Interacció

Actualment els governs locals estan apostant de manera significativa per una nova governança de la cultura amb l’accent en la gestió comunitària, com a element de cohesió social que relaciona persones, entitats, col·lectius i institucions. La pandèmia i la crisi consegüent han accelerat el trànsit cap a la configuració de models més resilients per a les ciutats que, a més d’enfortir i fer créixer els ecosistemes creatius locals, puguin fer front a futures adversitats. Aquest fet ja s’està experimentant en la manera com s’utilitza i es gestiona l’espai públic, incloent-hi equipaments culturals. El paradigma dels drets culturals, a la base del desenvolupament sostenible, també ha avançat en paral·lel, ampliant conceptes com el de l’accés i la participació en la vida cultural de les comunitats per situar-los com a elements fonamentals de la vida democràtica. La revisió de l’estat d’aquests processos, en plena configuració d’un nou pacte social que no deixi ningú ni cap lloc enrere, és clau per entendre el futur de les polítiques culturals locals i globals.
 

Tot i que a escala europea els actors privats i les seves inversions determinants en el futur d’edificis, carrers i barris tenen una gran influència en la governança local, el creixent nombre d’espais culturals i creatius independents i autogestionats intenten defugir aquesta tendència neoliberal, convertint-se en llocs on és possible pot experimentar, més enllà de l’àmbit artístic, com l’autogestió es pot conjugar amb l’accessibilitat i la inclusió activa de la ciutadania al voltant d’activitats i temes d’interès públic, sovint vinculat als reptes urbans. Aquestes experiències donen lloc a diferents formes de participació i usos col·lectius en què es reclamen –“per facta concludentia”– els drets de governança sobre la planificació urbana i l’administració dels béns públics (Arreaga, Frías i Rodríguez, 2020, p. 14). El potencial democràtic d’aquests espais és gran, i més en el context de crisi actual que demana consensos sobre temes essencials per al benestar i el desenvolupament sostenible de les comunitats. Així es va evidenciar en el curs ‘Les administracions culturals municipals i la gestió comunitària: un estat de la qüestió’ organitzat pel Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) de la Diputació l’any 2020, que va mostrar com tot un seguit de nous actors més enllà de les tradicionals entitats, com ara l’Ateneu Popular Coma Cros de Salt, l’Ateneu L’Harmonia del barri de Sant Andreu de Palomar Barcelona i la Cooperativa Quesoni de Cardedeu, estan fent evolucionar el panorama de la governança de la cultura als municipis, molt actiu, fèrtil i divers en els darrers anys, complementant els models de gestió municipal directa o externalitzada amb models cada cop més consolidats de gestió ciutadana i autogestió, amb una relació equitativa entre ells.
 
 

Projecte ‘Lliures’: Ateneu Popular Coma Cros de Salt, la cultura com a motor de transformació social
 
 

En aquest context, els laboratoris urbans prenen importància a Europa com una tipologia d’espais que faciliten ecosistemes en què la col·laboració i la cocreació són clau per coordinar la innovació i el canvi social. Aquesta tipologia d’espais urbans se suma a d’altres que ja s’han identificat en cartografies del present i el futur de la gestió comunitària com a pràctiques de cultura comunitària (Castro i Rodrigo, 2018, p. 42), i que inclouen els projectes d’art participatiu, les iniciatives de cultura comunitària, els espais de cultura comunitària i els laboratoris de cultura i ciutadania, entre d’altres. Als laboratoris urbans s’hi poden adoptar enfocaments experimentals i creatius, creant espais d’aprenentatge segurs per escoltar, identificar prioritats i cercar solucions transformadores als complexos reptes als quals s’enfronten les ciutats i els territoris. En aquest sentit, en el marc de ‘Cultural and Creative Spaces and Cities’ (CCSC), un projecte cofinançat pel programa Europa Creativa gestionat per un consorci de deu entitats dirigit per Trans Europe Halles –la xarxa europea de centres culturals no governamentals–, s’han desenvolupat 7 ‘Urban Labs’ a set ciutats europees que han reunit organitzacions culturals no governamentals i autoritats locals i regionals a la recerca de respostes compartides a reptes comuns.
 

