Destacats

Museus gratuïts = museus + plens?

L’opinió que els museus haurien de ser igual de gratuïts que les biblioteques públiques versus l’argument de "si no es paga no es valora", sense oblidar tota la resta de matisos i factors que també  poden condicionar la major o menor freqüentació als museus.


El passat dimarts 8 d’octubre es va celebrar al Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) la 4a jornada l’Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya (OPPCC), 'L’impacte de la gratuïtat en la freqüentació dels museus', que va posar sobre la taula els contraposats punts de vista i arguments en relació a la gratuïtat o no gratuïtat dels museus.

Un panorama de creativitat sostenible

Culture 360 | Asia-Europe Foundation

En un context com l’actual, on el medi ambient s’ha convertit en una qüestió essencial, la següent guia pot servir per posar en valor aquest aspecte des d’una perspectiva cultural. Ens trobem davant d’un compendi que referencia organitzacions i iniciatives locals dutes a terme a tot el territori espanyol per tal de millorar i prendre consciència de la preservació del medi ambient. Totes les organitzacions seleccionades per formar part de la guia tenen en comú el seu caràcter col·laboratiu amb organitzacions internacionals.

Teatre digital: el futur dels teatres del segle XXI?

Teresa Pfaud, Joséphine Dusol, Heidi Wiley | European Theatre Convention

Què necessita el teatre per seguir sent rellevant en la societat del segle XXI? Quines condicions s’han de dur a terme per desenvolupar la innovació digital del teatre? Com la tecnologia digital pot afegir alguna cosa a la màgia del moment teatral?


Aquestes son algunes de les preguntes que es fa European Theatre lab: Drama goes digital, un projecte que s’està aplicant a 8 països de la Unió Europea (UE) des de fa 2 anys. D'una banda, té com a objectiu proporcionar eines que ajudin als teatres a desenvolupar la seva estratègia digital i, d'altra banda, vol contribuir a incrementar l’accés a les arts a través de les noves tecnologies.

Radiografia de la millora de la gestió patrimonial i museística

Maria Teresa Blanch Bofill | Universitat Autònoma de Barcelona

La tesi de Maria Teresa Blanch Bofill reflexiona i aprofundeix sobre múltiples temes al voltant de la gestió dels museus i del patrimoni. De tota la informació relacionada amb aquesta temàtica, recollim els tres grans blocs temàtics que trobem més interessants. En primer lloc es tracta l’aspecte econòmic de la gestió del patrimoni i dels museus, el qual ha quedat molt afectat degut a les retallades durant la crisi econòmica. En segon lloc s’aborda el tema de la relació entre el patrimoni i el turisme i com es poden millorar aquestes relacions. Per últim, es reflexiona al voltant del binomi públic-privat dins de la gestió museística i els possibles avantatges que pot suposar.

'Territori contemporani'. Capítol 21

El Territori Contemporani d'aquest 21è capítol, comença al Museu de la Vida Rural a L'Espluga de Francolí. Un museu que conserva i difon el patrimoni material i cultural relacionat amb la vida rural a Catalunya i actua com a centre cultural polivalent obert a l'art contemporani.

Sitesize és una plataforma de creació formada l'any 2002 amb l'objectiu de posar en marxa processos d'acció i creació comunitàries.

Acaba el programa al Museu d'Art de Cerdanyola del Vallès, un equipament artístic municipal amb una doble vocació: la de museu, centrat especialment en l'època modernista, noucentista i art déco i la de centre d'art contemporani.  

Transgredir les normes publicitàries

Forçar els límits de la norma, d’allò políticament correcte. Transgredir nous mons, evidenciar les ments més retorçades i jugar amb la incomoditat del públic. El Festival de Sitges esdevé un espai on les ments més tèrboles i imaginatives mostren les seves creacions davant d’un públic expectant per ser sorprès i desafiat en el món del terror.

Renovar-se o morir: el mercat del llibre en català

Bernat Ruiz Domènech | Saldonar

La revolució d’Internet ha fet canviar el funcionament de molts sectors. El cas del llibre és un dels més esmentats, sobretot des de l’aparició del llibre digital i de les llibreries on-line. En aquest nou escenari els hàbits dels lectors del segle XXI han canviat substancialment i amb ells tota la cadena de valor del mercat del llibre. Malgrat no encertar alguns dels escenaris apocalíptics com ara que el llibre digital destronaria per complet el llibre de paper, el cert és que la producció i el consum del mercat del llibre estan patint forts canvis. Els llibres segueixen sent de paper però al seu voltant ha canviat gairebé tot, i és per això que apareix la necessitat de crear un nou paradigma que encaixi amb el present i el futur del mercat del llibre.

Els Hàbits i les Pràctiques Culturals a l'Espanya del 2019

Quanta gent escolta música o va al cinema sovint o quines franges d'edat assisteixen més al teatre? L'Enquesta d'Hàbits i Pràctiques Culturals a Espanya entre 2018-2019, compta amb el conjunt de la població a partir de 15 anys, per donar resposta a aquest tipus de preguntes sobre les pràctiques culturals més o menys habituals. La finalitat del projecte és múltiple: d'una banda, avaluar l'evolució dels principals indicadors relatius als hàbits i pràctiques culturals; i, d'altra, aprofundir en altres aspectes rellevants en l'àmbit cultural, sobretot pel que fa als consums culturals.

Fer tangible allò intangible: mesurar l’impacte social dels ateneus

Departament de Cultura | Generalitat de Catalunya

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya conjuntament amb BCF Consultors ha elaborat una eina molt valuosa pels ateneus de tot el territori català. La nova eina té com a finalitat principal mesurar les conseqüències de la interacció social de l’equipament i conèixer com contribueix l’entitat amb canvis positiu pel seu entorn, és a dir, s’ocupa de mesurar l’impactesocial dels ateneus. En aquest sentit trobareu a Interacció, una altra metodologia per a l’estudi dels impactes de la cultura, publicat pel CERC, que posa el focus en els esdeveniments culturals. En qualsevol cas, aquestes interaccions de caire social acostumen a ser intangibles, i la voluntat d’aquesta eina és poder tangibilitzar-los per poder mesurar-los. S’han exclòs altres impactes com l’econòmic o el cultural, centrant-se en l’àmbit social.

Tastet de bones pràctiques

Leonardo Díaz Echenique, Eva Gómez Collell, Sergi Ricart Giraldo | Fundació Carles Pi i Sunyer d’estudis autonòmics i locals i  Federació de Municipis de Catalunya

Identificar una necessitat, dissenyar una activitat al respecte, definir el nostre públic i posar-la en marxa. I després? Tots sabem que el període d’avaluació és tant o més important que el projecte en sí, perquè ens ajuda a reflexionar sobre els seus punts forts i febles, a proposar millores i, en definitiva, a no cometre els mateixos errors de cara a una futura edició. Sovint, però, la falta de temps i de recursos acaba guanyant el pols a aquesta etapa final de conclusió i valoració i, en un obrir i tancar d’ulls, ha passat tot el curs i cal centrar els esforços en preparar la nova programació. Aquest és el dia a dia de molts equipaments culturals.
 

Si moltes vegades hem de fer mans i mànigues per dedicar una estona a l’avaluació dels nostres propis projectes, el fet de comparar-nos amb d’altres iniciatives per seguir creixent i aprenent es converteix en una tasca, si bé enriquidora i constructiva, pràcticament inabastable.