Culture shock

Samuel Jones assessora al Department for Culture, Media and Sport (DCMS) britànic, és un dels investigadors principals de la fundació Demos, centra el seu treball en les arts, els museus i les galeries, la creativitat i la comunicació internacional i intercultural.  «Cultures Shock»forma part d’un estudi pel DCMS, per avaluar la participació pública de la societat, en la cultura i els esports. L’estudi, independent, fa un conjunt de recomanacions en aquesta conjuntura de canvi polític i restriccions econòmiques.

Jones proposa al DCMS un conjunt de reflexions per avaluar perquè i com l’Estat a d’assumir una nova política cultural que incorpori una perspectiva cultural àmplia. Proposa, de forma provocativa, un seguit d’accions on reflexionar i actuar: Reinventar el propi Departament; establir un Consell de les Expressions Culturals; finançar els projectes culturals en el seu moment incipient, i per acabar, crear nous organismes culturals nacionals.

A continuació de les provocacions ens específica i desenvolupa el conjunt de  recomanacions, que a partir de l’estudi, considera importants per ajudar als responsables polítics a renovar la política cultural: Cal prendre el pols cultural de la nació, Cal desenvolupar nous models organitzatius, Cal reflexionar entorn la cultura emmarcant-la en un escenari local, Cal defensar la cultura amb responsabilitat social corporativa i Cal establir criteris per resituar el valor de la cultura.

Les transformacions socials, polítiques i econòmiques han situat al cultura com una qüestió de primer ordre alhora de fer política. Aquesta centralitat, afegida a aquesta conjuntura de retallades econòmiques, s’ha d’aprofitar segons Samuel Jones per elaborar propostes que vagin més enllà de la reducció de personal i per tant que proposin fórmules renovades i innovadores de treballar per l’accés equitatiu  de la ciutadania a  la cultura.  En aquest sentit, ens posa un exemple de totes les transformacions que les TICs han generat en la participació alhora d’accedir, trobar, crear i compartir productes culturals a escala internacional, sense cap necessitat de modificar el capítol de finançament públic en cultura. L’estudi ve acompanyat d’uns annexos on s'exposen els primers resultats del treball i il·lustren geogràficament les desigualtats d’oportunitats culturals a Anglaterra.

L’informe, per tant, demana un canvi en la funció de les polítiques culturals públiques, i una renovació dels equips professionals en consonància amb els canvis socials i tecnològics. Però renovar sense deixar que les retallades redueixin la cultura com si fos simplement una qüestió del mercat, sinó renovar des d’una perspectiva profunda i amb visió de futur, que contribueixi a la revalorització de la cultura.

 “ For cultural policy, the end of public sector growth must be seen as a starting point for change…”

 PDF  Culture shock

Inicia sessió o registra’t per enviar comentaris