Destacats

"El major risc és no aprendre res"


  
Aquest llibre és especialment rellevant perquè constitueix un dels primers intents de convertir l'experiència immediata de la pandèmia de la COVID-19 en un exercici de reflexió col·lectiva sobre el futur. Més que analitzar la crisi sanitària, proposa utilitzar-la com una oportunitat per revisar les bases de les nostres societats, les institucions, la tecnologia, l'educació, la ciència i la democràcia.
  

La col·laboració com a motor d'innovació en la gestió cultural


  
  
Una de les faules d’Isop té com a protagonistes un escorpí i una granota. L’escorpí desitjava creuar un riu i li va demanar a una granota que passava per allà si el podia travessar a cavall del seu llom. La granota, atemorida pel seu agulló, s’hi va negar. No volia morir víctima de la seva picada. Finalment, però, l’escorpí la va persuadir dient-li que no tenia cap sentit fer-li mal, ja que si ella moria, ell que no sabia nedar s’ofegaria i moriria amb ella. Finalment la granota va accedir i, quan eren enmig del riu, l’escorpí la va acabar picant. Mentre s’ofegaven, la granota li va demanar a l’escorpí perquè ho havia fet, i la seva resposta va ser: Soc així, no puc evitar-ho. És la meva naturalesa, el meu instint.

Els Museus de Sitges traslladen 200 obres al videojoc internacional Occupy White Walls


ACN | 28 maig de 2021
 

Es posa en marxa una nova iniciativa destinada a donar a conèixer els Museus de Sitges i les seves obres d’art arreu del món. La galeria virtual permet crear exposicions en línia i competir amb altres usuaris. 
 
Museus de Sitges s’ha adherit al videojoc internacional Occupy White Walls, una proposta que permet crear exposicions en línia amb obres d'arreu del món. L’ens ha cedit més de 200 obres escultòriques i pictòriques a la plataforma, d’accés gratuït, per compartir les seves peces amb usuaris d’arreu del món. Actualment hi ha 85.000 jugadors registrats i existeixen més de 8.000 mostres completes, que es poden visitar en línia sense inscripció prèvia.

La formació cultural com a condició democràtica


  
  
La cultura i l’educació ocupen un lloc central en el discurs públic, mentre els coneixements que requereixen temps, estudi i elaboració personal perden legitimitat davant la utilitat immediata. Konrad Paul Liessmann examina aquesta paradoxa i defensa la formació cultural com una condició de l’autonomia ciutadana.

Els espais compartits també sostenen la democràcia


  
  
Biblioteques, parcs, escoles, centres comunitaris i altres espais de trobada acostumen a aparèixer com a serveis sectorials o elements complementaris de la ciutat. Eric Klinenberg proposa llegir-los com una infraestructura decisiva: les condicions materials que permeten establir vincles, conviure amb persones diferents i afrontar col·lectivament les crisis. Aquesta perspectiva amplia la manera d’entendre el valor públic dels equipaments culturals.

El cost de la pandèmia per a la música en directe


  
Les festes majors, un dels elements més importants per a la vertebració de la vida social i cultural dels municipis catalans, s’han vist afectades amb una allau de suspensions de concerts i d’altres esdeveniments culturals durant el passat any arran de la irrupció de la pandèmia. Aquestes cancel·lacions han tingut greus repercussions pel sector i han visibilitzat la fragilitat d’un sistema que compta amb una gran participació de públics.

La cultura digital només serà transformadora si també és inclusiva


  
  
Et sona el despertador del mòbil. Cap a la feina revises Twitter per estar al dia. Per treballar tens l’ordinador, la tablet i el mòbil. Surts a fer un cafè i pagues amb el mòbil. Et desplaces escoltant música a través d’Spotify. Al arribar a casa encens la televisió. Mentre fas el sopar escoltes un podcast a través de la tablet. Al llarg del dia has passat per davant d’unes 5 pantalles simultàniament i moltes més hores de les que voldries reconèixer.

La Fira Mediterrània impulsa l'Obrador d'arrel, un laboratori de creació per donar suport als artistes


A l'espera de com evoluciona la pandèmia, el certamen assegura que intentarà realitzar el màxim d'activitats presencials. A la recerca de complicitats i mercat, les propostes artístiques també comptaran amb el suport de vint-i-tres entitats, empreses i institucions en la coproducció.
 

La Fira Mediterrània de Manresa comptarà aquest 2021 amb el seu primer Obrador d'arrel. Així ho ha anunciat el seu director artístic, Jordi Fosas, durant l'avançament de les novetats de la 24a edició, que se celebrarà del 14 al 17 d'octubre. L'Obrador d'arrel pretén ser una continuïtat a 'l'engròs' dels laboratoris de creació de la Fira, donant suport -amb la complicitat d'altres col·laboradors- als artistes que exploren nous camins a partir de l'arrel i la cultura popular.

Cinc capitals culturals davant la pandèmia: estratègies per construir resiliència


  

L’estudi "Culture, the arts, and the Covid-19 pandemic: Five cultural capitals in search of solutions" investiga com les polítiques culturals de cinc capitals referents en matèria cultural a escala internacional – Berlin, Londres, Nova York, París i Toronto – es van adaptar per recuperar-se dels efectes de la pandèmia de la Covid-19 i esdevenir més resilients.

Robots als museus: innovació o nova capa de mediació?


 

El Museu Europeu d'Art Contemporani (MEAM) incorpora el robot Pepper com a guia. L’experiència obre el debat sobre el paper de la tecnologia en la mediació cultural.