Fa poc més d’un lustre, els museus no tenien presència a les xarxes socials, ni existien estratègies digitals integrades. La discussió al voltant de la propietat intel·lectual en la societat de la informació i el coneixement era encara incipient, i conceptes com “procomú” i “cocreació” es tractaven amb indiferència. Tot i això, la irrupció de les tecnologies digitals col·laboratives anunciava un sisme en la manera de concebre, produir i distribuir els béns culturals, en les metodologies de treball, en la mutació de gèneres i formats i en els estils de programació.
En aquest context (2006), neix I+C+i. Investigació i innovació en l’àmbit cultural [2], un cicle inspirat en una pregunta incòmoda: Per què les institucions culturals no han incorporat departament d’I+D, tal i com és habitual en el món científic [3] i empresarial?
Si fem una vertebració en perspectiva de totes les sessions, obtenim un mapa conceptual que pot ser útil per a comprendre la situació en què estem immersos. Les institucions culturals es troben davant nous reptes i prioritats [4] en mig d’una crisi multifactorial que requereix nous sistemes operatius [5] que permetin aprofitar millor els processos d’investigació [6] que alimenten els diversos projectes. Sorgeix una nova cultura en xarxa [7] que modifica la noció tradicional de públic [8] com un ens passiu, i situa la col·laboració i la participació [9] com a eixos de treball. Es comença a qüestionar el rol dels agents culturals tradicionals (escoles, universitats, biblioteques, museus, etc.) per donar pas a una estructura de xarxes distribuïdes [10] en la que cada individu es converteix en un node capaç d’emetre, rebre i distribuir informació i coneixement. Es revaloritza la figura de l’amateur, el contribuïdor i el bricoleur [11]. L’esperit 2.0 [12] impregna progressivament el cos institucional, transformant els processos interns i la relació amb el públic, que pot anar de la interacció a la cocreació [13].
I si la relació amb el públic canvia també és necessari investigar sobre l’evolució dels formats [14] que programem. I ens plantegem, per exemple, com serà l’escena futura [15], el funcionament de les conferències performatives [16], com portem l’exposició al laboratori [17], la incorporació del remix en l’ecosistema cultural [18], la revisió dels formats audiovisuals [19], com explorem les noves fronteres de l’educació [20] aprofitant les tecnologies digitals per educar en i per la creativitat [21]o com han de ser les apps per a una nova cultura [22]. De fet, les pròpies sessions I+C+i han anat mutant al llarg dels anys: incorporant les xarxes socials a la pròpia pràctica, programant tallers per aprendre fent, tendint a debats més corals, integrant la veu del públic presencial i virtual o treballant transversalment amb la resta de departaments del CCCB.
La igualtat, la llibertat o el P2P [23] són l’essència de l’estructura en xarxa basada en el poder compartit i l’accés distribuït dels recursos, un disseny participatiu dels processos socials en els quals, en principi, no s’hauria d’excloure a ningú. Sorgeix la lògica d’una economia distribuïda [24] no exempta de dilemes: Estem preparats per generar una cultura entre iguals i crear “valor comú”? A quins reptes i objectius s’enfronta la propietat intel·lectual en el segle xxi [25]? Quin és el valor del coneixement lliure [26]? Quin és el futur dels arxius [27]? etc.
El cicle I+C+i ha permès, entre altres coses, la creació del CCCB LAB [28] (2009) però som conscients que el camí no ha fet sinó començar. No hi ha mapes definitius per aquests nous territoris, i cal seguir investigant , provant i equivocant-nos.
Volem aprofitar per agrair a tots els participants [29] (ponents, públic, col·laboradors i contribuïdors, etc.) per acompanyar-nos en aquest camí i compartir el seu coneixement. Hem convertit el cicle I+C+i en un repositori, un espai on s’aglutina tota la informació relacionada amb cada sessió, creant una mena d’ICIpèdia [2]. S’inclou la digitalització de tots els debats i entrevistes disponibles, el material per ampliar continguts, un recull del debat en línia a cada sessió, etc. Tot el material és consultable cercant per any, tema o participant, i és accessible també a l’Arxiu CCCB [30].
Enllaços:
[1] https://interaccio.diba.cat/members/farrasdm
[2] http://www.cccb.org/icionline/
[3] http://www.cccb.org/icionline/ciencia-y-cultura-un-acercamiento-desde-la-innovacion/
[4] http://www.cccb.org/icionline/nuevos-retos-nuevas-prioridades/
[5] http://www.cccb.org/icionline/atlas-ilustrado-de-sistemas-operativos-culturales/
[6] http://www.cccb.org/icionline/genealogia-de-la-i-d/
[7] http://www.cccb.org/icionline/nueva-cultura-en-red/
[8] http://www.cccb.org/icionline/publico/
[9] http://www.cccb.org/icionline/ian-kirk-el-preu-de-la-participacio/
[10] http://www.cccb.org/icionline/cultura-de-xarxes-i-nous-publics/
[11] http://www.cccb.org/icionline/de-lamateur-al-contribuidor/
[12] http://www.cccb.org/icionline/instituciones-culturales-20/
[13] http://www.cccb.org/icionline/ici-5-20-de-la-interaccion-a-la-co-creacion/
[14] http://www.cccb.org/icionline/nous-formats/
[15] http://www.cccb.org/icionline/la-escena-futura/
[16] http://www.cccb.org/icionline/conferencias-performativas/
[17] http://www.cccb.org/icionline/la-exposicion-en-el-laboratorio/
[18] http://www.cccb.org/icionline/la-remezcla-como-ecosistema-cultural/
[19] http://www.cccb.org/icionline/multiplataformas/
[20] http://www.cccb.org/icionline/educacio-expandida/
[21] http://www.cccb.org/icionline/revolucio-educativa/
[22] http://www.cccb.org/icionline/apps-per-a-una-nova-cultura/
[23] http://www.cccb.org/icionline/libertad-igualdad-y-p2p/
[24] http://www.cccb.org/icionline/economia-distribuida/
[25] http://www.cccb.org/icionline/ici-7-la-propietat-intellectual/
[26] http://www.cccb.org/icionline/el-valor-del-conocimiento-libre/
[27] http://www.cccb.org/icionline/el-futuro-de-los-archivos/
[28] http://www.cccb.org/lab
[29] http://www.cccb.org/icionline/autors/
[30] http://www.cccb.org/ca/arxiu_cccb
[31] https://interaccio.diba.cat/node/3006