Interacció

Fa poc més d’un lustre, els museus no tenien presència a les xarxes socials, ni existien estratègies digitals integrades. La discussió al voltant de la propietat intel·lectual en la societat de la informació i el coneixement era encara incipient, i conceptes com “procomú” i “cocreació” es tractaven amb indiferència. Tot i això, la irrupció de les tecnologies digitals col·laboratives anunciava un sisme en la manera de concebre, produir i distribuir els béns culturals, en les metodologies de treball, en la mutació de gèneres i formats i en els estils de programació.

En aquest context (2006), neix I+C+i. Investigació i innovació en l’àmbit cultural, un cicle inspirat en una pregunta incòmoda: Per què les institucions culturals no han incorporat departament d’I+D, tal i com és habitual en el món científic i empresarial?

Si fem una vertebració en perspectiva de totes les sessions, obtenim un mapa conceptual que pot ser útil per a comprendre la situació en què estem immersos. Les institucions culturals es troben davant nous reptes i prioritats en mig d’una crisi multifactorial que requereix nous sistemes operatius que permetin aprofitar millor els processos d’investigació que alimenten els diversos projectes. Sorgeix una nova cultura en xarxa que modifica la noció tradicional de públic com un ens passiu, i situa la col·laboració i la participació com a eixos de treball. Es comença a qüestionar el rol dels agents culturals tradicionals (escoles, universitats, biblioteques, museus, etc.) per donar pas a una estructura de xarxes distribuïdes en la que cada individu es converteix en un node capaç d’emetre, rebre i distribuir informació i coneixement. Es revaloritza la figura de l’amateur, el contribuïdor i el bricoleur. L’esperit 2.0 impregna progressivament el cos institucional, transformant els processos interns i la relació amb el públic, que pot anar de la interacció a la cocreació.

I si la relació amb el públic canvia també és necessari investigar sobre l’evolució dels formats que programem. I ens plantegem, per exemple, com serà l’escena futura, el funcionament de les conferències performatives, com portem l’exposició al laboratori, la incorporació del remix en l’ecosistema cultural, la revisió dels formats audiovisuals, com explorem les noves fronteres de l’educació aprofitant les tecnologies digitals per educar en i per la creativitat o com han de ser les apps per a una nova cultura. De fet, les pròpies sessions I+C+i han anat mutant al llarg dels anys: incorporant les xarxes socials a la pròpia pràctica, programant tallers per aprendre fent, tendint a debats més corals, integrant la veu del públic presencial i virtual o treballant transversalment amb la resta de departaments del CCCB.

La igualtat, la llibertat o el P2P són l’essència de l’estructura en xarxa basada en el poder compartit i l’accés distribuït dels recursos, un disseny participatiu dels processos socials en els quals, en principi, no s’hauria d’excloure a ningú. Sorgeix la lògica d’una economia distribuïda no exempta de dilemes: Estem preparats per generar una cultura entre iguals i crear “valor comú”? A quins reptes i objectius s’enfronta la propietat intel·lectual en el segle xxi? Quin és el valor del coneixement lliure? Quin és el futur dels arxius? etc.

El cicle I+C+i ha permès, entre altres coses, la creació del CCCB LAB (2009) però som conscients que el camí no ha fet sinó començar. No hi ha mapes definitius per aquests nous territoris, i cal seguir investigant , provant i equivocant-nos.

Volem aprofitar per agrair a tots els participants (ponents, públic, col·laboradors i contribuïdors, etc.) per acompanyar-nos en aquest camí i compartir el seu coneixement. Hem convertit el cicle I+C+i en un repositori, un espai on s’aglutina  tota la informació relacionada amb cada sessió, creant una mena d’ICIpèdia. S’inclou la digitalització de tots els debats i entrevistes disponibles, el material per ampliar continguts, un recull del debat en línia a cada sessió, etc. Tot el material és consultable cercant per any, tema o participant, i és accessible també a l’Arxiu CCCB.