digitalització a Europa, de les institucions al treball.

 

La digitalització comporta la introducció de canvis radicals als que Europa ha d'adaptar-se amb rapidesa per assegurar la seva competitivitat en un entorn econòmic cada vegada més global, la seva rellevància en la política internacional i per mantenir-se com la regió líder en el reconeixement dels drets polítics i socials dels seus ciutadans.

La disponibilitat de serveis digitals de qualitat ha estat decisiva per desenvolupar activitats de forma no presencial durant el confinament provocat per la COVID-19, i s'ha posat en evidència que és possible realitzar-ne moltes de forma més eficient i sostenible, per la qual cosa ens trobem davant una oportunitat històrica per promoure l'evolució cap a una nova normalitat més digital. Els plans per superar la crisi han de facilitar l'avanç cap a nous models de desenvolupament que utilitzin tot el potencial de les tecnologies digitals i facilitin el lideratge d'Europa en el context internacional.

Festivals de música i Agenda 2030

Un Pla d'Acció per a l'adaptació dels festivals de música als Objectius de Desenvolupament Sostenible. 

La Asociación de Festivales de Música (FMA), presenta un informe concebut com un exercici col·laboratiu, en el que s'ha pretès incloure i unir els actors més representatius i remarcables de la indústria de la música i la sostenibilitat, amb l'objectiu de contribuir al coneixement i fer un intercanvi d'experiències.

A través d'aquest pla es presenta informació per a cada un dels ODS, fent èmfasi en la importància de la cultura i com pot realitzar-se una connexió eficaç amb ella en l'àmbit local, fins i tot en àrees en què les connexions sòn només implícites, i que ofereix exemples de ciutats i governs locals que han implementat projectes, programes o polítiques directament relacionades amb els ODS. En aquest context, els festivals de música són llocs de trobada, oci i treball que tenen un impacte social, ambiental i econòmic a la regió on es generen. 

Les dues cares de la moneda

International network for contemporary performing arts (IETM)  i Europe Beyond Access (Disability Arts International)

Apropar-se a les diferents regions geogràfiques, facilitar l’accés lliure a totes les publicacions, assegurar l’accessibilitat física i proveir de subtítols i traducció en llengua de signes les sessions de treball i jornades. Aquestes són algunes de les accions que desenvolupa l’International network for contemporary performing arts (IETM) per complir amb un dels seus principals valors: la inclusió. Però és suficient?

Prohibit abaixar la guàrdia | Presentació de l'estudi: Lideratge mediambiental en el sector cultural i creatiu català

Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) i Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA)

L’emergència sanitària que estem vivint a escala global no ens ha de fer oblidar-nos de l’emergència climàtica. La situació d’urgència és real i el fet que l’escenari més positiu del qual parlen els científics a casa nostra tingui a veure amb l’augment de 2,5 graus de la temperatura és tan sols un dels molts exemples que ho posen de manifest. Davant d’aquesta greu situació, els petits canvis no són una opció; cal una transformació profunda, un reajustament del sistema actual.

Parlar de sostenibilitat és parlar del dia a dia, i el sector cultural i creatiu pot contribuir a la conscienciació de la societat. Com és ben sabut, la cultura no protagonitza cap dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 però, de fet, és present en tots i cadascun d’ells.

Aquestes han estat algunes de les paraules de Miquel Curanta (director de l'ICEC),  Arnau Queralt (Director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible) i de Salvador Samitier (Director de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic) al llarg de la jornada que va tenir lloc al CCCB el passat 7 d’octubre amb l’objectiu de presentar l’estudi Lideratge mediambiental en el sector cultural i creatiu català, impulsat pel CoNCA i realitzat per l’empresa britànica Julie’s Bicycle.

Els museus i les arts visuals més accessibles

La setmana passada es va presentar el 'Pla d'Accessibilitat de Museus i Centres i Espais d'Arts Visuals de Catalunya 2020-2024', que té com a finalitat aconseguir l'accessibilitat universal d'aquests equipaments a mig termini, d'acord amb el que marca la normativa vigent i el nou codi d'accessibilitat de Catalunya.

El document es presenta amb una perspectiva realista per a la seva implementació en els propers anys, en coherència amb la visió que també proposa el Pla de Museus de Catalunya i el Decret del Sistema Públic d’Equipaments d'Arts Visuals de Catalunya.

Àngels Ponsa «Pidolant, la cultura no anirà mai enlloc»

Àngels Ponsa (Artesa de Segre, 1960), la nova consellera de Cultura, està confinada des de diumenge. Ponsa ha rellevat Mariàngela Vilallonga, en l’equip de la qual exercia de directora general de Creació, Acció Territorial i Biblioteques. En aquesta entrevista, feta forçosament per canals telemàtics, ens explica els seus plans en un moment en què el món de la cultura necessita actuacions urgents i contundents.

Els públics de proximitat

El "Manual de desenvolupament d’audiències. Des de la proximitat." és una eina per ajudar a conèixer l’audiència dels equipaments escènics i musicals i fer-la créixer per arribar a més públics. 

Els continguts, son un element principal a tenir en compte, però en aquest manual hi trobem aspectes a tenir en compte com la comunitat, la comunicació, la retenció de públics i eines per a l’avaluació, per exemple. Tot plegat pot ajudar-nos a crear un pla de desenvolupament d’audiències.

Emmarcar els espais i els equipaments culturals de gestió municipal

Model de reglament de cessió d’ús dels espais i els equipaments culturals de gestió municipal.

El Centre d'Estudis i Recursos Culturals (CERC), presenta una eina per facilitar la gestió d'espais i equipaments municipals que pot ser d'utilitat tant pel personal tècnic i de suport que gestiona directament l'activitat, els equipaments i els espais culturals com pels representants institucionals que han de garantir que se segueixen les normes i els principis jurídics adients. Estableix un marc d'actuació pels agents culturals i els usuaris, perquè proporciona la seguretat jurídica bàsica que els permetrà exercitar els drets culturals amb garanties d'imparcialitat.