El Laboratori d’Art Comunitari (LAC) de Sant Boi  és un d’aquests 7 laboratoris urbans, que va formar part del programa de la jornada Interacció’21, centrada en els vincles entre cultura i salut, i que forma part del Mapa d’Actius de Salut de la Generalitat de Catalunya. Impulsat pel Can Castells Centre d’Art (CCCA), un centre d’art de proximitat que té la voluntat de trencar amb els estigmes sobre la salut mental i impulsar el treball transversal amb departaments municipals, entitats i artistes locals, aquest projecte ha emergit durat la crisi com a espai des del qual catalitzar solucions sistèmiques i accelerar els processos d’aprenentatge de la societat en temps real, alhora que es legitimen polítiques i processos amb el suport de socis estratègics. Aquestes característiques fan que el projecte sigui un dels molts exemples de “cultura viva” que hi ha al territori, concepte que designa processos culturals comunitaris relacionats amb qualitats com “l’expressió de la subjectivitat, la col·laboració, el focus en el diversitat, la cogestió, la inclusió, l’accessibilitat, la diversificació del finançament i l’actitud crítica,” entre d’altres (Interacció, 2018, 14 febrer).
 

 ‘Portes’, la proposta del LAC 2021 centrada en elements simbòlics al voltant dels conceptes com la llibertat i la seguretat
 

Precisament, el programa ‘Cultura Viva’ impulsat per l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) i emmarcat en del Pla de drets culturals Fem Cultura, il·lustra també, des de l’àmbit de les polítiques culturals, la voluntat política d’enfortir la participació i la gestió comunitària de la cultura a la ciutat i de codissenyar i coproduir, juntament amb el teixit local i la ciutadania, polítiques públiques en favor dels drets culturals. A través de “Projectes Vius” com La Veïnal TV i la Xarxa de Ràdios Comunitàries de Barcelona; “Laboratoris” com Enfortim les Arts Comunitàries, Cultura i Gènere, i Música Viva; “Xarxes” com la Comunitat Arxius Oberts, la Comunitat de Memòria i la Xarxa de Músics al Carrer, i “Accions” com Comunitzar la Música, el programa posa al centre del discurs i la producció cultural d’algunes de les comunitats que habiten la ciutat. Mitjançant la implementació del Pla de drets culturals, amb mesures com “Cultura als barris i acció comunitària: dret a les pràctiques culturals i noves centralitats” i “Cultura de base i sectors culturals: Dret a la creació, l’experimentació, la recerca i la producció cultural”, entre d’altres, es vol ampliar el programa, impulsant nous projectes culturals liderats per les comunitats, i generant coneixement que permeti avançar en pràctiques culturals innovadores a través del Laboratori Cultura Viva.
 
 

Vinyeta del fanzín ‘Aquí es fa cultura’ que explica el concepte de drets culturals impulsat pel pla Fem Cultura a Barcelona, il·lustrat per Juanjo Sáez, Néstor F., Olga Capdevila, Roberta Vázquez, Camille Vannier i Marta Altieri, i amb text de Júlia Barceló.
 
 

Malgrat que en el text del Pla Fem Cultura s’afirma que aquest document “és fruit d’un procés intens i de llarg recorregut d’escolta activa que ha comptat amb el teixit dels diferents àmbits culturals de la ciutat” (ICUB, 2021), i que ha elaborat recerques, informes i mapatges promogudes en el marc de Cultura Viva, l’organització ‘Cultura de Base’ ha presentat un document crític amb la segona mesura del Pla, presentada recentment. ‘Cultura de Base’ agraeix el diàleg impulsat des de l’Ajuntament per recollir propostes per concretar les mesures del Pla, però afirma que no és “exacte” que la redacció del text s’hagi elaborat “colze a colze” i de manera proactiva amb el teixit cultural de la ciutat i el territori, i que alguns dels eixos del Pla entren en contradicció amb principis com el pensament crític al voltant de la praxi de l’art i les polítiques culturals d’àmbit local, la transparència i la independència institucional (Cultura de Base, 2021). Més enllà de la polèmica que hagi pogut suscitar el document, aquest fet és una manifestació del sovint difícil equilibri en les relacions de poder entre els agents implicats en la gestió comunitària de la cultura, en què la ciutadania i el teixit urbà s’erigeix com a subjecte de dret i l’Administració ha d’adoptar el paper de facilitador de recursos (Interacció, 2020, 29 juliol).
 

