Comparat amb altres àmbits culturals, el sector de la dansa ha rebut escassa atenció per part de la literatura econòmica. Des d’aquesta perspectiva, la dansa reflecteix moltes característiques inherents a les arts escèniques, com ara el caràcter intensiu del treball de producció o una estructura de costos que evidencia pocs augments en la productivitat, situació que l’obliga a dependre del finançament públic.