Destacats

Explorar la participació cultural. Formes, causes i impactes

L’Observatori Basc de la Cultura va presentar el proppassat desembre de 2020 un informe sobre la participació cultural al País Basc. A banda de tenir en compte les causes de la participació, com s’ha fet habitualment en treballs d’aquest tipus, l’Observatori construeix un enfocament propi que també es focalitza en els impactes de la cultura en termes de satisfacció amb la vida, cohesió social i tolerància social.

Cardedeu obre la seva Oficina de Suport a Empreses Culturals


L’OSEC és un projecte supramunicipal. Un model d’assessorament innovador de suport al sector cultural, amb diferents línies i programes segons les necessitats d’artistes, professionals i emprenedores culturals.
 

La pandèmia impacta de ple als creadors de carrer


  
El sector de les arts de carrer està molt tocat per l'anul·lació d'actuacions per la pandèmia. La forta caiguda d'activitat i d'ingressos ha colpejat uns artistes que ja treballaven a precari. Ara alerten que el futur d'aquest sector està en perill.

Així ho recull l’informe que ha publicat la Fundació Carulla, creat en aliança amb les organitzacions Street Art Manifiesto i l’Associació Plataforma Arts de Carrer. Una enquesta que recull les respostes de 300 creadors actius i que posa xifres a l’impacte de la pandèmia en un sector, els de les arts de carrer, ja de per si fràgil i precari.

Prats de Lluçanès: cultura per vertebrar territori i sostenir comunitat


  
Què passa quan la cultura no només ha d’activar vida local, sinó també sostenir una capitalitat territorial? El Pla d’Acció Cultural de Prats de Lluçanès situa la política cultural en aquest doble registre: com a servei municipal i com a peça clau en la construcció d’un espai comarcal amb identitat i capacitat d’articulació pròpia.  
  

No volem més Matildes | Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència

#NoMoreMatildas

T’imagines què hauria passat si Einstein hagués nascut dona? Menystenir el treball de les dones científiques, els èxits de les quals han estat – i estan – sovint atribuïts als seus col·legues masculins, ha estat una xacra molt estesa al llarg de la Història. És el que es coneix com l’Efecte Matilda, recollit per primera vegada per la sufragista i activista Matilda Joslyn Gage en l’assaig ‘Woman as Inventor’.
 

On ha d’anar la despesa pública en cultura?

Els recursos tenen la mania de ser escassos. I si parlem de cultura en un país que -governi qui governi- està molt per sota de la mitjana europea en despesa pública, l’escassetat esdevé endèmica (vegeu Anna Villaroya, “La despesa pública en cultura: una aproximació internacional” (2017)). Però no hem vingut aquí a plorar. L’actitud d’aquells que davant de les mancances institucionals s’instal·len en una eterna vall de llàgrimes em fa més aviat mandra. 

Avaluar l’acció cultural des dels municipis

La majoria de ciutats catalanes de grans dimensions programen una considerable oferta cultural que, en bona part, és responsabilitat directa dels ajuntaments. Moltes administracions generen indicadors per a una correcta avaluació de l’impacte d’aquesta activitat entre la ciutadania i per a la rendició de comptes, com a element clau de transparència i d’oportunitat per a la millora interna. Tanmateix l’allau de dades provinents de múltiples fonts representen, sovint, una tasca feixuga de processament i avaluació.

La pandèmia com a mirall del sistema: aprenentatges per reconfigurar les arts escèniques


  
L’informe d’IETM parteix d’una idea que travessa tot el document: la pandèmia no només ha interromput l’activitat de les arts escèniques, sinó que ha fet visibles les seves estructures, tensions i dependències. El text proposa llegir la crisi no tant com una excepció, sinó com un moment de revelació. El sector ha perdut ingressos i llocs de treball de manera accelerada, però l’interès principal de l’informe se situa en els efectes menys tangibles: canvis en les relacions de poder, en les formes de producció i en els imaginaris de futur.
  

El CoNCA crea un qüestionari per valorar l’impacte de la covid-19 en el sector cultural català


Els resultats d’aquest qüestionari es publicaran a l’Informe Anual de la Cultura i de les Arts 2020 que el CoNCA té previst presentar el proper mes de juny.
 

No hi ha cap dubte que l’any 2020 quedarà marcat per la crisi de la covid-19 i les repercussions socials i econòmiques que està generant. El sector de la cultura és un dels més castigats per aquesta pandèmia. La lluita contra el virus ha comportat limitacions de moviments dels ciutadans, tancament d’activitats o restriccions d’aforaments, que han afectat molt directament el sector cultural, que per norma general està acostumat a treballar amb recursos molt limitats. D’altra banda, el confinament ha accelerat la generalització de noves formes d’accés a la cultura basades en les noves tecnologies. A hores d’ara és difícil preveure cap a on ens portaran les transformacions que s’estan implementant, però des del CoNCA estan convençuts que l’impacte d’aquesta crisi va més enllà de les pèrdues econòmiques que patim.
 

Artistes en perill: una guia per a la llibertat d’expressió artística

Artist at Risk Connection

La llibertat d’expressió artística és un dret humà fonamental i un indicador d’una societat sana i lliure. Però la llibertat artística està sent atacada: els règims autocràtics temen els artistes perquè expressen la identitat cultural, promouen noves idees, fomenten el diàleg i donen testimoni de la inhumanitat.

Aquest és l’àmbit d’acció d’Artists at Risk Connection (ARC), un projecte de PEN America, la missió de la qual és garantir que els artistes i professionals de la cultura puguin viure i treballar sense por, atenent les necessitats d’aquells artistes que estan en risc i de les organitzacions involucrades. L’organització apunta que, més enllà de la greu crisi que ha representat per al sector cultural la pandèmia de la COVID-19, alguns governs repressius han aprofitat per reprimir més durament la dissidència.