A escala internacional, estudis de cas basats en les noves governances que impulsen ciutats com Berlín, Londres, Nova York París i Toronto han demostrat que la coordinació amb els diferents actors implicats s’implementa sovint amb dificultats. La resposta de Berlín a la pandèmia del COVID-19, per exemple, es va dur a terme de forma poc transparent, i la comunitat artística independent va ser informada dels detalls dels programes previstos a posteriori, en lloc de formar part del procés d’inici (Anheier, Merkel i Winkler, 2021, p. 110). Per tant, s’adverteix que, fins i tot si hi ha mitjans financers, el fet de descuidar algunes parts interessades pot fer que es perdin perspectives crucials, es redueixi l’impacte de les mesures adoptades i es generi desconfiança. És recomanable, doncs, que les ciutats creïn laboratoris o organitzacions híbrides, amb models operatius que puguin actuar com a interfícies entre diferents actors i sectors, per fonamentar les decisions polítiques. A escala local, actors de l’àmbit del patrimoni a Barcelona observen que l’administració, conjuntament amb districtes, entitats i veïns, té la responsabilitat d’arribar a consensos amplis i plurals, que incorporin els interessos comunitaris en interacció amb els relats de les ciutats (Roca i Turégano, 2020). Aquest és, sens dubte, un dels reptes que la governança multiactor planteja actualment, i és especialment substancial en la gestió comunitària de la cultura.

Referències bibliogràfiques
 

Anheier, H. K., Merkel, J., i Winkler, K. (2021). Culture, the arts, and the Covid-19 pandemic. Five cultural capitals in search of solutions. Hertie School. DOI: doi.org/10.48462/opus4-3722 (vegeu també la notícia d'Interacció aquí)

Arreaga, M., Frías, S., Rodríguez, J. (2020). How Might Urban Labs Foster Collaborative Innovation Processes? A: De Tullio, F. M. (ed.) (2020). Commons. Between Dreams and Reality. Creative Industry Košice. (vegeu també la notícia d'Interacció aquí)

Castro, M., (La Hidra Cooperativa) i Rodrigo, J. (Artibarri) (2018). Gestió comunitària de la cultura a Barcelona. Valors, reptes i propostes. Institut de Cultura de Barcelona. bit.ly/3hbfkHZ

Cultura de base Barcelona (2021). Document de resposta a la reunió de presentació del pla de drets culturals: reflexions i propostes entorn a la mesura “Cultura de base i sectors culturals: dret a la creació, l’experimentació, la recerca i la producció cultural”. culturadebase.org

Institut de Cultura de Barcelona (2021). Fem Cultura. Pla de Drets Culturals de Barcelona. Ajuntament de Barcelona. bit.ly/3Il3U0l 

Interacció (2018, 14 febrer). Una visió comunitària de la cultura des de Polònia. bit.ly/3EWd7L4

Interacció (2020, 29 juliol). Sobre la gestió comunitària. Entrevista a Helena Ojeda. bit.ly/3EMzKkQ

Redacció Catalunya Press (2021, 9 novembre). Arrenca ‘Portes’, una nova proposta del Laboratori d’Art Comunitari a Sant Boi de Llobregat. VilaPress bit.ly/31GQ88p

Roca, J. i Turégano, C. (2020). La gestió participativa i el museu de la ciutat. Patrimoni, ciutadania i nodes culturals als barris de Barcelona. Diferents. Revista De Museus, (5), 18-35. Centre d’Informació i Documentació (CIDOC) Signatura: E210076

_____________________________________________________________________